Pessebre vivent del Rosselló

La pri­mera repre­sen­tació del Pes­se­bre vivent del Ros­selló va tenir lloc a Elna el 1959, i entre els par­ti­ci­pants hi havia un nin de 12 anys, fent el paper d'un pas­to­ret. Henri Jonca, avui engi­nyer, pre­si­dent de l'Acadèmia Tolo­sana d'Història i Arts Mili­tars, con­ti­nua par­ti­ci­pant fidel­ment cada any al pes­se­bre, i és l'autor de Pes­se­bre vivent del Ros­selló, edi­tat per les asso­ci­a­ci­ons Sour­ces i Can­tem. El lli­bre, amb abun­dant il·lus­tració gràfica, recull la història de més de cin­quanta anys d'aques­tes repre­sen­ta­ci­ons nada­len­ques que al prin­ci­pat de Cata­lu­nya s'ano­me­nen Pas­to­rets. El subtítol del lli­bre són tres noms pro­pis, tres figu­res indis­so­ci­a­bles d'aquests pes­se­bres a la Cata­lu­nya del Nord: els des­a­pa­re­guts Esteve, Albert i Roger Cam­pre­don, els impul­sors i ini­ci­a­dors de l'aven­tura. I Jordi Barre, el can­tant nord-català que als seus noranta anys con­ti­nua diri­gint cada any les repre­sen­ta­ci­ons, fins al punt que aquesta cita anual ha pas­sat a ano­me­nar-se “El pes­se­bre de Jordi Barre”. La història que ha escrit Henri Jonca és una història vis­cuda i apas­si­o­nada, plena d'anècdo­tes que només pot reco­llir algú que ha vis­cut aquests cin­quanta anys des de dins. Als ini­cis a Elna, als anys sei­xanta, les repre­sen­ta­ci­ons es feien a la cate­dral, al peu de l'altar abans de dir missa. Calia com­pa­gi­nar-hi l'actu­ació amb les exigències d'un lloc sagrat i, al final, afa­nyar-se a reco­llir-ho tot per dei­xar el lloc al capellà. La incor­po­ració d'ani­mals de carn i ossos afe­gien rea­lisme, però les reac­ci­ons impre­vi­si­bles d'una gallina van cau­sar més d'un ensurt al mig de l'església. En uns dels pri­mers des­plaçaments a Per­pinyà, va ser un burro el que es va resis­tir a col·labo­rar; i quan final­ment l'ani­mal es va deci­dir a avançar, el capellà li va negar l'entrada a la cate­dral perquè els fer­ros podien fer malbé el terra. Dels ini­cis a cap­pe­lla, Henri Jonca recorda amb humor cada nova etapa: la incor­po­ració d'un piano, la revo­lució que va sig­ni­fi­car l'apa­rició dels micros, la il·lumi­nació, i alguns viat­ges rocam­bo­les­cos per actuar a Sant Grau d'Arde­nya o a l'Empordà. També hi ha hagut cri­sis, però que han ser­vit per crear nous grups. Avui hi ha cinc pes­se­bres vivents a la Cata­lu­nya del Nord: les Can­ta­re­lles de Sant Andreu, la Pas­to­ral d'Illa, els pes­se­bres del Con­flent i de Mos­set. El nucli d'Elna ha anat fent el seu camí. Amb l'entrada de la coral Fanal de Sant Vicenç, dels ballets del grup Joven­tut, l'orques­tra de Mic­hel Lefort i la posada en escena de Jean-Pierre Lacombe, Jordi Barre diri­geix ara cen­te­nars de par­ti­ci­pants en les repre­sen­ta­ci­ons que tenen lloc cada any a la cape­lla dels Domi­ni­cans de Per­pinyà, per les vigílies de Nadal.