Societat

El 12% dels barcelonins viu en la pobresa i el 6% en situació de vulnerabilitat

SOCIETAT

El 12% de la població de Barcelona viu en situació de pobresa, i un altre 6 o 8% està en situació de vulnerabilitat, segons el cinquè tinent d'alcalde i responsable de l'àrea d'Acció Social de l'Ajuntament, Ricard Gomà (ICV-EUiA).

Gomà ha explicat que oficialment es considera que una persona viu a la pobresa quan la renda mitjana està per sota del 50% de la renda mitjana de la població i que en aquesta situació es troben uns 180.000 barcelonins. En canvi, s'entén viure per "situació de risc i vulnerabilitat" quan una renda se situa entre el 50 i el 60% de la mitjana poblacional. En el cas de Barcelona, estan en risc de pobresa unes 90.000 persones.
Perfils diversos
Quan se li ha preguntat sobre les diferències pel que fa al perfil de les persones en situació de pobresa i les que són vulnerables, Gomà ha dit que "no són diferències qualitatives entre dos col·lectius, sinó quantitatives".

Entre els perfils, destaquen els ancians amb una pensió no contributiva de 300 a 350 euros que viuen "en situació de dependència i soledat" i les famílies no tradicionals, monoparentals o reconstruïdes després de diferents ruptures que, per l'encariment de l'habitatge i la precarietat laboral, tenen molts problemes per arribar a final de mes. Aquest últim cas és "gent relativament jove amb nens que cobreixen les necessitats bàsiques d'escolarització i alimentació, però que poden tenir dificultats per afrontar-les".

Pel que fa al gènere, Gomà ha afirmat que "la pobresa és femenina però l'exclusió social és masculina". De mitjana, les dades oficials reflecteixen que les dones tenen menys diners, pensions més baixes i menys poder adquisitiu, però "saben viure amb molt poc i tenen capacitat d'estructurar la seva vida quotidiana en situacions de pobresa sense caure en l'exclusió". "Això amb els homes passa menys" en situacions "d'atur, de ruptura afectiva o emocional o desnonament".

Els serveis socials de l'Ajuntament atenen una mitjana de 120.000 persones, i això significa que els esmentats canals d'atenció capten "dos de cada tres persones en risc d'exclusió". Gomà ha indicat que l'àrea d'Acció Social està atenent tota la població que "ha expressat la seva demanda". Dels 120.000 usuaris, 45.000 s'atenen als equips socials d'atenció primària, i la resta, mitjançant els serveis especialitzats com l'atenció domiciliària i de programes sectorials com ara el d'atenció a persones 'sense sostre', que té uns 3.000 beneficiaris.

Immigració
De tots els atesos, del 20 al 25% són d'origen immigrant. Aquest percentatge "no està molt per sobre del pes real de la immigració a la ciutat", ha dit Gomà, qui ha assegurat que el propòsit del consistori és "estendre a la normalitat de l'atenció de totes les persones, amb independència del seu origen". "No volem un model que segregui l'atenció dels immigrants i la dels autòctons", ha dit, i ha afegit: "Considerem que el lloc d'origen d'una persona és irrellevant". Ha precisat que la dada sobre la procedència dels beneficiaris de les ajudes "té cada vegada menys sentit".

Les necessitats d'atenció social dels immigrants "cada vegada són més equiparables a les de les persones autòctones", i en aquest sentit, Gomà ha assegurat que els anys vinents "arribarà un moment que no s'haurà de preguntar a algú si ha nascut a Barcelona o en un poblet dels andes", com passa avui "amb la immigració més assentada a la ciutat que va arribar a Barcelona a final dels vuitanta".

Gomà ha indicat que, a dia d'avui, el reagrupament familiar és la principal via d'entrada legal d'immigrants a la ciutat. El 2006, es van reagrupar 6.500 famílies, ha indicat l'edil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.