el contrapunt

El 80% del delta de l'Ebre podria desaparèixer el 2100 si no se'l protegeix

Ho certifica un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient sobre els efectes del canvi climàtic

«Tenim temps i la màxima cer­tesa científica que inter­ve­nint podem sal­var el Delta», així de con­tun­dent es va mos­trar el con­se­ller de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Bal­ta­sar, després de pre­sen­tar l'estudi sobre els efec­tes del canvi climàtic al delta de l'Ebre que el seu depar­ta­ment ha encar­re­gat a l'empresa Taller d'Engi­nye­ria Ambi­en­tal SL. L'estudi es basa en dades inter­na­ci­o­nals per cal­cu­lar els efec­tes que la pujada del nivell del mar tindrà a la plana del­taica. Així el 2050 es pre­veu que el mar puge 15 centímetres i 40, el 2100, una xifra que podria arri­bar als 100 centímetres. Això sig­ni­fica a grans trets que la urba­nit­zació Riu­mar que­da­ria pràcti­ca­ment inun­dada, com es pot obser­var al gràfic, però el més nou de l'estudi són els càlculs que aporta de crei­xe­ment del nivell del mar a les badies dels Alfacs i del Fan­gar. D'acord amb aquests càlculs, si no s'actua, entre un 50 i un 80% del Delta podria des­a­parèixer a finals de segle, segons es desprèn dels mapes de l'estudi. Així la urba­nit­zació Euca­lip­tus d'Amposta, i els nuclis urbans de Poble Nou del Delta i els Mun­tells que­da­rien inun­dats i els muni­ci­pis de Sant Jaume i Del­te­bre, envol­tats pel mar. «A la part inte­rior de les badies no hi ha sorra per això el mar avançaria ràpida­ment», va argu­men­tar Josep Gar­riga, direc­tor de l'Ofi­cina del Canvi Climàtic. Per con­tra, la punta de la Banya i la del Fan­gar crei­xe­rien en superfície, men­tre que el braç del Tra­bu­ca­dor, un dels punts més febles del Delta, es faria més prim però resis­ti­ria. Això s'explica per la dinàmica cos­ta­nera: les cor­rents tre­uen sorra d'un punt i la por­ten a l'altra.

Solu­ci­ons toves

L'estudi par­tix de la situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat del Delta, una plana de 32.000 hectàrees al mig del mar i que en alguns punts està per sota del nivell del mar, un fet que la fa molt fràgil davant dels efec­tes del canvi climàtic, i que actu­al­ment ja té pro­ble­mes de regressió i sub­sidència (enfon­sa­ment) a causa de la manca de sedi­ments que que­den retin­guts als embas­sa­ments de riu amunt. La tendència actual és que el Delta perdi ter­reny a la part cen­tral men­tre que els dos extrems (la punta del Fan­gar i la Banya) en gua­nyen. A par­tir d'aquí el que es busca és mar­car una estratègia d'actu­a­ci­ons per evi­tar que els efec­tes del canvi climàtic puguen tin­dre efec­tes nega­tius en els valors natu­rals del Delta i en les acti­vi­tats econòmiques i huma­nes. «Aquí pre­sen­tem no només la pos­si­bi­li­tat d'un pro­blema sinó les seues solu­ci­ons, unes solu­ci­ons que són fac­ti­bles de rea­lit­zar i que hi ha volun­tat per dur-les a terme», va mani­fes­tar ahir el con­se­ller de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Bal­ta­sar, que es va decan­tar per solu­ci­ons toves i res­pec­tu­o­ses amb l'entorn natu­ral. «Si les toves no fun­ci­o­nen ja tin­drem temps d'apli­car-ne de més dures», va emfa­tit­zar. De fet, el con­se­ller va asse­nya­lar que algu­nes de les mesu­res ja estan en marxa perquè for­men part del pla de pro­tecció inte­gral del Delta (Pipde) com el pro­jecte de guarda de la badia dels Alfacs, que pre­veu cons­truir un camí de ronda entre la Ràpita i Poble Nou del Delta, que a més de reclam turístic ser­vi­ria per evi­tar que l'aigua de la badia dels Alfacs inundés bona part de l'hemi­delta dret en cas de la supo­sada pujada del nivell del mar. També hi ha el pro­jecte de millora medi­am­bi­en­tal des de la Mar­quesa a Riu­mar.

Les pro­pos­tes de l'estudi s'han de con­sen­suar amb les admi­nis­tra­ci­ons impli­ca­des: Estat, Gene­ra­li­tat i ajun­ta­ments i afi­nar-les, i con­sis­ti­rien en la pla­ni­fi­cació i gestió de deter­mi­nats espais, la infor­mació ciu­ta­dana, l'ela­bo­ració de nous estu­dis i en alguns punts més afec­tats per la pujada del nivell del mar com la urba­nit­zació Riu­mar pel «retrocés pla­ni­fi­cat».

Aquest és el pri­mer estudi sobre els efec­tes del canvi climàtic a Cata­lu­nya que ela­bora el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent. Ahir Bal­ta­sar va avançar que en faran un dels del­tes del Llo­bre­gat i el Tor­dera i d'altres punts de la costa.

De sediments i cabals

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va llançar ahir un missatge optimista: la ferma voluntat d'actuar per preservar el Delta dels efectes del canvi climàtic. «Tenim temps», va dir Baltasar, ja que els horitzons amb què treballen són relativament llunyans. No serà fins al 2050 que el nivell del mar haurà pujat 14 centímetres, i el 2100, 40 o 100 centímetres segons el panorama més pessimista. Potser sí que tenim temps, tant que la majoria ja no estarem aquí per veure el Delta sota l'aigua si al final s'acaba no fent res. Però el problema és que el Delta ja té problemes actualment, per tant em sembla que no va ser del tot afortunada l'afirmació de Baltasar sobre el temps cronològic, que no meteorològic. El cert és que la gent del Delta fa dècades que reclama mesures per frenar la regressió, que mai acaben arribant. I saben molt bé d'on vénen els problemes reals i actuals del Delta, que no els futuribles del canvi climàtic: de la manca de sediments que queden atrapats riu amunt als embassaments, i del poc cabal que baixa pel riu Ebre. Aquesta és una solució que ajudaria a pal·liar molts dels problemes actuals i futurs. De fet, és la solució de la qual sempre es parla però mai s'acaba aplicant. Seria injust dir que els últims anys el govern català i estatal no han fet res al Delta, injust i mentida, però no s'ha agafat el bou per les banyes dels sediments i el cabal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.