Dividits per la normativa
Residents de l'entorn de la C-31 a Badalona diuen que la limitació de velocitat no ha fet reduir la contaminació acústica
Per a molts veïns, la via subterrània és l'única solució
Fa dos anys, quan el govern anterior de la Generalitat va començar a aplicar la normativa de limitar la velocitat a les entrades de Barcelona a 80 km/h, Flora Núñez, veïna del barri de Can Claris de Badalona, va pensar que era la fi dels seus problemes de son. “Sense doble vidre, és com si tinguessis el trànsit rodat a un centímetre de l'oïda. Es fa difícil dormir”, puntualitzava. Però per a ella, la normativa, en lloc de millorar els nivells de contaminació acústica –“a l'estiu, el descans és impossible”–, li va frustrar encara més les possibilitats de guanyar qualitat de vida. “No vaig notar cap diferència. Se'n va parlar molt i se'ns va vendre la moto de que amb el canvi de velocitat s'aconseguiria reduir el soroll, però no ha estat així”, va assegurar la veïna, que viu a un dels blocs situats al vial de la C-31.
Per a José Ruíz, veí del carrer Ramon Llull, paral·lel a l'autopista, la reducció de velocitat tampoc no ha suposat cap millora substancial. “Continua havent-hi soroll. El que sí que hem notat és que es fan fotos a dojo”, va assegurar. Per sort o per desgràcia, des del menjador d'aquest jubilat es veu el radar que enxampa els conductors que sobrepassen els 80 quilòmetres per hora. “Ho notaran els polítics, que segur que han vist com ha augmentat la recaptació de les multes”, va dir amb to crític.
La solució, per a la majoria de veïns dels trams per on passa l'autopista, és fer la via subterrània i aprofitar l'espai per fer-hi jardins o parcs. “Això del soroll es resoldria amb el cobriment. És l'única manera”, va advertir Valentina Vera. Per a ella, el soroll del trànsit rodat per l'autopista no s'ha reduït, però no el considera insuportable. “Deu ser que fa més de 40 anys que visc al barri i una ja hi està més que acostumada”, va dir. La sort que té és que el seu dormitori dóna a l'altra banda de l'autopista, amb la qual cosa el soroll no li molesta tant per descansar. “A casa no noto el soroll. Tot depèn de l'altura del pis i de l'orientació. En el meu bloc, hi ha veïns que senten soroll i d'altres que no notem res”, va explicar.
En l'associació de veïns (AV) de Can Claris, que va reivindicar solucions per reduir el nivell de soroll, van assegurar que la variació de la velocitat sí que ha fet millorar la situació. “Des que es van treure les juntes de dilatació, es va crear l'espai insonoritzat i es va limitar la velocitat, s'ha millorat molt”, va dir la presidenta, Pilar Valient, que no entén l'opinió d'alguns veïns seus. “Ara es pot parlar per la finestra amb el teu veí”, argumenta. Va dir que l'entitat lluitarà perquè es mantingui la norma. “L'AV de Can Claris no permetrà que es modifiqui”, va concloure.
