Bolonya esquerda la universitat

Fa deu anys que els ministres europeus van aprovar la Declaració de Bolonya, que establiria les bases per a la construcció de l'espai europeu d'educació superior (EEES), una reforma educativa que en termes generals permetrà l'homologació dels títols universitaris a tot Europa. Aquest pla Bolonya ha centrat l'actualitat informativa aquesta setmana arran de les càrregues dels Mossos d'Esquadra després del desallotjament dels estudiants que des del 20 de novembre passat estaven tancats al Rectorat de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB).
La crispació d'aquests dies pot complicar encara més l'aplicació d'aquesta reforma universitària, que s'introduirà de forma generalitzada a totes les facultats a partir del curs que ve.

Professors i alumnes coincideixen de forma unànime en qualificar l'actuació policial de "totalment desproporcionada". El desacord arriba en el desallotjament del Rectorat. Els professors i alumnes anti-Bolonya critiquen l'actuació i ho veuen com una manera de silenciar les veus contràries al pla. Els  professors pro-Bolonya i els alumnes contraris als mètodes utilitzats pels anti-Bolonya defensen la decisió del rector de la UB Dídac Ramírez perquè estan en contra de "l'ocupació de l'espai públic per a ús privat" i es queixen de la "brutícia i la degradació" de l'espai després de quatre mesos.

Júlia Rosell és estudiant de la Facultat de Lletres de la UAB i tot i posicionar-se en contra de Bolonya denuncia el mètode utilitzat pels estudiants: ocupació, pintades, vaga... També considera que amb aquesta lluita s'han barrejat ideologies polítiques d'esquerra, anarquistes i antisistema que no tenen res a veure amb Bolonya i que no representen a tothom. Les veus crítiques dins de l'assemblea d'estudiants acaben essent silenciades i per la Júlia la protesta contra Bolonya ha derivat en un "anti-tot".

Exemple de protesta pacífica
Per Manuel Delgado, professor d'antropologia de la UB, l'ocupació dels estudiants al Rectorat era "un exemple d'actuació pacífica". Per Delgado, que forma part de l'Assemblea de PDI-PAS (Personal Docent i Investigador i Personal d'Administració i Serveis) de les universitats catalanes que estan en contra de Bolonya, l'aplicació de la reforma universitària tal com s'està duent a terme a l'Estat representa un "desballestament de la universitat pública" perquè "s'està supeditant el funcionament als dictàmens del  mercat i s'està malbaratant el coneixement en la mesura que és tractat com una mercaderia". 

Una de les crítiques més repetides entre els anti-Bolonya és la "mercantilització" de la universitat i la supeditació del coneixement a les empreses privades i al mercat laboral; també es critica la reducció de les classes magistrals i la "infantilització" del procés universitari, qüestions que els pro-Bolonya neguen.

I és que amb el nou model, és cert que s'aposta pels seminaris i es potencia el treball autònom de l'alumne i la seva implicació en el procés d'aprenentatge. Així es posa l'accent en el desenvolupament de competències i habilitats. Si abans calia saber les coses, ara cal saber on trobar-les. Les llicenciatures i les diplomatures desapareixen i es converteixen en graus que tindran una durada de tres anys i que, un cop acabats, es pot accedir a l'especialització a través de la titulació de màsters i postgraus.

Arnau Mallol, del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), amb representació a totes les universitats, denuncia que amb el nou model universitari "es donarà habilitats adaptables al mercat laboral", amb uns coneixements bàsics que et "permetin" adaptar-te al món canviant i al ritme de les empreses. Per ell, la universitat ha de formar persones i potenciar el coneixement crític no pas convertir-se en un punt on l'aprenentatge estigui supeditat a l'empresa.

Protesta "estranya"
En aquest sentit, el professor de química física de la Facultat de Química de la UB, Xavier Giménez Font, assegura que no entén la protesta estudiantil, que qualifica "d'estranya" perquè "mai ningú ha sabut argumentar" les crítiques a Bolonya, fet que el porta a parlar de la desinformació d'una gran part dels estudiants. Ell, que ha viscut amb aquesta tres reformes universitàries, considera que Bolonya permet actualitzar les matèries, homologar les titulacions i institucionalitzar el màster. Sobre la "privatització" de la universitat, Giménez defensa la inversió de les empreses privades en recerca, però nega que això comporti cap tipus d'intervencionisme a l'hora d'elaborar els plans d'estudi tot i que remarca que si les empreses posen diners sembla lògic que hi puguin dir la seva.

Sobre la supressió de les classes magistrals per d'altres més pràctiques i seminaris, Josep Maria Castellà, professor del departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), apunta una reflexió: "És curiós i contradictori que els sectors més d'esquerres políticament defensin les posicions pedagògiques més de dretes".

Beques
Castellà també apunta un dels aspectes clau en l'aplicació del pla Bolonya i una de les mancances més reclamades: les beques. Per ell, si els estudiants posessin l'èmfasi de les seves protestes a reivindicar una més gran inversió de l'Estat en beques, "tindrien tot el professorat al seu costat". També reconeix que és difícil amb l'aplicació de Bolonya compaginar feina i estudis, una qüestió que considera "discutible com a concepte pedagògic" i defensa que per rebre una educació cal tenir una dedicació exclusiva en els estudis. Si hi hagués un bon sistema de beques, apunta, segurament no hi hauria la necessitat de treballar.

Per Xavier Villalba, professor de filologia catalana a la UAB, "el que és estrictament la declaració de Bolonya em sembla perfecta perquè és una oportunitat per reformar la universitat". "Hi ha alguns punts en què no hi estic d'acord", afegeix, però per això no considera que s'hagi de paralitzar.

Hi ha divisió?
Per Villalba l'Assemblea de PDI-PAS i els 2.000 o 3.000 estudiants que van a les manifestacions no són representatius de la comunitat universitària. De la mateixa manera pensen Giménez Font i Castellà. Per tant, per a ells la "divisió" dins la comunitat universitària és irreal, fins i tot malgrat el resultat dels referèndums realitzats en què la majoria d'universitaris s'han posicionat a favor de paralitzar Bolonya.

Retardar l'aplicació dos anys
Ermengol Gassiot, professor de la Facultat de Lletres de la UAB i membre de l'Assemblea PDI-PAS, denuncia la "falta de transparència i espai de debat", fins i tot en seu parlamentària, ja que l'aplicació del Pla Bolonya va ser aprovat el 2007 per reial decret. A Gassiot li "preocupen" els continguts, que vénen prefixats, i critica que els professors no hagin participat en el disseny de les assignatures, també alerta de la possible desaparició de les carreres d'Humanitats, que tindran futur segons el número de persones matriculades. "Es deixa la universitat a les mans de l'oferta i la demanda", remarca.

Gassiot denuncia la "improvisació" amb què s'està aplicant el pla i demana que es retardi un o dos anys la seva entrada en vigor, per poder acabar de polir tots els aspectes que generen dubtes, a més de reivindicar "l'increment de dotació de beques i l'oferta de màster a preu públic".

Des del SEPC, Mallol reclama la paralització de l'aplicació de Bolonya durant dos anys per poder obrir el debat i intentar buscar solucions als problemes actuals de la universitat de forma "consensuada amb professors i alumnes". Mallol recorda que Bolonya fixa com a data límit per aplicar el pla el 2011 i que, per tant, l'Estat espanyol encara pot retardar-ne l'aplicació.