Una vida dedicada als càntirs

Rosa Iglésies fa anys que col·lecciona peces, en guarda més de nou-centes. Ara ha obert la sala El Racó del Càntir perquè tothom qui ho vulgui les pugui veure exposades

«Si no hi ha broc no és un càntir.» Això ho sap molt bé la soli­ve­llenca Rosa Iglésies, que té una col·lecció de més de nou-cen­tes peces. Fa 51 anys que recull a casa tots els càntirs que pot: de nevera, de pa, de toll i de pes­ca­dor; de més antics i de més moderns, però tots tenen la seva uti­li­tat, bé per emma­gat­ze­mar aigua, bé per guar­dar oli. I no n'hi ha cap d'igual perquè, a més, el que també varia és el mate­rial amb el qual estan fets, tant si són arte­sa­nals com si no. N'hi ha de fets d'espar, de fusta, de guix i fins i tot de plàstic, però diu que es queda amb els de ter­rissa. El seu pare li va rega­lar el pri­mer càntir quan només tenia sis anys i de mica en mica ha anat engran­dint la col·lecció. De fet, el més antic que con­serva data de l'any 1885, una autèntica relíquia. Molts dels càntirs que guarda són del país, però també n'hi ha d'arreu de l'Estat espa­nyol, com ara els tra­di­ci­o­nals de Terol, que com­bi­nen for­mes ver­des i blan­qui­no­ses, i els de Verdú, que es reco­nei­xen pel color negre. Tan­ma­teix, també té càntirs pro­ce­dents de llocs més llu­nyans, com ara l'Amèrica del Sud o la cen­tral.

Iglésies asse­gura que faria de tot per acon­se­guir un càntir, i explica que una vegada va anar a peu de Soli­ve­lla a Blan­ca­fort per acon­se­guir-ne un. També es va estar de com­prar-se un ves­tit per a un casa­ment i va bes­can­viar dues cer­ve­ses per acon­se­guir uns càntirs en una fira de l'inter­canvi. Tot i això, diu que es fa un pres­su­post i que quan sobre­passa el límit no n'adqui­reix cap més.

Rosa Iglésies i el seu marit, Josep Maria Armen­gol, que al llarg del temps ha sucum­bit a la passió de la seva dona per la ter­rissa, van inau­gu­rar dis­sabte a la tarda El Racó del Càntir, un espai que han habi­li­tat als bai­xos de casa seva, on a través de visi­tes prèvia­ment con­cer­ta­des el públic podrà veure tota la col·lecció.

A Soli­ve­lla, aviat també es podrà visi­tar el cas­tell dels Llo­rac, que fins fa poc ha estat en obres. Aquests dos ele­ments han de ser­vir per poten­ciar l'atrac­tiu turístic del muni­cipi.