Societat

Denuncien el perill de vaques en estat salvatge a l'Albera

Ramaders, veïns i alcaldes dels municipis rossellonesos de la muntanya de l'Albera acusen una societat ramadera del castell de Requesens d'haver abandonat els animals i no haver-se'n preocupat

Rama­ders, veïns i alcal­des dels muni­ci­pis ros­se­llo­ne­sos de l'Albera, denun­cien el perill crei­xent que repre­sen­ten grups de vaques, aban­do­na­des pels seus pro­pi­e­ta­ris, i que s'han trans­for­mant en ani­mals sal­vat­ges en aquesta zona. Els denun­ci­ants afir­men que l'ori­gen del pro­blema prové del pro­pi­e­tari legal dels ani­mals i apun­ten cap a la soci­e­tat Inver­si­ons Fores­tals i Rama­de­res, SL, situ­ada al cas­tell de Reque­sens, sobre el terme muni­ci­pal de la Jon­quera, amb seu a Girona i admi­nis­trada per la família Esteve i la família San­llehí Pijoan. Segons els veïns del nord de l'Albera, les foto­gra­fies de les eti­que­tes auri­cu­lars que por­ten algu­nes de les vaques, iden­ti­fi­quen per­fec­ta­ment el pro­pi­e­tari, i també hau­rien estat iden­ti­fi­ca­des pels ser­veis de l'OCAE (Ofi­cina Comar­cal de l'Alt Empordà).

Vàries gene­ra­ci­ons

Al llarg dels últims qua­tre o cinc anys, els ani­mals aban­do­nats s'han anat repro­duint i ara ja hi ha dues o tres gene­ra­ci­ons de bovins que erren a la mun­ta­nya sense cap rama­der que se'n pre­o­cupi. Aquests ani­mals nas­cuts en lli­ber­tat ja no tenen cap iden­ti­fi­cació i tam­poc cap segui­ment vete­ri­nari. Han per­dut tota relació amb l'home i es com­por­ten com ani­mals quasi sal­vat­ges, feréstecs la major part del temps però de tant en tant agres­sius.

Les nom­bro­ses vaques i braus que es tro­ben en aquesta situ­ació s'agru­pen en ramats espon­ta­nis d'entre cinc a vint indi­vi­dus. En un pri­mer temps, es que­da­ven a la part més alta del bosc, a la carena, però ara han començat a bai­xar fins a les parts habi­ta­des i els pobles del pie­mont del massís. Els pobles com la Roca d'Albera, Mon­tes­quiu o l'Albera, han patit i con­ti­nuen patint intru­si­ons en jar­dins, horts o car­rers, amb les des­tros­ses cor­res­po­nents.

Per­so­nes ata­ca­des

A l'Albera, muni­cipi de 1700 hectàrees, limítrof amb La Jon­quera i Can­ta­llops, ara fa qua­tre o cinc anys, una regi­dora del poble va ser ata­cada per un ani­mal i va haver de refu­giar-se al seu cotxe, que va ser enves­tit. En un altre inci­dent, un veí va ser greu­ment ferit amb un cop de banya a prop de l'artèria femo­ral i en una mà; diver­ses per­so­nes hau­rien estat ata­ca­des a les seves pro­pi­e­tats, així com també excur­si­o­nis­tes. Els bom­bers han hagut de res­ca­tar alguns d'aquests ani­mals que havien cai­gut en pis­ci­nes.

De vaques domèsti­ques, a l'Albera, sem­pre n'hi ha hagut, ja sigui les de raça autòctona –les fagi­nes– o les de races de criança fran­ce­ses. François Tubert és rama­der al muni­cipi de l'Albera i cuida una cin­quan­tena d'ani­mals al peu del coll de l'Ollat. Per ell, les vaques “sal­vat­ges” són un pro­blema sani­tari seriós. Els vedells sense iden­ti­fi­cació no s'han trac­tat amb cap pro­fi­laxi i tem que es puguin pro­pa­gar malal­ties. El rama­der ha tro­bat alguns cadàvers d'aques­tes vaques intru­ses, mor­tes per cau­ses des­co­ne­gu­des.

L'admi­nis­tració fran­cesa admet que les vaques poden ser peri­llo­ses però con­si­dera que no hi pot fer res perquè la solució és a les mans del pro­pi­e­tari. L'any 2009, es va acon­se­guir fer una reunió con­junta amb els muni­ci­pis nord-cata­lans con­cer­nits, la sub­pre­fec­tura de Ceret, auto­ri­tats de la Jon­quera, gen­dar­mes i mos­sos d'esqua­dra i els pro­pi­e­ta­ris, que van pro­me­tre anar a bus­car el seu bes­tiar. Cosa que fins ara no ha succeït.

Les claus

Més tecnologia per comunicar-se però menys relacions de veïnatge

C. SARRAT

Tal com recorda el batlle del municipi de l'Albera, Pierre de Besombes-Singla, elegit des de 1971, el problema de vaques esgarriades ha estat sempre un fet normal i corrent. A l'època que els animals es marcaven amb ferro roent i quan només hi havia un telèfon a la paret de l'ajuntament, s'avisava com es podia el propietari, que, al cap d'uns dies com a màxim, venia a recuperar les seves bèsties i no se'n parlava més. Relacions de bon veïnatge.

Avui, tots tenim telèfon mòbil, GPS, Internet i carreteres asfaltades per arribar a qualsevol lloc; fins i tot les vaques tenen una identificació europea normalitzada. Però malgrat tota aquesta tecnologia el problema d'aquestes vaques sembla irresoluble. Cal dir que les vaques d'antany representaven un valor real per al criador i la pèrdua d'un animal o més podia significar un perjudici econòmic greu per a una família. Una situació molt diferent de les vaques d'avui, que s'han convertit en objectes quasi immaterials, subvencionats per Europa, i que tenen més importància enmig dels dossiers administratius que no pas menjant les floretes de la pastura: el valor d'uns 700 quilos de carn segurament ja val menys que el cost que representaria recuperar l'animal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.