El canvi climàtic reduirà la quantitat i la diversitat de bolets

La producció de bolets als boscos catalans no està en perill. Tot i que els investigadors de l'àrea de Defensa del Bosc del CTFC no disposen de cap treball per establir prediccions sobre com afectarà el canvi climàtic la producció de bolets, asseguren que les condicions haurien de variar de forma dràstica perquè desapareguessin. "La temperatura hauria de pujar deu graus i no ploure pràcticament", diu l'enginyer de Monts, Juan Martínez de Aragon.

No obstant això, reconeixen que el fet que la pluviometria pugui disminuir en un 20% i que la temperatura augmenti pot comportar una reducció de la producció de bolets i una pèrdua de la diversitat. Aquesta afectació tindria una major incidència en espècies poc conegudes, però no per això menys importants "per l'ecosistema dels boscos", afirma Martínez de Aragon.

Prediccions intuïtives després de 15 anys d'estudi
Ja fa quinze anys que el CTFC fa el seguiment de 90 parcel·les de bosc on es produeixen bolets. En aquestes parcel·les, els investigadors segueixen dades com la pluviometria i la temperatura i a partir d'aquí han establert un model matemàtic que relaciona les condicions meteorològiques amb la producció i la diversitat de bolets.

Aquesta anàlisi ha permès constatar que el que influeix en la producció és la quantitat d'aigua disponible al sòl en el període que va de setembre a novembre. Per obtenir aquesta dada, a la quantitat de pluja que cau se li resta l'aigua que s'evapora, que és diferent en funció de les plantes i arbres que creixen en un bosc.

Per tant, en un escenari de menys pluja i de més temperatura, és evident, afirma Martínez de Aragón, que hi haurà més evapotranspiració i per tant, menys aigua. Com a conseqüència es faran menys bolets i de menys espècies. Això pot afectar més aquelles que, com el fredolic, necessiten més fred per créixer, ja que les temperatures seran més altes. També corren més risc les espècies més associades a les pluges puntuals.

Alhora, la qualitat del producte disminuirà, afegeix, ja que amb l'escalfament hi haurà més insectes actius i més cucs que malmetran els bolets. Un altre factor que pot disminuir la producció és l'increment del vent, que augmenta l'evaporació i per tant, asseca els bolets.

Actualment, els boscos catalans estan produint unes quantitats de bolets que oscil·len entre els menys de dos quilos per hectàrea anuals fins als 130 quilos que es van registrar l'any 2003. En aquest tema no hi ha mitjanes, expliquen des del Centre Tecnològic Forestal, ja que quinze anys després de fer-ne seguiment es pot constatar que 'cada any és un món'.

La solució: la gestió dels boscos
Davant d'un escenari com aquest, els científics del CTFC aposten per pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic a través de la gestió forestal. De fet, ja hi ha experiències que corroboren que cuidar un bosc per afavorir les millors condicions per al creixement de bolets donen molt bon resultat.

Es tracta, explica Martínez de Aragón, d'evitar al màxim l'evapotranspiració de l'aigua. Això permet fixar l'aigua al sòl i per tant, afavorir les condicions per al creixement de fongs i bolets. En aquest sentit, els treballs que s'han dut a terme fins ara estableixen que la quantitat de fusta en metres quadrats per hectàrea ha d'estar entre 20 i 25. Les experiències han constatat que aquesta densitat d'arbres afavoreix i augmenta la producció de bolets.

Si a això s'hi afegeix que cada espècie de bolet té unes preferències per altres espècies vegetals, tot plegat pot propiciar el creixement de determinats bolets en cada bosc. Per exemple, explica, al rovelló li agraden els boscos joves, d'entre 15 i 40 anys. Per tant, si es tallen regularment els arbres per garantir que no superin aquestes edats, la producció de rovellons hi serà més fàcil.

Una experiència com aquesta s'ha dut a terme a Poblet (Conca de Barberà). Allà, el Centre Tecnològic Forestal ha estudiat el comportament de 26 parcel·les. En la meitat, l'any 2008 s'hi va fer una actuació per reduir-hi la densitat de fusta i la resta es van deixar com estaven. Els resultats demostren que a les zones on s'han fet aclarides, hi ha molta més producció i més diversitat.

Hores d'ara encara s'han de determinar les xifres concretes d'increment de producció, però sí que s'ha constatat que l'espècie que n'ha sortit més afavorida és el rovelló, explica Martínez de Aragón. Això, diu, és molt 'interessant' per als propietaris de boscos, que d'aquesta manera poden invertir en la gestió del bosc sense que això suposi un cost econòmic, ja que es podria recuperar amb la comercialització de la producció de bolets.

No obstant això, aquesta situació requeriria un replantejament pel que fa a l'accés als boscos per garantir que els beneficis de producció en bolets puguin anar a parar als propietaris que inverteixen en la seva gestió.

Cuidar el bosc per tenir bolets
Per tant, els científics defensen que la millor fórmula per garantir la producció de bolets malgrat l'escalfament del planeta passa per cuidar els boscos. "Si l'arbre es mor", diu Martínez de Aragón, "els fongs es moren" i "tot el que perjudiqui l'arbre, perjudicarà els bolets", ja que es produeix una total "simbiosi" entre les dues espècies.

Per aquest motiu, aquest científic reclama que es presti atenció a totes les espècies de bolets i no només als més comercials i als comestibles. Tots ells, explica, compleixen la seva funció dins de l'ecosistema, des de reciclar restes de matèria orgànica, passant per ajudar els arbres a absorbir millor els nutrients del sòl i l'aigua, fins a convertir-se en paràsits dels arbres més malmesos per, com fa el bolet de soca, acabar-los de matar i contribuir així a una regeneració dels boscos.

La tòfona
Mentre que no es preveuen canvis significatius en la producció de bolets en relació amb el canvi climàtic, sí que hi ha un treball que ha analitzat com pot influir en la producció de tòfona negra (Tuber melansoporum Vittad). Segons aquest treball, que parteix d'unes previsions d'increment de temperatura de 1,06 graus i d'una reducció de la pluviometria de 0,375 mil·lilitres diaris en els mesos de primavera i estiu, el nombre de superfície apta per a cultivar la tòfona a Catalunya es reduiria un 13% l'any 2040.

En aquests moments, el mapa d'aptitud per a la tòfona estableix que hi ha un milió i mig d'hectàrees que compleixen les condicions òptimes de clima i geologia per al creixement d'aquest fong. D'aquestes, hectàrees, mig milió serien aptes per convertir-les en terrenys de cultiu de tòfona. Una quantitat que es veuria reduïda si canvien les condicions climatològiques actuals.