“Els mals empresaris fan que hi hagi persones irregulars”

El Parlament aprovarà aquesta setmana la llei d’acollida. Una notícia positiva per a un secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, que últimament s’ha trobat més aviat amb conflictes: Vic, el Vendrell, Cunit i Salt.

¿Vic pot estar fora de la llei amb la intenció de denunciar els sensepapers que s’empadronin?
Una cosa és el que diu que farà l’alcalde i una altra el que fa l’Ajuntament de Vic. La llei de protecció de dades és clara: les dades que es recullen amb una finalitat han de servir per a aquesta finalitat i no per a altres. En el cas del padró, ha de ser l’Estat qui en demani als ajuntaments. Em sembla que l’alcalde governa millor la ciutat si sap qui hi viu.

Com s’explica l’actuació de l’Ajuntament de Vic?
Davant l’increment de necessitats socials per la crisi es focalitza sobre els més necessitats, en aquest cas els irregulars. S’entén que ens hi fixem si és per buscar-hi solucions. El que no s’entén és que es focalitzi sobre els més necessitats dient-los que no existeixin a partir de no comptar-los. Que hi ha immigració irregular és un fet; que no és positiu, una evidència, però la manera de reduir-la no és no comptar-la. Si no la comptes creix la marginalitat. Per reduir-la cal una bona política de fronteres, col·laboració amb els països emissors i control de l’economia submergida. Els països que aconsegueixen reduir-la més ho fan retallant l’economia submergida.

Quants sensepapers hi ha a Catalunya?
Calculem que unes 134.000 persones. És la quantitat més baixa des del 2002. N’hi ha més en zones amb més economia submergida.

Per tant, és evident que en la immigració irregular hi tenen molt a veure els empresaris.
Els mals empresaris. Els que en època de bonança se n’han aprofitat per tenir molts guanys a uns costos molt baixos.

Són persones als llimbs: tenen una ordre d’expulsió però segueixen aquí...
El Pacte Nacional per la Immigració proposa un canvi legislatiu perquè es reconegui la seva situació mentre no s’executi l’expulsió. Al Regne Unit, tenen permís de treball mentre no són expulsats. No té gaire sentit que no se’ls ofereixi una alternativa per guanyar-se la vida.

Se sent treballant a contracorrent? Últimament han sorgit les polèmiques de Vic, Salt, Cunit.
Treballo a favor d’un corrent majoritari expressat en un Pacte Nacional de consens. Quan una societat canvia tan ràpidament és normal que hi hagi tensions. Ningú va dir que això fos fàcil, però hem de ser responsables i rigorosos.

Precisament ara intenten pactar que no es faci ús de la immigració en la campanya electoral i es troben amb problemes.
Sóc optimista. Confio que s’hi adheriran els partits signants del Pacte. No defensem que no se’n parli, sinó que les opinions es fonamentin en dades objectives i rigoroses, i que el discurs s’orienti a propostes i solucions.

CiU no va assistir fa uns dies a una reunió de seguiment del Pacte.
Ho portarem al Parlament i un cop allà hauran de decidir si s’alineen amb el PP o amb les forces que representen la centralitat. Vull creure que l’interès general prevaldrà davant de la jugada de curta durada.

¿L’han parat pel carrer per dir-li que el seu fill s’ha quedat sense beca de menjador, mentre que els nens estrangers de l’escola tots en tenen?
Molts cops. Se n’ha de parlar i veure quines raons hi ha. Si som quinze blancs fent cua al metge, s’establirà una solidaritat i reclamarem un altre metge, però si fent cua n’hi ha uns quants que parlen una altra llengua, algú trencarà la solidaritat i dirà que n’hi ha que no tenen dret al metge. Això és el que fan els racistes i és una actitud injusta i demagògica. El racisme existeix i s’expressa més quan hi ha malestar.

I en aquest marc, es retalla el fons per a la immigració...
És un gravíssim error i farem el possible perquè hi hagi una marxa enrere.

¿Serà un fracàs dels partits democràtics que Plataforma per Catalunya entri al Parlament?
No crec que els catalans votin un partit que vol trencar la convivència. Si entressin, les coses empitjorarien, seria un fracàs per a tothom. El racisme s’ha d’afrontar de cara, dir que són uns aprofitats del malestar, que volen viure de la mentida, de l’oportunisme i la irresponsabilitat.