El càncer és classista
Ciència
El càncer és classista. Dit d’una altra manera: l’índex de mortalitat per malalties oncològiques és significativament més alt entre les persones dels nivells socioeconòmics més baixos en comparació amb les de nivells alts. Aquesta realitat és coneguda des de fa temps en moltes parts del món, però ara ha estat ratificada per un estudi d’experts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que publica la revista BMC Public Health en l’edició del gener d’aquest any.
La investigació analitza la mortalitat a la ciutat de Barcelona entre el 1991 i el 2003, i entre les seves conclusions destaca que, “durant el període estudiat, les desigualtats no han augmentat; una dada important si es recorda que en moltes parts del món estan creixent de manera significativa”, ha explicat a l’AVUI Rosa Puigpinós, del servei d’informació sanitària de l’ASPB i primera autora de l’estudi.
Les desigualtats més grans s’observen entre els homes de nivell educatiu més baix i, en menor mesura, entre les dones. Així, per exemple, la mortalitat per càncers de laringe, estómac, boca i faringe és tres vegades més alta en homes del nivell educatiu més baix que entre els homes de nivell educatiu alt. Dit d’una altra manera, per cada 10 morts per càncer de laringe en homes de nivell educatiu alt moren 32 homes de nivell educatiu baix (vegeu gràfic).
Seguint el rànquing de desigualtats, “els homes de nivell més baix moren dues vegades més per càncer de pulmó i fetge que els homes de nivell educatiu alt”, explica Rosa Puigpinós. Cal explicar que, a falta de dades concretes sobre el nivell socioeconòmic dels ciutadans, aquest tipus d’estudis utilitzen el nivell d’estudis com a indicador que més s’hi aproxima.
Per al conjunt de càncers, la mortalitat entre els homes del nivell educatiu més baix és 1,5 vegades més alta que entre els homes de nivell alt.
En dones, aquest estudi detecta desigualtats en el càncer de coll d’úter (3 a 1), fetge (2 a 1) i vesícula biliar (2 a 1). Analitzant el conjunt de càncers, però, la desigualtat entre dones és estadísticament insignificant.
Els investigadors de l’ASPB han analitzat les dades de mortalitat en quatre períodes (1992-94, 1995-97, 1998-2000 i 2001-03). La tendència general que s’observa en aquest apartat és a una estabilització o fins i tot una petita reducció de les desigualtats, tant en homes com en dones, explica Rosa Puigpinós.
