"A Foment li ha faltat autoritat amb Adif i Renfe"

Són pràcti­ca­ment les set de la tarda de dijous. Mitja hora més tard del que estava pre­vist (les visi­tes i el telèfon no paren, aquests dies), el con­se­ller Nadal rep l’AVUI al seu des­patx. Tot i les difícils cir­cumstàncies per la crisi d’aquests dies, l’exal­calde de Girona és capaç de rela­xar-se comen­tant sobre un mapa del 1936 que el govern de Com­panys ja havia pre­vist la cons­trucció de l’Eix Trans­ver­sal.

Una set­mana molt com­pli­cada.
Som cons­ci­ents que l’ope­ra­tiu té fra­gi­li­tats. Avui [dijous per al lec­tor] hi ha hagut unes hores deli­ca­des, però no hem de dra­ma­tit­zar perquè els tres pri­mers dies van evi­den­ciar que el sis­tema fun­ci­ona rela­ti­va­ment bé. Hem d’espe­rar que les pun­tes d’agreu­ja­ment tin­guin un caràcter excep­ci­o­nal.

Això no pot durar gaire.
La decisió de sus­pen­dre els Roda­lies estava pla­ni­fi­cada abans de l’inci­dent de dis­sabte. Sense el que va pas­sar, s’hau­ria pres igual­ment la decisió? Que s’hagués par­lat abans de la sus­pensió de Roda­lies no vol dir que hi hagués cap decisió presa o que es tingués clar què s’havia de fer. Les espe­cu­la­ci­ons ante­ri­ors no ser­vei­xen abans de dis­sabte, quan era impres­cin­di­ble fer-ho per la incidència a Fer­ro­car­rils.

¿Havia estat sem­pre garan­tida la segu­re­tat dels usu­a­ris?
Sí. Totes les incidències d’abans de dis­sabte eren neu­tra­lit­za­bles amb injec­ci­ons de for­migó. Mai hi va haver perill per als tre­ba­lla­dors i els usu­a­ris.

A banda de la mala exe­cució, ¿hi ha hagut errors greus de pla­ni­fi­cació?
Jo no jut­jaré l’escala de res­pon­sa­bi­li­tats, però al final de l’escala hi ha una mala exe­cució. Si l’empresa havia estat adver­tida s’ha de veure en quin punt falla la volun­tat de com­pli­ment o la capa­ci­tat d’exer­cir auto­ri­tat perquè com­pleixi.

Després de la cadena d’errors, quina con­fiança es pot tenir en les empre­ses públi­ques del govern espa­nyol?
Els cata­lans poden estar molt enfa­dats. Jo també ho estic. Però els errors come­sos es poden cor­re­gir. Entenc que hi hagi un clima de des­con­fiança gene­ra­lit­zat, però la nos­tra capa­ci­tat d’inter­venció per­metrà cor­re­gir els errors.

Però tot ple­gat recorda una crisi molt recent, la del Car­mel. El pre­o­cupa?
No em tran­quil·litza. El Car­mel no ens el podrem treure mai de sobre, però és un tema superat.

¿Hau­rem de con­ti­nuar ente­nent-nos amb Adif i Renfe després del traspàs?
El govern vol la titu­la­ri­tat, la com­petència i la caixa. Volem el con­tracte pro­grama d’Adif perquè com­pleixi les inver­si­ons pre­vis­tes. El ser­vei pot­ser l’hau­rem d’encar­re­gar ini­ci­al­ment a Renfe, però s’han de trans­fe­rir els mit­jans mate­ri­als i humans. Només amb ple­ni­tud de con­di­ci­ons vol­drem fer aques­tes eta­pes.

Para­do­xal­ment, la crisi ha afa­vo­rit la rei­vin­di­cació del traspàs, ja que ni el PSOE ni la Mon­cloa sem­bla­ven tenir fa un any la mateixa volun­tat que ara.
És veri­tat que para­do­xal­ment la crisi de les infra­es­truc­tu­res fa evi­dent la neces­si­tat de les infra­es­truc­tu­res i la crisi fer­roviària fa evi­dent la neces­si­tat d’apro­par la gestió. Però la gent és molt cons­ci­ent que el traspàs imme­diat en les actu­als cir­cumstàncies és implan­te­ja­ble.

Hem anat a pit­jor!
Avui tot­hom té més clar cap on hem d’anar. Però no estem en una millor posició que fa uns mesos; a causa de l’enca­de­na­ment d’esde­ve­ni­ments dels últims dies, no estem bé. A banda d’estar indig­nat, estic molt pre­o­cu­pat. Espero superar la pre­o­cu­pació en deu o quinze dies. Vull veure un horitzó de nor­ma­lit­zació.

¿Se sent incòmode davant dels plan­te­ja­ments de Foment o decla­ra­ci­ons fora de lloc de la minis­tra Álva­rez?
L’Estat i Adif han situat a Cata­lu­nya la seva millor gent, però el que jo observo, i el minis­teri també ho detecta, és que en la relació entre les empre­ses cons­truc­to­res, Adif, Renfe i Foment hi ha un punt de falta d’auto­ri­tat i coor­di­nació. Aquesta auto­ri­tat és la que s’atorga a Víctor Morlán, que ve amb l’encàrrec de posar en ordre Roda­lies, qua­dra Adif i Renfe i mira que les incidències siguin les mínimes. De fet, ell acon­se­gueix que bai­xin les incidències cau­sa­des pels matei­xos Roda­lies. Però el que acon­se­gueix per un cos­tat ho perd per l’altre, perquè aug­men­ten les incidències cau­sa­des per les obres del TGV.

A Morlán li ha fal­tat diligència?
Foment haurà de pren­dre mol­tes mesu­res. O hi posa molta auto­ri­tat i radi­ca­li­tat o el tema no es redreçarà. I crec ho està fent.

Falta auto­ri­tat?
No vull dir-ho així, però haurà de resi­tuar el paper de Víctor Morlán per asse­gu­rar una com­petència pacífica entre les obres del TGV i el ser­vei de Roda­lies. No vull entrar en un procés de con­fron­tació. Jo ja m’expresso amb con­tundència i ja exi­geixo el que haig d’exi­gir allà on ho haig de fer. La volun­tat del govern, crec que també del d’Espa­nya, és, per aquest ordre, la segu­re­tat de les per­so­nes, el res­ta­bli­ment de Roda­lies i l’arri­bada del TGV.

Si amb un any i dos mesos no han acon­se­guit aquesta auto­ri­tat, algú haurà d’assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats.
Els governs no dema­nen dimis­si­ons als altres governs. Em sorprèn que les for­ces par­la­mentàries ho fiïn tot a les peti­ci­ons de dimis­si­ons. El que ha pas­sat entre el Prat i Sants no ho arre­gla cap dimissió. Sem­pre he cre­gut que no és tant la cadena de dimis­si­ons com la capa­ci­tat que han de tenir els polítics d’aga­far el toro per les banyes.