Paüls, al parc natural dels Ports

Els colors ter­ro­sos del pai­satge de secà sem­blen apun­tar la duresa d'una vida lli­gada als capri­cis de la natura, quan les eco­no­mies fami­li­ars depe­nien del fet que hagués plo­gut quan tocava o que no hagués gelat fora de temps. A més de file­res d'oli­ve­res, gar­ro­fers i amet­llers, a les parts bai­xes del terme de Paüls també és fàcil veure-hi cire­rers, un cul­tiu que es va intro­duir als anys setanta amb encert, ja que les cire­res d'allà són molt valo­ra­des per la seva qua­li­tat. A l'època de flo­ració, amet­llers i cire­rers endol­cei­xen el pai­satge.

Tot pas­se­jant, arriba un punt que aquests espais d'arbres arren­gle­rats es fonen amb els bos­cos que s'enfi­len mun­ta­nya amunt. I és que Paüls està situat al parc natu­ral dels Ports, un sis­tema mun­ta­nyenc que des­taca pel relleu escar­pat, amb cin­gle­res impo­nents, bar­rancs, gorgs... i també per la seva flora (amb més de 1.000 espècies) i fauna (hàbitat de cabres sal­vat­ges). Sense mar­xar gaire lluny del poble, a l'ermita de Sant Roc, es pot gau­dir d'aquesta natura espec­ta­cu­lar, ja que està situ­ada en una zona amb pins, xiprers, àlbers i aurons cen­te­na­ris. A l'indret hi ha una font amb molts sor­ti­dors i s'hi pot veure cons­truc­ci­ons de pedra en sec. El poble, coro­nat per l'església de Santa Maria i les res­tes del cas­tell, es va cons­truir cos­ter avall, amb cases que són autèntics mira­dors.