La futura Àrea Metropolitana rebaixarà el pes de Barcelona

Barcelona podria veure rebaixat el seu pes en la futura Àrea Metropolitana si la tramitació parlamentària a la qual s’haurà de sotmetre el projecte de llei que prepara el govern català no ho evita. L’avantprojecte actual, pendent del vistiplau del tripartit i tramitat en paral·lel a la futura llei de vegueries, preveu que el president de la nova entitat metropolitana sigui un dels 36 alcaldes que integraran l’ens municipal i no l’alcalde de la Ciutat Comtal, que és al cap i a la fi la que dóna sentit a la creació de l’Àrea Metropolitana.

Aquest, però, no és l’únic aspecte en què Barcelona sortiria malparada si no hi ha modificacions substancials d’un text que fins ara només ha rebut una al·legació, la del PP barceloní. També perdria poder en el seu consell metropolità –el principal òrgan de govern de l’AMB, format per alcaldes i regidors– perquè només tindrà 15 dels més de 70 membres del consell, mentre que la xifra que s’aproxima més al seu pes real, tant per població com per territori, se situa entre els 25 i 30 consellers.

Tot i l’ampli consens polític que genera ara l’aprovació de la nova llei –només els populars se n’han desmarcat– per donar resposta a les necessitats d’uns municipis que sumen el 75% de la població catalana en àmbits com l’urbanisme, el transport i la mobilitat, l’aigua, els residus, les infraestructures metropolitanes i el desenvolupament econòmic i social, convergents i republicans no estalvien les crítiques a alguns articles. Per a CiU, resulta “inassumible” que s’infravalori la figura de l’alcalde de Barcelona. També es rebutja la representació davant el consell i la poca concreció sobre el seu finançament i sobre els diners que arriben de Madrid, que suposen el 50% dels fons totals. “Aquest projecte és relativament assumible per tothom”, remarca el regidor del grup de CiU a Barcelona, Antoni Vives.

Des d’ERC també es qüestiona el poc reconeixement que es fa de la capitalitat de Barcelona. “L’Àrea Metropolitana té sentit a partir de Barcelona i seria un error que el projecte obviés aquest fet”, assegura el president del grup d’ERC al consistori barceloní, Jordi Portabella.

En el que sí que discrepen els dos partits és en la urgència de l’aprovació de la futura llei. Mentre que els convergents no veuen malament un ajornament fins a la pròxima legislatura a canvi que s’afinin els aspectes qüestionats, els republicans rebutgen un nou endarreriment. “Com més aviat s’aprovi, millor”, remarca Portabella.

Si es vol que l’AMB vegi la llum el 2011, el govern hauria d’aprovar el projecte com a molt tard a finals de gener. És la data límit perquè la llei s’aprovi abans de les pròximes eleccions catalanes de la tardor. Tanmateix, el bloqueig patit per l’avantprojecte de les vegueries per les desavinences internes al PSC posa en perill l’Àrea Metropolitana perquè tots dos projectes es fan en paral·lel i formen part de la nova reorganització territorial que preveu l’Estatut.

Tot i que des de Governació es manté que no es produiran retards i “que la data del 5 de gener era orientativa”, també es deixa clar que “ les dues lleis són un compromís del govern i no s’entendria que una tirés endavant i l’altra no”. I és aquest, precisament, el quid de la qüestió: vegueries a canvi d’Àrea Metropolicana de Barcelona.