Set-centes persones es manifesten contra l'ós a la Vall d'Aran
Unes 700 persones dels dos vessants dels Pirineus s'han manifestat aquest dissabte a Les, a la Vall d'Aran, per demanar a les administracions que escoltin el territori, que s'oposa a la presència de l'ós perquè, segons els manifestants, "condicioni la manera de viure d'aquestes terres".
El col·lectiu que es queixa del programa de reintroducció de l'ós reclama que els pagesos puguin seguir fent la seva activitat sense que sigui "condicionada" per les restriccions que comporta la presència de l'espècie protegida. El síndic d'Aran, Francesc Boya, ha considerat "històrica" la jornada d'aquest dissabte, ja que s'hi ha vist "la manifestació més multitudinària del darrer mig segle" a l'Aran.
La marxa ha recorregut els carrers principals de Les, el poble on el 23 d'octubre un caçador va ser atacat per l'óssa Hvala. Entre els manifestants hi havia representants de tots els territoris pirinencs on hi ha l'ós reintroduït, tant els que depenen administrativament de l'Estat espanyol com els que estan sota l'administració francesa.
Boya ha encapçalat la protesta, que ha finalitzat davant de l'Ajuntament de Les, on s'ha llegit un manifest consensuat per tots els sectors: caçadors, pagesos, polítics i altres entitats de les dues bandes dels Pirineus.
Abans de llegir el manifest, el síndic ha anunciat que la marxa d'avui ha demostrat que "en la defensa dels pirinencs solament hi ha una veu i que no hi compta la ideologia política". Boya ha advertit a la Generalitat i als governs de Madrid i París que "a partir d'ara al Pirineu no existeixen ni esquerres, ni dretes, ni centres alhora de reivindicar que es mantingui la presència de les persones i les seves activitats socio-econòmiques per damunt de la presència d'espècies introduïdes com els óssos".
Ha assegurat que l'Aran no està d'acord amb el programa Life de reintroducció, iniciat l'any 1996 "d'esquena al territori". Davant del "fracàs social" del programa, ha demanat a les administracions que retornin les muntanyes a la situació d'abans del 1996.
El manifest llegit argumenta que fins a l'aparició de la legislació ambiental moderna, els ramaders sempre havien pogut defensar els seus animals dels atacs dels llops i dels óssos. I lamenta que les normes actuals els lliguen de mans i que el pagament dels danys, l'única alternativa que planteja actualment l'administració, no és una solució definitiva.
