Seguint el vell ferrocarril

Tot peda­lant es pot des­co­brir bona part de la història del Ripollès i del seu pas­sat indus­trial en aquesta via verda que porta el nom de Ruta del Ferro i del Carbó, en al·lusió a la impor­tant tra­dició de la farga al Baix Ripollès i a l'extracció del carbó a les mines d'Ogassa. El traçat, d'uns dotze quilòmetres, res­se­gueix el tra­jecte que feia el tren (Ripoll-Sant Joan de les Aba­des­ses-Tora­lles-Ogassa) i con­necta amb el tram del Car­ri­let d'Olot a Girona arri­bant fins a la Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols. L'ori­gen d'aquesta via prové de l'explo­tació de les mines, deter­mi­nants perquè el fer­ro­car­ril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de tras­lla­dar ràpida­ment el mine­ral cap a Bar­ce­lona. La fina­lit­zació de l'acti­vi­tat minera va supo­sar el tan­ca­ment de la línia fer­roviària.

L'inici del recor­re­gut està acom­pa­nyat pel cabal del riu Ter, i durant tot el tra­jecte, que tra­vessa un túnel i tres ponts, s'alter­nen prats verds i bos­cos. Cada vegada que es tra­vessa una car­re­tera, un empe­drat al pavi­ment de la via i la bona senya­lit­zació ens posa en alerta. A 10 quilòmetres de Ripoll, la via s'endinsa en l'ampli recinte de l'Estació de Sant Joan de les Aba­des­ses. Aquesta queda situ­ada a la part alta de la loca­li­tat i és quasi obli­ga­tori bai­xar al poble, cre­uar el Ter per l'espec­ta­cu­lar pont gòtic i per­dre's pels car­rers de la vila, on s'ama­guen grans joies del romànic. El traçat fins a Tora­lles creua la car­re­tera d'Ogassa només sor­tir de l'estació. Des d'aquest punt, la via ascen­deix suau­ment per la vall del Mala­tosca, un aflu­ent del Ter que neix a la serra Cava­llera. A uns dos quilòmetres de Sant Joan, el camí arriba al car­re­ga­dor de Tora­lles, que rebia els mine­rals pro­ce­dents del fer­ro­car­ril miner d'Ogassa.

Els que encara no esti­guin can­sats poden seguir fins a Ogassa. Cal tenir en compte, però, que aquest tram, d'uns dos quilòmetres, té un pen­dent més pro­nun­ciat i es con­ver­teix en un exer­cici més intens fins i tot per a espor­tis­tes entre­nats, ja que no segueix l'iti­ne­rari d'un fer­ro­car­ril nor­mal. En aquest punt hi havia anti­ga­ment unes vago­ne­tes aèries amb un sis­tema de plans incli­nats que fun­ci­o­na­ven per gra­ve­tat. Les vago­ne­tes es car­re­ga­ven de carbó a les mines d'Ogassa i bai­xa­ven pel propi pes fins a Tora­lles. La força de les vago­ne­tes ple­nes arros­se­gava cap amunt les bui­des. A Tora­lles, un tren de vapor car­re­gava la mer­ca­de­ria fins a Sant Joan de les Aba­des­ses, on el tren de via ampla con­nec­tava amb l'estació de Ripoll.

L'esforç d'aquest últim tram, però, es veurà recom­pen­sat pel pai­satge verd i boscós del muni­cipi, on hi ha els cims cone­guts com el Balcó del Ripollès. I també per la pos­si­bi­li­tat de conèixer i visi­tar algu­nes de les mines que van abas­tir el desen­vo­lu­pa­ment indus­trial català des de finals del segle XVIII fins a la pri­mera mei­tat del XX.