Els pols de coneixement fan costat al campus d'excel·lència
Es va constituir ahir i està integrada per la URV i 25 instituts d'investigació, parcs i centres tecnològics, hospitals i associacions empresarials
El rector defensarà el projecte a l'octubre, a Madrid
L'associació promotora del CEICS està integrada per la URV; els instituts d'investigació Química (ICIQ), d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el d'Energia de Catalunya (IREC), el Pere Virgili (IISPV), el de Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el de la Vinya i el Vi (INCAVI) i el de Turisme de Catalunya (IRTUCA); el Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci (CMCTUR); la Fundació URV; els parcs científics i tecnològics de Turisme i Oci (Vila-seca), del Vi (Falset), el Tecnoparc (Reus), el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona; el Centre Tecnològic de la Química (CTQC) i el de Nutrició i Salut (CTNS); la Fundació d'Estudis Turístics Costa Daurada (FET); els hospitals Joan XXIII de Tarragona, el Sant Joan de Reus, el Verge de la Cinta de Tortosa, el Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata, i les associacions empresarials de la Química (AEQT), la Innovadora de Nutrició i Salut (AINS), la d'Hostaleria i Turisme de Tarragona i INNOVI.
Guanyar en projecció, incrementar les línies de recerca i convertir-se en un pol encara més fort d'atracció del talent. Aquestes continuen sent algunes de les aspiracions de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que el proper 19 d'octubre tornarà a “vendre” a Madrid el seu projecte de campus d'excel·lència internacional Catalunya Sud (CEICS). En línies generals, l'esperit de la candidatura és similar a la que es va presentar el 2009 al Ministeri d'Educació, que ha fet aquesta convocatòria per segon any consecutiu. La universitat, en aquest sentit, aposta per seguir potenciant els àmbits d'estudi que són punters al territori i que per tant ja compten, pràcticament tots, amb infraestructures per investigar camps com la química i l'energia, la nutrició i la salut, l'enologia, el turisme i el patrimoni, i la cultura. Una de les novetats importants de la proposta que es defensarà enguany, però, és que s'han reforçat les sinergies entre els agents que contribueixen a generar coneixement i que, liderats per la mateixa universitat, també seran un motor de difusió de la candidatura.
Per fer tangible aquesta connexió i remar en la mateixa direcció, ahir al matí es va constituir al paranimf del rectorat l'associació promotora i gestora del projecte. L'agrupació s'ha batejat amb el nom de Pol del Coneixement Catalunya Sud, i està integrada per la URV i per 25 instituts d'investigació, parcs i centres tecnològics, hospitals i associacions empresarials de la demarcació. La candidatura, a més, ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona i dels ajuntaments amb seus universitàries als seus municipis (Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca, Falset, Constantí i el Vendrell). A l'acte d'ahir també hi va assistir el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, que va ratificar el compromís de la Generalitat amb el projecte.
Sis línies d'actuació
El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va declarar ahir que, probablement, el nivell dels projectes que competiran aquest any serà “més elevat” que el 2009, si bé es va mostrar confiat que ašquest cop no se'ls escaparà aquest important segell de distinció que dóna l'Estat i que, en conseqüència, rebran una ajuda econòmica per fer realitat la universitat que es vol en un futur. Cal recordar que, en la primera convocatòria, a la URV se li va atorgar el reconeixement de “projecte prometedor”, que ha comportat que aquest any la candidatura no hagi hagut de ser preseleccionada en una fase inicial, sinó que vagi directament a la final.
En cas que sigui escollida, haurà de desenvolupar en els pròxims 4 anys els projectes que pretén impulsar, valorats en 65 milions d'euros. Aquests s'han unit en sis grups d'actuació, que són la realització de polítiques d'internacionalització, el potenciament de les aliances amb altres universitats, la millora docent, la transformació dels campus, el desenvolupament d'iniciatives per participar en el model d'economia sostenible i la millora científica i de transferència del coneixement. Amb tot, si la metodologia és la mateixa que la del 2009, el Ministeri d'Educació podria anunciar quines universitats reben de part de l'Estat la prestigiosa distinció de campus d'excel·lència just l'endemà de l'exposició dels projectes.
LA XIFRA
Entorn òptim per a la vida universitària
A part de ser un campus atractiu des del vessant de la investigació, el projecte persegueix aconseguir un entorn millor per a la vida universitària, amb la construcció de residències d'estudiants, instal·lacions esportives i un nou centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació –es tracta d'un nou model de biblioteca– al campus de Bellisens de Reus.
Entorn òptim per a la vida universitària
A part de ser un campus atractiu des del vessant de la investigació, el projecte persegueix aconseguir un entorn millor per a la vida universitària, amb la construcció de residències d'estudiants, instal·lacions esportives i un nou centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació –es tracta d'un nou model de biblioteca– al campus de Bellisens de Reus.
Creació de tres escoles de doctorat
En el darrer any, la URV ha tancat una quinzena de convenis internacionals amb diverses universitats per a la formació de postgrau i ha acordat crear 3 escoles de doctorat de referència en l'àmbit de la química, l'arqueologia i la prehistòria, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, l'Autònoma de Barcelona i la Universitat de Burgos, respectivament.
Creació de tres escoles de doctorat
En el darrer any, la URV ha tancat una quinzena de convenis internacionals amb diverses universitats per a la formació de postgrau i ha acordat crear 3 escoles de doctorat de referència en l'àmbit de la química, l'arqueologia i la prehistòria, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, l'Autònoma de Barcelona i la Universitat de Burgos, respectivament.
Competeixen 22 propostes
El CEICS pugna amb 21 candidatures d'arreu de l'Estat per aconseguir prestigi i diners per donar forma al model d'universitat que vol assolir. Quinze propostes són noves, i la resta van ser qualificades el 2009 com a projectes prometedors. És el cas de la URV, que va rebre 4 milions (que ha de tornar la Generalitat), que han servit per millorar la candidatura.
Competeixen 22 propostes
El CEICS pugna amb 21 candidatures d'arreu de l'Estat per aconseguir prestigi i diners per donar forma al model d'universitat que vol assolir. Quinze propostes són noves, i la resta van ser qualificades el 2009 com a projectes prometedors. És el cas de la URV, que va rebre 4 milions (que ha de tornar la Generalitat), que han servit per millorar la candidatura.