Enfarinats i amb màscares
Els veïns de Godall viuen amb intensitat el seu carnaval, singular per actes com les batalles de farina o les ‘mascarulles'
Sense necessitat de grans lluentons, el carnaval de Godall atrau visitants dels pobles del voltant i de comarca enllà. I tot perquè els seus veïns han aconseguit mantenir vives antigues tradicions, actes que conviden a la disbauxa com ara la batalla de farina o els balls de màscares.
Tot fa pensar que els orígens del carnaval en aquest poble del Montsià es remunten a finals del segle XIX. Segons Elena M. Fabra, en el primer terç del segle XX el carnaval ja se celebrava com si fos la festa major d'hivern. El dia més destacat era el dimarts: els pagesos fins i tot deixaven de treballar al camp, i a les cases les mestresses preparaven un gran dinar. Al poble hi havia dos locals que organitzaven balls, però a més, la gent sortia a qualsevol hora del dia al carrer disfressada i de cop i volta podia començar una batalla de farina.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, el carnaval va deixar-se de celebrar i després el dictador va prohibir aquestes celebracions arreu de l'Estat.
Identificar carnaval amb festa d'hivern va permetre esquivar aquella prohibició. Però en realitat, el carnaval es va poder continuar celebrant perquè l'esperit de la festa estava molt arrelat entre els godallencs. Elena M. Fabra recull que “segons expliquen les fonts orals, la simple acció per part d'una noia jove de disfressar-se en un cosidor va fer remoure el record del carnaval i va fer-lo ressorgir d'una manera no premeditada i totalment espontània”.
A partir d'aquell moment, cap a mitjan anys 40, i malgrat l'enuig de la Guàrdia Civil i el capellà, la gent tornava a sortir disfressada al carrer amb màscares i tirava farina a tort i a dret. A finals de la dècada dels 50 es van organitzar de nou els balls de màscares i a poc a poc el ritual festiu va tornar a quedar fixat. D'altra banda, el fet que es tractés de l'únic carnaval que se celebrava a la zona el va convertir i l'ha mantingut com un dels més populars de les Terres de l'Ebre.
A la guerra
Caramels, confeti, merengues, tomàquets... molts carnavals han mantingut la tradició de celebrar guerres o batalles amb productes diversos com a projectils. A Godall, la batalla sempre ha estat de farina. Sembla que l'origen rau en el fet que cada família plantava blat per a consum propi i els excedents s'utilitzaven al carnaval per emblanquinar els veïns amb la farina sobrera. Actualment s'ha perdut el factor sorpresa, i les dues batalles de farina que se celebren el dissabte i el dimarts de carnaval s'inclouen en el programa de festa. Cada participant porta la seva pròpia munició i entre tots plegats poden arribar a llançar uns 4.000 quilos de farina.
A ballar
Els balls de disfresses (se'n celebren cinc) són un altre dels trets distintius que s'han mantingut al carnaval de Godall. En aquests balls les persones amb màscares (o mascarulles) treuen a ballar aquells que no s'han disfressat. Es tracta de vestir-se per no ser reconegut i, sense identitat, provocar la festa i el riure entre els assistents al ball. A tot plegat, cal afegir-hi que el carnaval ha anat sumant altres activitats, com ara àpats populars, cercaviles, rues infantils...
La visita a Godall
Godall està situat al peu de la serra que li dóna nom. Es tracta d'un poble antic, que ja existia en època sarraïna, amb carrers estrets que recorden temps passats. L'edifici més destacat és l'església del Salvador, amb arquitectura del gòtic tardà. Alguns racons per visitar són la plaça del Pou Bo, un espai dedicat a un dels pous que durant anys van subministrar aigua per al poble, i també l'antic cementiri: un recinte tancat que destaca pel conjunt d'onze esteles funeràries que daten dels segles XII i XIII.
D'altra banda, el terme convida a fer-hi passejades i a descobrir els paisatges de la serra.
PER ARRIBAR-HI
El Centre d'Interpretació de la Serra de Godall
M.J.R.
La serra de Godall, paral·lela a la serra del Montsià, està formada per un conjunt de muntanyes arrodonides amb una elevació màxima d'uns 400 metres a la Mola de Godall. Es tracta d'un espai ocupat des d'antic, com ho demostren les pintures rupestres que s'hi han localitzat. Aquesta presència continuada de l'home ha humanitzat el paisatge: la zona és plena de construccions de pedra seca que esquitxen de blanc els trossos conreats. Amb tot, també hi queden espais feréstecs poblats de margallons i herbes aromàtiques. Al poble es pot visitar el Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, que en difon el patrimoni natural.