Societat
Menys carrers guarnits que mai
Gràcia es va despertar ahir puntualment vestida de festa. Els guarniments, però, van brillar per la seva absència en tres espais que fins a l’any passat havien participat a la festa major. Aquestes darreres baixes –Martínez de la Rosa, plaça del Poble Romaní i plaça del Raspall–, sumades als dos carrers que ja van caure de la llista l’any passat– Torres i Verdi de Dalt– deixen en 15 la xifra total d’espais que participen a la festa. El nombre més baix dels últims 25 anys.
D’aquesta manera, si Gràcia va encetar la dècada dels 90 amb fins a 26 carrers engalanats per la festa– que el 1992 es van enfilar fins a 27 i el 1995 fins a 28–, el primer tram del segle XXI ve marcat per la baixada d’espais i de gent que participa en el concurs de guarnits, fins a arribar als 15 que es poden veure aquests dies. Aquestes xifres ja tenen poc a veure amb la quarantena de places i carrers que hi participaven a la dècada dels 50 i encara menys, amb els 75 espais que es van guarnir l’any 1942, quan, com explica Jordi Pablo, estudiós de la cultura popular i impulsor de l’arxiu de la festa major de Gràcia, “la dura postguerra feia que la gent tingués ganes de gresca, d’acabar amb la contenció”. La tendència es va invertir a mitjans dels 70, quan només es vestien de festa quatre carrers i la tradició va tornar amb força amb l’arribada de la democràcia. Des de llavors, la xifra d’espais que participen en el concurs de guarnits no ha sigut mai tan baix.
No obstant això, aquesta situació no preocupa el president de la Federació de Festa Major, Ricard Estruch, que està convençut “que mentre hi hagi gent que mantingui la il·lusió perquè això perduri, la tradició no desapareixerà”, i apunta a més que “ la qualitat dels carrers que es guarneixen es manté molt alta”.
Els organitzadors de la festa coincideixen a assenyalar un conjunt de causes per explicar aquesta baixada, que van des de la desaparició dels artesans, fins a la poca implicació de la gent jove passant per la diversificació de l’oferta d’oci. A favor de la tradició hi ha des d’aquest any els dos espais que l’Ajuntament ha facilitat a les comissions de carrers perquè treballin en els guarnits sense assumir els costosos lloguers.
Pel que fa a les veïnes festes de Sants, tot i que amb un altra tradició i nivell, el nombre de carrers que participa en el concurs s’ha estabilitzat en 12 els darrers anys, després d’haver tingut un punt àlgid de 17, el 2001.
D’aquesta manera, si Gràcia va encetar la dècada dels 90 amb fins a 26 carrers engalanats per la festa– que el 1992 es van enfilar fins a 27 i el 1995 fins a 28–, el primer tram del segle XXI ve marcat per la baixada d’espais i de gent que participa en el concurs de guarnits, fins a arribar als 15 que es poden veure aquests dies. Aquestes xifres ja tenen poc a veure amb la quarantena de places i carrers que hi participaven a la dècada dels 50 i encara menys, amb els 75 espais que es van guarnir l’any 1942, quan, com explica Jordi Pablo, estudiós de la cultura popular i impulsor de l’arxiu de la festa major de Gràcia, “la dura postguerra feia que la gent tingués ganes de gresca, d’acabar amb la contenció”. La tendència es va invertir a mitjans dels 70, quan només es vestien de festa quatre carrers i la tradició va tornar amb força amb l’arribada de la democràcia. Des de llavors, la xifra d’espais que participen en el concurs de guarnits no ha sigut mai tan baix.
No obstant això, aquesta situació no preocupa el president de la Federació de Festa Major, Ricard Estruch, que està convençut “que mentre hi hagi gent que mantingui la il·lusió perquè això perduri, la tradició no desapareixerà”, i apunta a més que “ la qualitat dels carrers que es guarneixen es manté molt alta”.
Els organitzadors de la festa coincideixen a assenyalar un conjunt de causes per explicar aquesta baixada, que van des de la desaparició dels artesans, fins a la poca implicació de la gent jove passant per la diversificació de l’oferta d’oci. A favor de la tradició hi ha des d’aquest any els dos espais que l’Ajuntament ha facilitat a les comissions de carrers perquè treballin en els guarnits sense assumir els costosos lloguers.
Pel que fa a les veïnes festes de Sants, tot i que amb un altra tradició i nivell, el nombre de carrers que participa en el concurs s’ha estabilitzat en 12 els darrers anys, després d’haver tingut un punt àlgid de 17, el 2001.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.