El zen de Carrera i del Bac

Qui no s'ha dei­xat per­dre mai per les valls de Car­rera i del Bac, als muni­ci­pis de Mon­ta­gut i Oix i la Vall de Bia­nya, no sap pas què es perd. Són com una mena d'oasi en mig de les ter­res aspres i tren­ca­des de l'espai d'interès natu­ral de l'Alta Gar­rotxa. Tot és verd i fins i tot les mun­ta­nyes (el Talló, Puig Ou, etc.) sua­vit­zen les seves for­mes, la vege­tació can­via, és un espai de tran­sició cap al Ripollès, on tot és pau i tran­quil·litat. De fet, hi ha una pista fores­tal que uneix Mon­ta­gut amb Sant Pau de Segúries, que a la Gar­rotxa té el punt d'inici a la car­re­tera d'Oix, al para­dor de Cas­tell­fo­llit de la Roca. S'hi pot acce­dir fàcil­ment, doncs, amb cotxe, a peu i amb bici­cleta de mun­ta­nya. Sigui quin sigui el mitjà esco­llit, el visi­tant acce­dirà a un espai que la natura ha mode­lat espe­ci­al­ment per ser con­tem­plat.

A part del pai­satge, el patri­moni arqui­tectònic d'aques­tes dues valls és de pri­mer ordre. Hi ha el con­junt arqui­tectònic de Coll­de­car­rera, que, situat al punt d'inflexió entre les valls de Car­rera i del Bac, és un dels més ben con­ser­vats i majes­tu­o­sos de l'Alta Gar­rotxa. També s'hi troba la casa for­ti­fi­cada i l'església de Sant Miquel de la Torre, el popu­lar hos­tal de la vall del Bac i l'església, també romànica, del con­junt de Llon­gar­riu des del qual la vista és bucòlica.

Les dues valls han superat una etapa d'èxode rural que les va dei­xar prop de l'aban­do­na­ment total, i ho han fet recu­pe­rant una població esta­ble i, sobre­tot, amb una oferta de turisme rural, de res­tau­ració i d'acti­vi­tats de natura que a hores d'ara és un refe­rent al país. D'altra banda, la zona s'emmarca en el con­junt de la Gar­rotxa, que té un interès pai­satgístic, cul­tu­ral, gas­tronòmic i turístic inqüesti­o­na­ble.