La plaça és vostra!

Dol­ces bata­lles, guer­res on els pro­jec­tils són cara­mels o merenga, con­te­ses entre com­par­ses. Dijous gras i diu­menge de car­na­val Vila­nova i la Geltrú s'empas­tifa. El pri­mer dia, amb la ruta de la merenga, el segon, amb les guer­res de cara­mels. El pro­per dijous els nens i les nenes de la ciu­tat sor­ti­ran al car­rer a la tarda impro­vi­sant afer­ris­sa­des guer­res blan­ques. A la nit, les enti­tats es reu­ni­ran per men­jar xató, trui­tes... i merenga. Aquesta, però, nor­mal­ment no s'assa­bo­reix amb cullera perquè el veí s'encar­rega d'encas­tar-te-la a la cara.

El matí de diu­menge de car­nes­tol­tes, la plaça de la Vila és tes­ti­moni de la bata­lla cam­pal que unes 20.000 per­so­nes man­te­nen al crit de “com­par­ses, la plaça és vos­tra”. Més de 200 tones de cara­mels volen pels aires, xoquen con­tra un, con­tra l'altre i, final­ment, creen una gran catifa de colors a terra. Les pare­lles de com­par­ses –les dones, amb mantó de Manila i els homes, ves­tits amb els colors de l'enti­tat, faixa i bar­re­tina– sal­ten al so d'una marxa mili­tar, el Turuta, que s'ha con­ver­tit en l'himne del car­na­val vila­noví. La festa –decla­rada d'interès naci­o­nal– no és apta per a soli­ta­ris.

L'oferta fes­tiva tra­di­ci­o­nal i popu­lar de Vila­nova i la Geltrú és de les més riques de Cata­lu­nya. Són ine­lu­di­bles la festa major (entorn del 5 d'agost), els Tres Tombs (inva­ri­a­ble­ment el 17 de gener) i el car­na­val (la festa dura des del dis­sabte ante­rior al dijous gras, fins al dime­cres de cen­dra, o sigui, un total de 13 dies).

Visi­tar Vila­nova i la Geltrú per car­nes­tol­tes sig­ni­fica des­co­brir o retro­bar una tra­dició que té més de 250 anys i que no s'ha inter­rom­put mai, ni tan sols amb la pro­hi­bició fran­quista. De fet, ja a la dècada dels sei­xanta la capi­tal del Gar­raf obria el car­na­val el dijous gras, un dia que a la resta de l'Estat era com qual­se­vol altre de la set­mana. Una reco­ma­nació de l'Ajun­ta­ment: “Al car­na­val de Vila­nova no hi vin­gueu sol, no és festa per a soli­ta­ris”.

La ciu­tat per­met com­bi­nar, com poques, vacan­ces i cul­tura. Atrac­tiva pel seu bagatge històric i el seu patri­moni arqui­tectònic i artístic, ens per­met obser­var l'empremta del segle XIX. Una ruta pel roman­ti­cisme guia el visi­tant pel nucli antic i el porta a veure la casa Papiol (tan­cada per obres) i el fa recórrer la qui­lomètrica Ram­bla (un potent cen­tre comer­cial a cel obert en el qual es tro­ben diver­ses façanes moder­nis­tes) fins a arri­bar a la Bibli­o­teca Museu Víctor Bala­guer, on es poden con­tem­plar les col·lec­ci­ons d'art egipci, pre­co­lombí, etnològic i de pin­tura cata­lana dels segles XIX i XX. Molt a prop, el Museu del Fer­ro­car­ril, un dels més impor­tants de l'Estat espa­nyol i dels més visi­tats de Cata­lu­nya, exhi­beix l'evo­lució de les màqui­nes de vapor fins a les loco­mo­to­res.

Sens dubte, un dels grans atrac­tius de Vila­nova i la Geltrú són els seus quasi sis quilòmetres de plat­ges, que es poden assa­bo­rir de mol­tes mane­res: des de pas­se­jar per la riba del Medi­ter­rani o banyar-se en les seves càlides aigües fins a nave­gar-hi, degus­tar-ne els fruits a taula o anar-los a bus­car direc­ta­ment al fons. La tra­dició pes­quera es manté pre­sent a la vida de cada dia, sobre­tot a baix a mar i en par­ti­cu­lar al vol­tant del port. Ens podem tro­bar amb l'herència d'un pas­sat mari­ner molt intens, per exem­ple al Museu de Curi­o­si­tats Mari­ne­res (ara tan­cat), i alhora veure les últi­mes tec­no­lo­gies del sec­tor pes­quer a la llotja.

És espe­ci­al­ment reco­ma­na­ble la visita a la llotja de pes­ca­dors quan arri­ben les bar­ques i els pes­ca­dors des­car­re­guen el peix. Pas­se­jar-se pel dic de lle­vant obser­vant aquesta acti­vi­tat és una experiència única. Per com­ple­tar la visita, assa­bo­riu un dels plats típics de la cuina mari­nera.

A més de Vila­nova i la Geltrú, Cube­lles, Canye­lles, Oli­ve­lla, Sit­ges i Sant Pere de Ribes con­for­men el Gar­raf, una comarca que clava els seus ulls al mar i en la qual con­flu­ei­xen els ambi­ents indus­trial i agrícola i els nuclis històrics, el mar i la mun­ta­nya, les grans infra­es­truc­tu­res i les rutes natu­rals. A més del Medi­ter­rani, patri­moni de la comarca són les mun­ta­nyes que con­for­men el Parc Natu­ral del Gar­raf i que com­ple­ten la pro­posta turística ofe­rint infi­ni­tes pos­si­bi­li­tats a visi­tants i afi­ci­o­nats als esports, l'astro­no­mia, la gas­tro­no­mia, l'eno­lo­gia...

Fa més de 2.000 anys que el Gar­raf ela­bora vi, perquè els ibers, els pri­mers habi­tants de la comarca, ja van apos­tar per con­rear la vinya amb aroma del Medi­ter­rani. Avui, nom­bro­ses rutes turísti­ques recor­ren els cellers més impor­tants del Gar­raf, situ­ats en bona part a la falda de la mun­ta­nya del Montgròs. A Sant Pere de Ribes es pot rea­lit­zar un recor­re­gut guiat per les masies ela­bo­ra­do­res. Amb tot, la mal­va­sia, genuïna de Sit­ges, és la que pren més pro­ta­go­nisme com a vi dolç, reco­ma­nat espe­ci­al­ment després d'un bon xató.