La Bressola vol seduir el món de l'empresa per fer front a la crisi
Les escoles nord-catalanes tenen un pressupost de 2,2 milions d'euros per uns 727 alumnes escolaritzats
Les escoles catalanes La Bressola han de fer front a complicacions financeres, que no fan perillar el seu futur però que dificulten l'actual curs escolar. Com a conseqüència de la crisi, l'Estat francès cancel·la a La Bressola, del pressupost anual de 2,2 milions d'euros, del 2009, els “contractes d'acompanyament a l'ocupació”, que permetien fins ara assalariar part del personal ensenyant. Cal afegir-hi, també per culpa de la crisi, la morositat dels 170 ajuntaments del Principat de Catalunya que participaven amb un import solidari. Molts dels ajuntaments “no poden pagar la quota, per la qual cosa trobem a mancar 80.000 euros”, ha declarat aquest diumenge a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) el director general de La Bressola, Joan Pere Le Bihan.
Per garantir el funcionament de la seva xarxa de vuit escoles, que inclou dos centres d'educació primària a Perpinyà i un de secundària inaugurat el 2008 al Soler, La Bressola està implementant un nou sistema de finançament. El seu objectiu és generar complements a les aportacions de l'Estat francès, la Generalitat de Catalunya, la Regió Llenguadoc-Rosselló i el Consell General de la Catalunya del Nord. Per això impulsarà aquesta mateixa setmana una campanya de sol·licitació adreçada a totes les empreses nord-catalanes, per assolir-ne suports. S'aprofitarà l'estatut d'associació “reconeguda d'interès general”, que li va atorgar el Ministeri de Finances l'abril passat, i intentarà aconseguir suport financer de l'àmbit privat. La Bressola farà servir el dispositiu fiscal que permet “desgravar un 60% de l'aportació per a les empreses”, segons va explicar Le Bihan.
Paradoxalment, les escoles La Bressola, amb 87 assalariats permanents i 727 alumnes, han de fer front també a la dificultat generada per l'èxit. “Ens agradaria obrir escoles a Tuïr, Illa del Riberal, Banyuls de la Marenda i Ceret, ja que existeix el públic, però manca enfortir la base econòmica per fer-ho bé, com ho hem fet fins ara, amb els mateixos resultats escolars”, diu Joan Pere Le Bihan.