La consolidació de la festa

Sant Antoni, que se celebra de manera més o menys tradicional a tots els pobles, a Falset, pren un caire diferent. A la capital del Priorat, hi té molt de pes la festa de l'Encamisada. Diu la llegenda que les tropes franceses estaven atacant el poble durant la Guerra de Successió. Aprofitant una dia de boira, els falsetans es van vestir amb camisa blanca per passar desapercebuts i poder vèncer, per tant, les tropes gal·les. L'origen de la llegenda no és del tot clar. La versió més acceptada és la que situa els fets durant la Guerra de Successió, però també hi ha qui diu que podria haver passat un segle més tard, durant la guerra del Francès. Sigui quin sigui l'origen, tant els falsetans com els prioratins viuen la festivitat de Sant Antoni d'una manera especial.

Davant del celler, s'hi van aplegar dissabte al vespre carros i cavalleries que acompanyaven el carro de Sant Antoni i els diables i la banda de música n'encapçalaven la comitiva. El seguici es va dirigir a l'església amb la mirada dels veïns del Priorat, que n'omplien el recorregut. La canalla també esperava el pas dels carruatges.

Ja fos sobre els carros llençant caramels o bé a peu de carrer agafant-los, no van perdre de vista la comitiva. En arribar a davant de l'església, i després de fer les maniobres necessàries per encabir-hi carros i públic, tothom va esperar l'entrada del carro de Sant Antoni. Un cop aturat davant la porta de l'església, Anton Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetans i mossèn Josep Maria Alegret van pujar-hi per pronunciar el pregó. Murallo va definir l'Encamisada com una festa consolidada “d'agermanament i de subsistència cultural i de país”. El seu discurs va acabar amb l'esperat “visca Sant Antoni!” que va repetir tota la plaça.

Alegret va començar recordant la llegenda de l'Encamisada. “Una Encamisada, enguany sense boira” va afegir, “però que el fum dels diables ens ha emboirat avui”. El discurs també va agafar un aire nacional. Va dir al públic present que la festa “ens mantingui units en la defensa de les nostres llibertats i de la nostra identitat com a poble i com a país”. El segon pregó també va acabar amb un crit a Sant Antoni, seguit d'un “visca Falset i visca Catalunya”. Acabat el pregó, la plaça es va anar buidant de públic, que es va tornar a escampar al llarg del recorregut que la comitiva va fer.

Pel que fa als carros i cavalleries, van tornar a fer les maniobres per sortir de la plaça en l'ordre establert. Diumenge la festa va continuar. De bon matí, a la porta de l'església, es va fer la benedicció dels animals abans de l'esmorzar popular que va oferir l'Ajuntament.

En acabar, la comitiva de l'Encamisada es va aplegar davant del celler i va tornar afer cap a l'església, on va tenir lloc la missa major, la ballada de la jota de Falset i la benedicció dels panets de Sant Antoni, que es venen en sortir d'ofici.