Societat
L’església que va matar el fred
Torrebesses reivindica aquest cap de setmana les seves joies arquitectòniques, encapçalades per l'església del segle XIX que va quedar a mig construir per falta de finançament
Torrebesses és un municipi del Segrià situat al llindar amb Les Garrigues i que concentra una gran quantitat de patrimoni arquitectònic de primer ordre. En destaca l’Església Parroquial de Sant Salvador, que data del segle XII i que constitueix una esplèndida mostra del romànic de transició cap al gòtic. Però també criden l'atenció les muralles, que donen compte, amb les seves successives reconstruccions, de la puixança de la vil·la, sobretot, a partir de la conquesta cristiana del 1149.
La repoblació del territori era, aleshores, una necessitat cabdal i molta gent hi va venir, atreta per una oferta de condicions molt favorables per instal·lar-s’hi. Casals notables, edificats i ampliats o remodelats entre el gòtic i el renaixement, paguen una bona visita, com també la val l’antiga creu de terme, gòtica, que va ser mutilada i ara es pot contemplar al museu local, o les restes arqueològiques que donen fe de la presència de vida al paleolític.
Per damunt de tot, però, Torrebesses és conegut per tenir “l’església que va matar el fred”. Al darrer terç del segle XIX, el cens del municipi havia crescut tant que els veïns ja no cabien a l’interior del temple parroquial. Aleshores, i a iniciativa de l’alcalde Tomàs Ballesté, tothom es va abocar en el projecte de construcció d’un gran temple que, de comú acord, havia de ser pagat amb les aportacions de tots els veïns.
El 24 de setembre de 1869, van beneir la primera pedra de l’ambiciós projecte i varen començar les feines d’edificació. L’any següent, però, va ser any de gelades, és a dir, de collites malaguanyades, és a dir, de gana.
L’alcalde es va veure en el compromís d’acabar venent totes les seves terres per a fer front a les despeses de construcció del temple i, amb la ruïna de l’alcalde, l’obra va quedar definitivament abandonada. Així ha quedat, des d’aleshores l’obra, configurant un singular escenari urbà que rep el nom de Plaça de Tomàs Ballesté, l’alcalde que hi va deixar terres i béns.
Per a Mario Urrea, actual alcalde de Torrebesses, donar a conèixer el patrimoni històric i arquitectònic és “un acte de justícia i una il·lusió” que es concreta aquest cap de setmana en unes jornades de divulgació reblertes d’ofertes culturals i de lleure a l’entorn de Torrebesses, el seu patrimoni i la seva història. Des de visites guiades a tots els nuclis d’interès, inclòs el museu Josep Jané i Periu, fins a esmorzars populars amb productes de la terra. Empesos per “la necessitat de compartir aquesta riquesa, que és de tots i que pocs coneixen”, com diu l’alcalde, Torrebesses aposta perquè aquesta sigui només la primera de les accions que han de posar en valor i fer conegut el municipi.
La repoblació del territori era, aleshores, una necessitat cabdal i molta gent hi va venir, atreta per una oferta de condicions molt favorables per instal·lar-s’hi. Casals notables, edificats i ampliats o remodelats entre el gòtic i el renaixement, paguen una bona visita, com també la val l’antiga creu de terme, gòtica, que va ser mutilada i ara es pot contemplar al museu local, o les restes arqueològiques que donen fe de la presència de vida al paleolític.
Per damunt de tot, però, Torrebesses és conegut per tenir “l’església que va matar el fred”. Al darrer terç del segle XIX, el cens del municipi havia crescut tant que els veïns ja no cabien a l’interior del temple parroquial. Aleshores, i a iniciativa de l’alcalde Tomàs Ballesté, tothom es va abocar en el projecte de construcció d’un gran temple que, de comú acord, havia de ser pagat amb les aportacions de tots els veïns.
El 24 de setembre de 1869, van beneir la primera pedra de l’ambiciós projecte i varen començar les feines d’edificació. L’any següent, però, va ser any de gelades, és a dir, de collites malaguanyades, és a dir, de gana.
L’alcalde es va veure en el compromís d’acabar venent totes les seves terres per a fer front a les despeses de construcció del temple i, amb la ruïna de l’alcalde, l’obra va quedar definitivament abandonada. Així ha quedat, des d’aleshores l’obra, configurant un singular escenari urbà que rep el nom de Plaça de Tomàs Ballesté, l’alcalde que hi va deixar terres i béns.
Per a Mario Urrea, actual alcalde de Torrebesses, donar a conèixer el patrimoni històric i arquitectònic és “un acte de justícia i una il·lusió” que es concreta aquest cap de setmana en unes jornades de divulgació reblertes d’ofertes culturals i de lleure a l’entorn de Torrebesses, el seu patrimoni i la seva història. Des de visites guiades a tots els nuclis d’interès, inclòs el museu Josep Jané i Periu, fins a esmorzars populars amb productes de la terra. Empesos per “la necessitat de compartir aquesta riquesa, que és de tots i que pocs coneixen”, com diu l’alcalde, Torrebesses aposta perquè aquesta sigui només la primera de les accions que han de posar en valor i fer conegut el municipi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.