El català només s'utilitza en un de cada quatre judicis

Només el 25% dels judi­cis que es fan a Cata­lu­nya se cele­bren en llen­gua cata­lana. Aquesta és una de les dades inclo­ses en un estudi ela­bo­rat per l’admi­nis­tració lingüística i judi­cial de la Gene­ra­li­tat, que per pri­mer cop retrata els hàbits lingüístics als tri­bu­nals i jut­jats del país. De tots els aspec­tes ana­lit­zats, l’únic on s’imposa el català, per davant del cas­tellà, és el de la reto­lació, en una pro­porció de 3 a 1. Pre­ci­sa­ment aquest és l’únic àmbit que queda en mans del govern, la resta –ús oral i escrit en totes les seves moda­li­tats– queda a cri­teri dels actors judi­ci­als, i aquí el català sem­pre hi surt per­dent.

L’enquesta, a què ha tin­gut accés l’AVUI, es va fer entre els mesos d’octu­bre i novem­bre de l’any pas­sat a través d’entre­vis­tes als secre­ta­ris judi­ci­als de les 559 ofi­ci­nes judi­ci­als que hi ha a Cata­lu­nya. Fins ara, les úniques dades estadísti­ques per poder ava­luar l’estat de salut de la llen­gua en la justícia era el nom­bre de sentències dic­ta­des en català, xifra que cada any queda reco­llida en la memòria del TSJC.

L’any pas­sat el nom­bre de sentències escri­tes en la llen­gua del país va ser del 16%, una pràctica que està en franca recu­lada, ja que el 2004 eren el 20,6%. Al moment de fer les sentències, només 8 de cada 10 jut­jats reco­nei­xen pri­o­rit­zar l’ús del català. La gran majo­ria, un 64%, pri­o­rit­zen el cas­tellà i la resta no tenen un cri­teri clar.

Retrat lingüístic
El resum de les dades que ofe­reix l’estudi explica que com més allu­nyat de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona està un jut­jat més s’hi uti­litza el català. Les demar­ca­ci­ons de Girona, la Cata­lu­nya Cen­tral i Ponent són les que lide­ren aquest rànquing i, a més, com més petita és la població on hi ha el jut­jat més es fa ser­vir el català.

Pel que fa a les juris­dic­ci­ons, el con­tenciós admi­nis­tra­tiu i el labo­ral és on més es tre­ba­lla en català, men­tre que el penal és on menys s’uti­litza. La par­ti­ci­pació de l’admi­nis­tració en els pro­ces­sos del con­tenciós o la tipo­lo­gia i extracció social dels jus­ti­ci­a­bles pel que fa als jut­jats tant de labo­ral com de penal expli­ca­rien aquesta diferència lingüística en funció del tipus de jut­jats.

Els secre­ta­ris són els grans pro­ta­go­nis­tes de l’enquesta, i són també els grans pro­ta­go­nis­tes d’una dada sor­pre­nent segons la qual el 32% d’aquest col·lec­tiu de fun­ci­o­na­ris afirma que “l’ús de la llen­gua cata­lana té algun aspecte nega­tiu perquè pro­ble­ma­titza el fun­ci­o­na­ment del jut­jat i perquè com­porta difi­cul­tats per al per­so­nal i els usu­a­ris”, segons recull l’estudi. Aquest per­cen­tatge cor­res­pon al de secre­ta­ris que no tenen el català com a llen­gua vehi­cu­lar, ja que els cata­la­no­par­lants són el 76%. 

Quan els advo­cats par­len en cas­tellà
La presència diària als jut­jats i tri­bu­nals de Bar­ce­lona per­met cons­ta­tar que la llen­gua del país hi té un futur magre, depri­ment. Perquè és dece­be­dor assis­tir a un judici en con­tra d’uns mos­sos d’esqua­dra i com­pro­var que tots els advo­cats de la defensa uti­lit­zen, de forma majo­ritària, el cas­tellà en les seves inter­ven­ci­ons; mal­grat que un és un bri­llant pena­lista de Girona, Car­les Mon­gui­lod, i que una altra és una lle­trada que actua en repre­sen­tació de la Gene­ra­li­tat.

El judici el pre­si­dia la magis­trada Ana Ingelmo, que al seu dia va pro­ta­go­nit­zar un inci­dent amb un tes­ti­moni a qui va impe­dir decla­rar en català al judici pel cas Isanta. Aquesta mateixa magis­trada escriu a les seves sentències “Mozos de Escu­a­dra” i “Gene­ra­li­dad de Cataluña”, per refe­rir-se a la poli­cia i al govern.

El cas­tellà és també la llen­gua que s’usa habi­tu­al­ment per aixe­car acta de les reu­ni­ons de la sala de govern del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, màxima instància judi­cial del país.