El retorn dimmigrants és sobretot masculí
Immigració
Un home d’uns 37 anys de Bolívia, d’Hondures o de l’Argentina és el perfil majoritari de les 255 persones que l’any passat es van acollir als programes d’ajuda al retorn voluntari per a immigrants que gestionen la secretaria per a la Immigració, Creu Roja i Càritas. A més de la constatació que s’hi van acollir més persones, perquè l’any 2007 havien estat 148, una de les grans diferències és que s’hi van acollir més homes que no pas dones. Tot plegat, comenta Nati Manzano, treballadora social de Càritas, es pot atribuir als efectes de la crisi: la falta de feina deixa més persones sense possibilitats de guanyar-se la vida i sobretot són homes afectats per la davallada del negoci de la construcció.
A falta del balanç definitiu del Programa de Retorn Voluntari (Previcat) en conveni amb l’Organització Internacional per a les Migracions, els casos de Càritas ja es poden interpretar com un bon retrat de la situació: aquesta entitat va tramitar en tot l’any passat 290 expedients de retorn, dels quals 78 es van fer realitat; mentre que aquest 2009, en només dos mesos, n’ha presentat 67, dels quals una vintena estan a punt de fer-se. Sempre la majoria han estat homes: 131 en tot l’any passat, i 42 en el que portem d’any.
“Els homes tenen més problemes perquè feien feines relacionades amb la construcció. Les dones, en canvi, resisteixen perquè treballen en el servei domèstic o en la cura de la gent gran”, indica Manzano.
Les persones que s’acullen al Previcat estan avalades per un informe social que acredita que no tenen els recursos mínims per sobreviure. Sovint la falta de feina i la falta d’un suport familiar comporta greus problemes de salut física i psíquica. La Creu Roja va gestionar l’any passat 76 retorns, sobretot a Bolívia. “Són persones en situació d’extrema vulnerabilitat –indica el coordinador de Creu Roja, Enric Morist– i del que ens assegurem és que un cop arriben allà hi ha algú que els espera i se’n fa càrrec”.
El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, subratlla que “els ajuts al retorn són necessaris per a les persones que veuen que aquí no se’n surten i arriben a situacions límit”, tot i que també té clar que la gran majoria d’immigrants han vingut per quedar-se i, per tant, diu, “el gran esforç s’ha de fer en polítiques d’integració”.
