L'escola mallorquina defensa la unitat de la llengua
El sindicat de l'Ensenyamemt, l'STEI-i, demana als grups parlamentaris que no facin de la llengua un motiu d'enfrontament electoral
Exigeixen al PP una declaració explícita de la unió lingüística
Jocs en català, lectura de poemes en català i activitats diverses que giren entorn aquesta llengua. Aquestes són, juntament amb la lectura d'un manifest a favor de la unitat de la llengua catalana, les activitats que han celebrat algunes escoles de Mallorca durant aquest dijous al matí. Es tracta d'una manera de mostrar el rebuig cap a les declaracions que feu fa uns mesos el president del PP balear, i candidat a presidir el govern de les Illes, José Ramon Bauzá, sobre la seva intenció de derogar la Llei de Normalització Lingüística, i que després rectificà i digué que volia reformar el Decret de Mínims. En conjunt una cinquantena de centres i entitats s'han afegit al manifest.
El manifest, una iniciativa de l'institut Pau Casesnoves de la localitat mallorquina d'Inca, diu que els qui “neguen la unitat de la llengua catalana” ho fan amb “arguments tan peregrins com el que aquí diem tassó i no got''. Continua dient que deixant de banda el fet que aquestes declaracions demostren “una gran ignorància” de qui les ha realitzades, “tant pel que fa al concepte de la llengua com de dialecte”, des d'un centre escolar “no es poden obviar”. Amb aquestes afirmacions, resa el manifest, s'ataca “la realitat lingüística de la llengua catalana” perquè usa el tema de la llengua amb intencions “clarament electoralistes” i perquè pretén “reduir la presència del català de l'únic àmbit en què aquest ha assolit una quasi plena normalització”.
El manifest explica que l'objectiu d'aquesta actitud és “afeblir la presència futura del català en la societat” ja que l'ensenyament en català sembla l'única possibilitat que totes les persones que passen per les aules esdevinguin “bilingües” i puguin optar en el futur per la llengua “que vulguin”. Diu també que aquestes declaracions tiren al terra la feina de mestres i professors tant per ensenyar els alumnes a esdevenir “competents en la comunicació” en la llengua pròpia de les Balears, com també per col·laborar en la participació i integració en la societat de totes les persones que hi viuen com a ciutadans de ple dret.
Per aquests motius, demanen al PP que rectifiqui i faci una declaració explícita de “la unitat de la llengua catalana” i que expressi que no canviarà una normativa que només pretén assolir “el fet que tots els membres de la societat esdevinguin bilingües” i que els ciutadans puguin fer ús de la seva llibertat lingüística individual. El manifest acaba dient que rebutgen i rebutjaran “qualsevol tipus d'ingerència” que no tingui com a principal objectiu l'assoliment real “d'un sistema educatiu de qualitat, públic i en català”.
El president de l'OCB, Jaume Mateu, diu que li sembla “ridícul” haver-se de posicionar en aquestes qüestions i en aquestes alçades, ja que la legislació del català ha funcionat fins ara. Mateu considera que totes regressions són “dolentes” i tot el que es faci a favor serà “benvingut”.
Carta a Bauzá
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldenteny, ha lliurat aquest dijous un escrit a cada un dels grups polítics amb representació parlamentària en què se'ls demana que no facin de la qüestió lingüística un “motiu de confrontació electoral” i no trenquin el consens que fins ara ha permès la convivència i la cohesió social a la societat. Després, Caldenteny també ha anat fins a la seu del PP a Palma per entregar una carta al seu president, José Ramon Bauzá. En aquest document també es fa esment de la necessitat de dur endavant el desplegament integral de la Llei de Normalització Lingüística i en l'aprofundiment en la legislació que garanteixi que el conjunt de ciutadans de les Balears puguin assolir “un domini suficient de les dues llengües oficials”.