Societat

El col·lapse judicial creix 10 punts en quatre anys

Si res no ho evita, el ter­cer dime­cres d’aquest mes de febrer pas­sarà a la història com el de la pri­mera vaga de jut­ges de l’Estat espa­nyol. Els crítics amb la pro­testa argu­men­ten que es tracta d’una revolta cor­po­ra­ti­vista sor­gida com a res­posta al que s’ha ano­me­nat cas Mari Luz, la ter­ri­ble mort d’una nena a mans d’un pede­rasta en lli­ber­tat per un error judi­cial i la con­següent sanció al jutge i la secretària judi­cial. És cert que aquests fets i la inter­venció del poder exe­cu­tiu en el cas han irri­tat molt els jut­ges, però encara ho és més que el pro­blema de col·lapse que denun­cien els pro­fes­si­o­nals de la magis­tra­tura fa temps que s’arros­sega i s’agreuja amb el pas del temps.

Una mos­tra de la penosa rea­li­tat que es viu a les ofi­ci­nes judi­ci­als és la dada que indica que en només qua­tre anys, del 2003 al 2007, el nom­bre de jut­jats que tre­ba­llen per sobre del mòdul mar­cat pel Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) ha pas­sat del 60 al 73 per cent.

Però aquesta situ­ació de col·lapse es remunta molt abans del 2003 i ha estat rei­te­ra­da­ment denun­ci­ada. Gui­llem Vidal, pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya entre el 1994 i el 2004, va aban­de­rar durant el seu man­dat la queixa del col·lec­tiu judi­cial recla­mant cons­tant­ment millo­res.

L’any 1997 va gene­rar un dur enfron­ta­ment amb el govern cen­tral, ales­ho­res diri­git pel PP, en dema­nar el ces­sa­ment de la minis­tra de Justícia, Mar­ga­rita Maris­cal de Gante, “com a pas indis­pen­sa­ble per millo­rar la justícia”. Vidal va denun­ciar ales­ho­res com un dels prin­ci­pals pro­ble­mes el fet que els jut­ges no tenen auto­gestió i que el seu pres­su­post depèn d’altres poders de l’Estat.

Aquest argu­ment ha pres plena vigència dotze anys després, ja que és uti­lit­zat ara pels jut­ges que defen­sen el seu dret a fer la pro­testa quan se’ls retreu que un poder de l’Estat no pot posar-se en vaga. “A mi el sou me’l paga el minis­teri de Justícia”, recorda el por­ta­veu de l’assem­blea de jut­ges de Bar­ce­lona, Fran­cisco Javier Paulí.

Gui­llem Vidal –mort l’any 2007– va ser sem­pre molt bel·lige­rant, però mai va arri­bar a l’extrem de defen­sar una vaga de jut­ges, més aviat al con­trari. El 1998, per exem­ple, es va opo­sar a l’acti­tud dels jut­ges de pri­mera instància de Bar­ce­lona que van pro­tes­tar fent una “cri­ti­ca­ble vaga de zel”, en parau­les del mateix Vidal. La mateixa ini­ci­a­tiva la van pren­dre els jut­ges de Bar­ce­lona el novem­bre pas­sat quan van deci­dir limi­tar la seva feina “als mòduls mar­cats pel CGJP”.

L’ante­rior pre­si­dent del TSJC no es va limi­tar a cri­ti­car la situ­ació de l’ofi­cina judi­cial, sinó que va llançar diver­ses idees inno­va­do­res per opti­mit­zar recur­sos i aca­bar amb els col·lapses. El 2004, poc abans de dei­xar el càrrec, pro­po­sava des­do­blar els jut­jats per acon­se­guir que les ofi­ci­nes judi­ci­als esti­gues­sin ober­tes i pres­tant ser­vei matí i tarda.

Vidal va ser subs­tituït aquell any per Maria Eugènica Ale­gret, que en la pre­sen­tació de la pri­mera memòria del TJSC, el 2005, ja va par­lar, per exem­ple, del “col·lapse inac­cep­ta­ble dels regis­tres civils”, que també són jut­jats, o de la satu­ració dels jut­jats mer­can­tils, que es van posar en marxa la tar­dor del 2004.

Jut­jat nou, pro­blema vell
Els pro­ble­mes de fun­ci­o­na­ment que van tenir quasi de forma imme­di­ata els jut­jats mer­can­tils s’han reproduït cada cop que s’ha posat en marxa una nova instància judi­cial. Es fan noves lleis, però la falta de dotació pres­su­postària es tra­du­eix en jut­jats ràpida­ment satu­rats. Això és el que va pas­sar el 2003 quan es van estre­nar els jut­jats espe­ci­als d’exe­cutòries, i el 2004, amb l’ano­me­nada justícia ràpida i amb els jut­jats específics de violència con­tra les dones.

De la sobrecàrrega als mer­can­tils ja en van avi­sar els matei­xos jut­ges l’any 2007 en una roda de premsa a Bar­ce­lona en la qual van denun­ciar les man­can­ces amb què tre­ba­llen. Aquell fet es va con­si­de­rar ales­ho­res un des­a­fi­a­ment sense pre­ce­dents, i ara queda curt davant l’amenaça de vaga.

El 2007 també va ser l’any que el Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona (ICAB) va fer públic el seu pri­mer informe sobre l’estat de la justícia a Cata­lu­nya, un SOS que ningú va escol­tar. També va caure en sac fora­dat la severa advertència que el juliol d’aquell mateix any va fer el Cer­cle d’Eco­no­mia. L’ales­ho­res pre­si­dent del Cer­cle, José Manuel Lara, va dema­nar recur­sos per superar “d’una vegada per totes la ine­ficàcia judi­cial”. L’any pas­sat, el segon informe de l’ICAB tor­nava a ser un clam per la moder­nit­zació de la justícia.

El pit­jor és que men­tre les quei­xes es van repe­tint, els matei­xos jut­ges reco­nei­xen que un cas com el de la nena Mari Luz pot tor­nar a pas­sar en qual­se­vol moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.