Primer dia amb dubtes
Els pares esperen saber aviat si es faran activitats per la nova setmana de vacances abans de demanar vacances a la feina
Critiquen que el nou calendari els pugui suposar una nova despesa i trenqui el ritme de les famílies i els alumnes
Els avis segueixen fent de suport a uns progenitors que veuen difícil combinar fills i treball
Els centres i les AMPAencara no saben què faran o podran fer durant la nova setmana de festa
Primer dia de curs i molt per decidir encara. Els pares, mares i avis van acompanyar els nens a l'escola com si fos el 15 de setembre en lloc del 7, però amb molts dubtes sobre com s'ho faran per cobrir la ja famosa setmana blanca del febrer que ha instaurat el departament d'Educació. I és que ara molts d'quests pares rumien si demanar vacances a la feina o esperar a veure si el centre, l'AMPA o l'ajuntament munten alguna cosa.
La Lurdes, una mare del CEIP Magí Morera de Lleida, explicava que “aquest canvi de calendari ens l'hem trobat fet, sense poder dir-hi res, i no sé fins a quin punt ajudarà a combinar feina i vacances”. En Josep, un altre pare d'aquest centre, afegia: “jo espero que durant aquesta aturada de febrer s'organitzi alguna cosa, perquè si envien la canalla cap a casa i prou, serà complicat”. Un altre exemple: la Fàtima raonava que a diferència de moltes altres famílies, a casa seva no tenien avis a la vora per donar-los un cop de mà i que aquests canvis els comportaven un “petit daltabaix” a casa, però “segur que ens adaptarem, no podem fer una altra cosa”.
I és que com els pares, als centres encara no saben què faran durant aquella setmana de festa. Les AMPA encara no s'han reunit ni parlat i només saben pels mitjans de comunicació o per algun mestre que el departament ha destinat una partida per subvencionar excursions o activitats. “Espero que facin el que facin no ens costi més calés, perquè començar el curs ja sempre és un dineral”, deia la Maria, una altra mare del Magí Morera, ubicat al barri de la Mariola de Lleida.
A més, al marge del procés de digitalització, els canvis de calendari i altres novetats del curs, en aquest centre els alumnes fan classe en barracons mentre al carrer del davant continuen les obres de reforma de l'escola, un projecte que molts d'ells esperen amb il·lusió per les millores que tindran davant les aules prefabricades.
L'inici de curs va reunir més pares i mares del que és habitual a l'escola Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer. L'escola forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) El Jonc, que agrupa diverses escoles rurals de la Noguera.
Una hora més a les ZER
En aquesta ZER també s'ha implantat la sisena hora als alumnes de primària i alguns pares ho han rebut amb satisfacció: “La sisena hora ens va molt bé, sens dubte, és molt diferent que acabin a les 12 que a la 1”, diu Rosa Bonet. Carme Ricart, un altra mare que ahir portava la nena al col·legi a Vallfogona després de dos mesos de vacances, ho corroborava: “Si surten a les 12 no et deixen temps per a res, ni als que treballen a casa ni als que treballen al camp o en empreses”.
Bonet, però, no veu tan positiu l'avançament d'una setmana de l'inici de curs, perquè la setmana de festa que es farà cap a la primavera obre molts interrogants. “Ja veuré què passa amb això. Seran unes petites vacances entre Nadal i Setmana Santa que potser trencaran el ritme, tants dels alumnes com de les famílies. Ja veurem com va tot plegat”. A més, Bonet destaca que l'avançament de l'inici de les classes també ha pogut provocar algun maldecap entre els mestres, amb menys temps per preparar el curs.
“L'avançament i la sisena hora estan bé, però s'ha veure com s'aplica. Està bé si això va acompanyat de més plantilla, però malauradament no sembla que sigui el cas”. Així opinen en Tomàs i Maria Jesús, pares d'una nena de tres anys que ahir iniciava la seva vida escolar a l'escola de Vallfogona. Amb ella, més d'una desena més d'infants entraven ahir per primer cop a les aules, donant futur a l'escola rural que, en algunes comarques, és el símbol de vitalitat dels pobles.
Amb els pares, ahir també es veien a les portes de les escoles molts avis acompanyant els néts i fent de cangurs mentre els pares treballen. “El primer dia sempre fa il·lusió, i fer-nos càrrec dels infants també ens rejoveneix”, explicaven Mari i Joan, dos avis que van acompanyar la néta a l'escola. “És curiós: ara que estic jubilada puc fer pels néts allò que no podia fer amb els fills, com portar-los a l'escola”.
