La gent del Montnegre

En Tomàs Rocosa i la seva dona recor­den la vida de pagès en un Sant Iscle de Vallalta que no té res a veure amb l'actual. Les qua­tre cases que for­ma­ven el nucli urbà esta­ven ales­ho­res envol­ta­des de vinyes. Com diu ell mateix “tre­ba­lla­ven de sol a sol i no es pen­sava en res més”. En alguna ocasió espe­cial sor­tien del poble i bai­xa­ven a peu fins a Arenys de Mar. La vida rural es va anar com­pli­cant quan a pagès les coses no van rut­llar. Lla­vors en Tomàs va ser un més dels que van mar­xar a tre­ba­llar a les mines de carbó del Mont­ne­gre.

Aquesta és part de la història del muni­cipi que es recull en el DVD que s'ha fet sobre el poble. Al peu del Mont­ne­gre pre­senta fins a vuit per­so­nat­ges del poble que expli­quen la seva arri­bada i com s'han inte­grat en un muni­cipi que en els dar­rers dotze anys ha arri­bat quasi a tri­pli­car la seva població. La ini­ci­a­tiva, tal com explica el regi­dor de Ciu­ta­da­nia i Par­ti­ci­pació, Josep Puig­her­ma­nal, va sor­gir amb la intenció de fomen­tar la cohesió social i estrènyer els lli­gams amb els qui fa poc que han arri­bat.

La trans­for­mació social en aquest poble ama­gat a la falda del Mont­ne­gre es va ini­ciar fa anys quan molts esti­ue­jants que vivien a la gran ciu­tat van deci­dir ins­tal·lar-se defi­ni­ti­va­ment al poble. “Tenien una visió molt tan­cada”, explica una de les pro­ta­go­nis­tes, que fa trenta anys va deci­dir dei­xar Bar­ce­lona. Ara està satis­feta del munt d'acti­vi­tats i les amis­tats que ha fet des del casal d'avis del poble. D'altres han arri­bat fa molt poc. És la dar­rera immi­gració que se sent ben aco­llida en aquest racó de món. Alguns, com un jove que fa uns anys va arri­bar de Gàmbia, estan bata­llant per acon­se­guir un cen­tre cul­tu­ral que es puguin fer seu les colles. Com molts dels veïns, aquest noi reclama que la gent s'impli­qui més per tirar enda­vant el poble. Els que aca­ben d'arri­bar, com l'actriu Rosa Gàmiz, que molts recor­den fent de Berta a Vent­delplà, es con­si­de­ren pri­vi­le­gi­ats per l'entorn que els envolta. Al mateix temps, però, apun­ten punts febles que tro­ben, com ara la manca de trans­port públic que els obliga a aga­far el cotxe per tot. Aques­tes refle­xi­ons en veu alta d'una repre­sen­tació dels veïns tindrà una con­tinuïtat, segons explica el regi­dor, ja que abans no acabi l'any es vol apro­var el pla estratègic, que ha de mar­car les línies a seguir tant pel que fa a cohesió social com al model econòmic que es vol seguir. En el repor­tatge ja s'apun­ten algu­nes de les alter­na­ti­ves a la page­sia, com serien les acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb la natura o els ser­veis i l'oferta de cases rurals. Per això, Josep Puig­her­ma­nal, creu que és impor­tant tirar enda­vant el catàleg de les masies. El DVD que ha edi­tat l'empresa Creat i que té el suport del Con­sell Comar­cal mos­tra una gale­ria de fotos anti­gues del poble que han cedit els veïns.