Tribunals
El diable i les lleis de Newton
Jutgen un membre d'una colla de diables per haver fet un trau al front a un menor amb una maça
L'acusat assegura que se li va escapar el pal després de discutir amb un veí, però la fiscal li demana quatre anys de presó
Va tirar la maça o se li va escapar de les mans? Aquestes són les dues tesis enfrontades que es van sentir ahir a l'Audiència de Barcelona en el judici contra un veí d'Olivella (Garraf) i integrant d'una colla de diables, acusat d'un delicte de lesions per haver fet un trau al front a un nen de cinc anys amb la maça que duen per voltar els petards.
La fiscal va assegurar que l'actuació de l'acusat, Antonio Lozano, va ser dolosa i no pas imprudent, i va sol·licitar que sigui condemnat a quatre anys de presó i a indemnitzar el menor amb 30.000 euros.
L'incident va passar la nit del 16 de maig del 2009, quan es feia un correfoc popular pels carrers de Sant Boi de Llobregat. A l'altura del carrer de Jaume I, el correfoc va quedar aturat i els integrants de la colla, segons l'acusat, van haver de demanar als veïns dels balcons que no tiressin més aigua perquè és perillós. “Un senyor no ens va fer cas, i em va deixar xop”, va afirmar Lozano, que hi va afegir: “Vaig aixecar els braços i vaig amenaçar-lo que jo també podria tirar coses, i se'm va escapar la maça”. El processat va assegurar que el pal va tocar la part de sota del balcó, en el qual va veure “tres adults i cap nen”, i va marxar empipat.
Per contra, l'avi va relatar que el nen era davant seu en una cantonada del balcó –en un primer pis– i amb el cap amorrat entre les baranes. Va assegurar que tiraven aigua als joves que participaven en el correfoc i que els ho demanaven –com és habitual–, i en arribar els diables, aquests van dir-los que paressin. “Un dels diables va encendre una maça i es va posar a la vorera i a sota del nostre balcó, pensava que ens cremava i vaig tirar-li el cul d'aigua del cubell, i un altre home va llançar el pal al nen”, va declarar l'avi. Totes dues parts van aportar testimonis a favor seu.
El forense va informar que el menor es va fer dues ferides incisocontuses, de 3 centímetres i 1 centímetre al front, les quals van ser fetes “amb un objecte que havia de tenir una vora tallant i al qual es va exercir una força”. Al final, la fiscal va fer al·lusió “a les més elementals lleis de la física” per posar en dubte que la maça es pogués escapar fins a un primer pis, i va demanar la condemna de l'acusat.