Reportatge

Enfarinats i amb màscares

Els veïns de Godall viuen amb intensitat el seu carnaval, singular per actes com les batalles de farina o les ‘mascarulles'

Sense neces­si­tat de grans llu­en­tons, el car­na­val de Godall atrau visi­tants dels pobles del vol­tant i de comarca enllà. I tot perquè els seus veïns han acon­se­guit man­te­nir vives anti­gues tra­di­ci­ons, actes que con­vi­den a la dis­bauxa com ara la bata­lla de farina o els balls de màsca­res.

Tot fa pen­sar que els orígens del car­na­val en aquest poble del Montsià es remun­ten a finals del segle XIX. Segons Elena M. Fabra, en el pri­mer terç del segle XX el car­na­val ja se cele­brava com si fos la festa major d'hivern. El dia més des­ta­cat era el dimarts: els page­sos fins i tot dei­xa­ven de tre­ba­llar al camp, i a les cases les mes­tres­ses pre­pa­ra­ven un gran dinar. Al poble hi havia dos locals que orga­nit­za­ven balls, però a més, la gent sor­tia a qual­se­vol hora del dia al car­rer dis­fres­sada i de cop i volta podia començar una bata­lla de farina.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, el car­na­val va dei­xar-se de cele­brar i després el dic­ta­dor va pro­hi­bir aques­tes cele­bra­ci­ons arreu de l'Estat.

Iden­ti­fi­car car­na­val amb festa d'hivern va per­me­tre esqui­var aque­lla pro­hi­bició. Però en rea­li­tat, el car­na­val es va poder con­ti­nuar cele­brant perquè l'espe­rit de la festa estava molt arre­lat entre els goda­llencs. Elena M. Fabra recull que “segons expli­quen les fonts orals, la sim­ple acció per part d'una noia jove de dis­fres­sar-se en un cosi­dor va fer remoure el record del car­na­val i va fer-lo res­sor­gir d'una manera no pre­me­di­tada i total­ment espontània”.

A par­tir d'aquell moment, cap a mit­jan anys 40, i mal­grat l'enuig de la Guàrdia Civil i el capellà, la gent tor­nava a sor­tir dis­fres­sada al car­rer amb màsca­res i tirava farina a tort i a dret. A finals de la dècada dels 50 es van orga­nit­zar de nou els balls de màsca­res i a poc a poc el ritual fes­tiu va tor­nar a que­dar fixat. D'altra banda, el fet que es tractés de l'únic car­na­val que se cele­brava a la zona el va con­ver­tir i l'ha man­tin­gut com un dels més popu­lars de les Ter­res de l'Ebre.

A la guerra

Cara­mels, con­feti, meren­gues, tomàquets... molts car­na­vals han man­tin­gut la tra­dició de cele­brar guer­res o bata­lles amb pro­duc­tes diver­sos com a pro­jec­tils. A Godall, la bata­lla sem­pre ha estat de farina. Sem­bla que l'ori­gen rau en el fet que cada família plan­tava blat per a con­sum propi i els exce­dents s'uti­lit­za­ven al car­na­val per emblan­qui­nar els veïns amb la farina sobrera. Actu­al­ment s'ha per­dut el fac­tor sor­presa, i les dues bata­lles de farina que se cele­bren el dis­sabte i el dimarts de car­na­val s'inclo­uen en el pro­grama de festa. Cada par­ti­ci­pant porta la seva pròpia munició i entre tots ple­gats poden arri­bar a llançar uns 4.000 qui­los de farina.

A ballar

Els balls de dis­fres­ses (se'n cele­bren cinc) són un altre dels trets dis­tin­tius que s'han man­tin­gut al car­na­val de Godall. En aquests balls les per­so­nes amb màsca­res (o mas­ca­ru­lles) tre­uen a ballar aquells que no s'han dis­fres­sat. Es tracta de ves­tir-se per no ser reco­ne­gut i, sense iden­ti­tat, pro­vo­car la festa i el riure entre els assis­tents al ball. A tot ple­gat, cal afe­gir-hi que el car­na­val ha anat sumant altres acti­vi­tats, com ara àpats popu­lars, cer­ca­vi­les, rues infan­tils...

La visita a Godall

Godall està situat al peu de la serra que li dóna nom. Es tracta d'un poble antic, que ja exis­tia en època sarraïna, amb car­rers estrets que recor­den temps pas­sats. L'edi­fici més des­ta­cat és l'església del Sal­va­dor, amb arqui­tec­tura del gòtic tardà. Alguns racons per visi­tar són la plaça del Pou Bo, un espai dedi­cat a un dels pous que durant anys van sub­mi­nis­trar aigua per al poble, i també l'antic cemen­tiri: un recinte tan­cat que des­taca pel con­junt d'onze este­les funeràries que daten dels segles XII i XIII.

D'altra banda, el terme con­vida a fer-hi pas­se­ja­des i a des­co­brir els pai­sat­ges de la serra.

PER ARRIBAR-HI

El poble està situat a la part central de la comarca del Montsià, entre el pla de la Galera i la serra de Godall.
S'hi arriba per la carretera TV-3313, que el comunica amb la Galera i Ulldecona. Les sortides més properes de l'autopista AP-7 són la 41 (Amposta) i la 42 (Vinaròs).
Les batalles de farina. Dies 5 i 8 de març, a les quatre de la tarda, després dels àpats populars.
Els balls de carnaval. Cada dia, a la mitjanit, amb les orquestres La Dama, Atalaia, Acuario, 4 Nada, i Caiman. Entrada gratuïta.
Ajuntament. Plaça Mare Teresa Blanch, 8 Horari d'atenció al públic: de 16 a 20.30 h Telèfon: 977 738 018 www.godall.altanet.org
Centre d'Interpretació de la Serra de Godall. C/ Joan Tomàs, 7 Telèfon: 977 73 83 24 Horari: Durant tot l'any Dissabtes, de 10 a 13 h i de 15.30 a 19.30 h Del 21 de juny al 21 de setembre, de dimarts a diumenge, de 10 a 12 h i de 17 a 19 h.

El Centre d'Interpretació de la Serra de Godall

M.J.R.

La serra de Godall, paral·lela a la serra del Montsià, està formada per un conjunt de muntanyes arrodonides amb una elevació màxima d'uns 400 metres a la Mola de Godall. Es tracta d'un espai ocupat des d'antic, com ho demostren les pintures rupestres que s'hi han localitzat. Aquesta presència continuada de l'home ha humanitzat el paisatge: la zona és plena de construccions de pedra seca que esquitxen de blanc els trossos conreats. Amb tot, també hi queden espais feréstecs poblats de margallons i herbes aromàtiques. Al poble es pot visitar el Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, que en difon el patrimoni natural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.