República lliure de Sant Feliu d'Amunt

Penso que el senyor del poble de Vilanòva de Maga­lona que diu que la senya­lit­zació en dos idi­o­mes, en el seu cas occità i francès, és peri­llosa ha fet bé d'aixe­car la lle­bre. La meva pri­mera reacció fou un inter­ro­gant: “No té res més a fer?”. Era com un retret que feia a aquest pobre senyor que jo ima­gi­nava pro­ba­ble­ment jubi­lat i sense altra pre­o­cu­pació i encara més pro­ba­ble­ment aliè a les nos­tres regi­ons del sud. I m'adono que jo era molt llarg de llen­gua, aquest senyor tenia tota la raó. Posar els senyals en dos idi­o­mes és una falta de res­pecte a l'un com a l'altre. De tota manera, la culpa que, un dia, tre­guin el senyal bilingüe del seu poble, no la té ell, sinó un tri­bu­nal ano­me­nat, si no m'equi­voco, admi­nis­tra­tiu. Crec que el senyor Had­jadj, que anun­cia: “L'admi­nis­tració comu­nal per­ju­dica els prin­ci­pis cons­ti­tu­ci­o­nals de la indi­vi­si­bi­li­tat de la República” –espero que siguin les parau­les uti­lit­za­des; per mino­rar la meva res­pon­sa­bi­li­tat diré que les he copi­a­des de L'Indépen­dant del 3 de novem­bre–. Crec, doncs, que els argu­ments d'aquest senyor són més vàlids que els del tri­bu­nal que posa en davant el codi de cir­cu­lació que ja sabem els mem­bres del tri­bu­nal, com el senyor Had­jadj, res­pec­ten TOTAL­MENT. Hi ha més greu. Aques­tes senya­lit­za­ci­ons són una ofensa a la gramàtica fran­cesa, a la gra­fia. En efecte, sobre la “o” de Vilanòva de Maga­lona, suprema ofensa, hi ha un accent –ano­me­nat senyal diacrític– que no exis­teix, anava a dir que és il·legal, en la llen­gua fran­cesa. Després de crim de lesa majes­tat con­tra la uni­tat de la República fran­cesa, crim de lesa majes­tat con­tra la llen­gua, i penso que, com ho he dit, és encara més greu. Es pot pen­sar pot­ser que els que ho han con­ce­but no han fet bons estu­dis i que han comès una falta d'orto­gra­fia. Pecat venial. Hi ha també una altra raó per pro­tes­tar, és la pos­si­bi­li­tat d'incom­prensió que pot por­tar a un error de camí, o més greu, a un acci­dent. És veri­tat que entre Vilanòva de Maga­lona i Ville­neuve les Mague­lone, entre Sautó i Sauto, entre Sant Feliu d'Amunt i Saint Féliu d'Amont hi ha una enorme diferència i que, sense posar en dubte la sin­ce­ri­tat del senyor Had­jadj, o dels jut­ges, hi ha un risc que no s'ha de córrer i és per això que s'ha de regra­ciar aquest senyor per la seva empenta lega­lista que posa el dit en la nafra. Penso que no s'han de tenir en compte les opi­ni­ons de Jean-François Sais­set, de Mar­cel Mateu, de Guil­hem Latru­besse, d'Alan Rouch, d'Yves Séguier, que el en mateix diari L'Indépen­dant diuen res­pec­ti­va­ment, i en francès, com és nor­mal: “Et les mots en anglais d'Amérique? - Inad­mis­si­ble et incompréhen­si­ble - Dan­ge­reux et posi­tif à la fois - Jamais vu le moin­dre acci­dent - Protéger tou­tes les lan­gues”.

Però senyor Had­jadj, senyors jut­ges hi ha més greu que tot això, i ho dic voluntària­ment perquè és el meu deure de ciu­tadà, de ciu­tadà francès, és clar. Molta gent sap que sóc de Sant Feliu d'Amunt i que si no hi visc regu­lar­ment hi vinc sovint. Obro un petit parèntesi per dir que quan no sóc a Sant Feliu, em trobo a Pau, que, com deu saber el senyor Had­jadj, es troba al Bearn, país occità, que tindrà doncs ràpida­ment, i ho espero –s'ha de res­pec­tar la llei–, els matei­xos pro­ble­mes de bilingüisme. Paren­tesi tan­cat. Doncs em trobo a Sant Feliu d'Amunt, parlo, observo, escolto, miro i he après quel­com que de moment és un secret, no dono els noms, però ho revelo. Unes “auto­ri­tats”del poble es pre­pa­ren a pro­cla­mar la República lliure de Sant Feliu d'Amunt, amb el català com a llen­gua ofi­cial, però espero que tin­dran la intel·ligència d'adme­tre el bilingüisme. M'empi­pa­ria que després d'haver dema­nat de cri­dar en francès “Vive la France!” ens obli­gues­sin a cri­dar en català: “ Visca la República lliure de Sant Feliu d'Amunt!” Això sí que és greu, obli­gar algú a fer quel­com que no té ganes de fer, molt més greu que el pro­blema de la senya­lit­zació del qual parla amb tota la raó l'habi­tant de Vilanòva. Això sí que és un perill per a la uni­tat de la República fran­cesa, car si es pro­clama la República lliure de Sant Feliu d'Amunt –noteu al pas aquest adjec­tiu lliure que no acabo d'enten­dre– per què no ima­gi­nar d'altres seces­si­ons? No conec encara tots els detalls, però conec els res­pon­sa­bles d'aquesta decisió, els conec massa ínti­ma­ment per denun­ciar-los, però ima­gino que, ara que se sap, hi haurà enques­tes i deci­si­ons per aca­bar amb el perill de par­tició de la República fran­cesa. No sé quina serà la decisió presa en aquest aspecte polític. Pel bilingüisme dels senyals, serà més fàcil un tri­bu­nal que té la pre­tensió d'admi­nis­trar-nos bas­tarà.

Com es diu dins les tele­no­vel·les: “con­ti­nuarà” o “affaire à suivre”.