ZP s'avé ara a que les nuclears funcionin més enllà de 40 anys

La que havia de ser la llei estel·lar de la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero per combatre la crisi, la d'economia sostenible, s'ha convertit en un calaix de sastre en què s'han pogut visualitzar més que mai les contradiccions del govern del PSOE. Ahir, en l'aprovació definitiva de la llei, es va viure la darrera rectificació de Zapatero, amb l'acceptació d'una esmena impulsada per CiU i PNB que obre la porta a allargar més enllà dels 40 anys el funcionament de les centrals nuclears.

En matèria energètica, una de les principals senyes ideològiques de Zapatero ha estat fomentar les energies renovables com a model més progressista i combatre la nuclear, limitant-ne la vida útil, pel fet de considerar-la una font caduca i insegura. De sobte, però, ha deixat de defensar-ho acceptant una esmena que, a la pràctica, allarga el funcionament de les nuclears, ja que n'elimina la referència explícita dels 40 anys, i a la qual també s'ha unit el PP.

El govern espanyol intentava dissimular ahir aquest gir radical insistint que la primera paraula sobre quan acaba la vida útil d'una central la té el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i que després és l'executiu el que decideix. Així s'expressava el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, unint-se a les veus que negaven en rodó la rectificació. Fins i tot ho va fer Zapatero responent preguntes de la premsa als passadissos del Congrés.

A partir d'aquesta decisió, un dels principals cavalls de batalla serà el futur de la central nuclear de Garoña (Burgos), després que l'executiu de Zapatero ja ha decidit que tancarà el 2013, després que aquest any compleixi els 40. Segons la interpretació del portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, sobre l'esmena aprovada ahir, la decisió de tancar Garoña pot ser reversible, mentre que el portaveu del PNB, Josu Erkoreka, discrepava del català i assegurava que el cas de Garoña ha quedat “expressament exclòs” de l'acord tancat amb els socialistes.

La llei d'economia sostenible, doncs, va concloure el seu tràmit agònic pel Congrés i pel Senat amb una votació definitiva que evidenciava la disparitat de suports en els seus continguts. Cap grup, de fet, se'n sentia satisfet del tot. Els principals detractors, especialment en matèria nuclear, van ser ERC, ICV, IU, BNG i NaBai.