Calamars anticrisi

Fa uns dies, men­tre feia cua a la pei­xa­te­ria, vaig com­pro­var com en són de pre­uats els cala­mars pes­cats a Arenys. La pei­xa­tera del cos­tat de casa pro­me­tia a cau d'ore­lla a una cli­enta que els pri­mers cala­mars arri­bats d'Arenys serien per a ella. Això pas­sava no gaire lluny del port are­nyenc, a Mataró. I, amb el con­ven­ci­ment que valia la pena espe­rar, la senyora va mar­xar sense ni mirar-se els cala­mars que allà lluïen i que feien molt bona pinta. La qua­li­tat no deu variar gaire si el cala­mar s'ha pes­cat davant d'Arenys o de Mataró, però és veri­tat que el gènere del port are­nyenc té molta ano­me­nada. Això podria fer pen­sar que als qui es dedi­quen a sor­tir a la mar els va molt bé el negoci, però res més lluny.

Dijous al ves­pre va tenir lloc a l'antiga llotja del peix del port d'Arenys el sopar inau­gu­ral de les jor­na­des del Cala­ma­renys, que fa quinze anys es va empes­car un grup de res­tau­ra­dors capi­ta­ne­jat per Joan Majó i Benet Maimí, lla­vors regi­dor de Pro­moció Econòmica. Abans d'entrar a la llotja, vaig salu­dar el patró major del port, Mau­ri­cio Pulido, que fa temps que es lamenta de la situ­ació com­pli­cada que viu el sec­tor. M'explica que, des que va entrar al cap­da­vant de la con­fra­ria ara farà sis anys, la dava­llada ha estat estre­pi­tosa i que un 30% de la flota ha deci­dit ple­gar. Tot i ser un sec­tor tocat, la pesca es manté com una de les acti­vi­tats econòmiques impor­tants que mira de tirar enda­vant.

Els par­la­ments al prin­cipi de l'àpat van cons­ta­tar que s'ha de con­ti­nuar vin­cu­lant la gas­tro­no­mia i la pesca en un poble emi­nent­ment mari­ner. La cui­nera de Sant Pol Carme Rus­ca­lleda va defen­sar un cop més el pro­ducte de pro­xi­mi­tat, i va valo­rar aquest cala­mar “quilòmetre zero” que es pot tro­bar a l'octu­bre en aques­tes jor­na­des. Els quinze anys del Cala­ma­renys no han estat fàcils per acon­se­guir man­te­nir la impli­cació dels res­tau­ra­dors. Ja fa uns anys que les jor­na­des es van obrir a pobles veïns per poder tenir més ressò. En aquesta edició són una tret­zena els res­tau­rants, no només d'Arenys de Mar, sinó també d'Arenys de Munt, Sant Vicenç de Mon­talt, Canet de Mar i Cal­des d'Estrac, que apro­fi­ten l'excusa del cala­mar per ofe­rir menús a les seves car­tes durant tot el mes d'octu­bre. La ini­ci­a­tiva ser­veix més que mai per mirar d'atreure la cli­en­tela en un moment que també els costa omplir els men­ja­dors. Els qui havien degus­tat els menús d'altres anys comen­ta­ven durant el sopar que va ser­vir el res­tau­rant de Vil·la Minerva de Lla­va­ne­res que els preus que s'ofe­rei­xen tant a Arenys com a fora s'havien ajus­tat en aquesta quin­zena edició. Unes jor­na­des, doncs, amb cala­mars anti­crisi. No era de crisi, en canvi, el preu del cala­mar que vaig veure a la pei­xa­te­ria del cos­tat de casa l'altre dia, i això que segons la pei­xa­te­ria aquell no era el d'Arenys.