Només una petita part dels boscos s'hauran recuperat
Les subvencions i la feina dels propietaris i les administracions ha servit per resoldre part del desastre però els plans no es mantindran
El seu poc valor no ha ajudat a trobar cap sortida rendible que afavoreixi la neteja forestal
El desastre de la nevada als boscos gironins encara és ben visible. Només cal endinsar-se en qualsevol superfície forestal –sobretot a les Gavarres o Ardenya, però també en altres com la vall del Llémena– per comprovar els efectes devastadors que va tenir la combinació de neu humida i pesada i el vent. La majoria de camins forestals ja són transitables, però la fusta tallada i les branques estan acumulats a molts de laterals, de vegades de manera ordenada i, d'altres, tal com van quedar després del temporal.
S'han fet molts d'esforços que s'han concentrat en la neteja dels boscos, tant pel que fa a les administracions com a les entitats i els particulars. Al cap d'un any, queda poca cosa per fer, més enllà de deixar que la fusta morta es podreixi i que el bosc es regeneri. Aquesta és l'opinió de bona part dels responsables en la gestió forestal, que valoren la feina feta fins ara però que veuen difícil d'anar-hi gaire més enllà. Josep Espadalé, president del Consorci de les Gavarres, destaca que “els problemes encara hi són perquè hi ha molta biomassa al bosc i en llocs inaccessibles, i ens hem d'acostumar a veure el bosc com ha quedat i esperar que la fusta es podreixi”. El secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, també afirma que “molta trencadissa que va fer la nevada s'haurà de deixar per a la regeneració”, si bé considera que els treballs que s'han dut a terme fins ara hauran servit per recuperar bona part de les zones afectades.
El valor de la fusta
En tot cas, el que la nevada ha tornat a posar en relleu és la manca de cap indústria silvícola potent. El poc valor econòmic de la fusta d'aquests rodals afecta el manteniment forestal, i el temporal de fa un any encara va fer més evident aquest fet. Bona part de la fusta s'ha hagut d'acabar enviant en vaixell cap a plantes de biomassa italianes. La fusta de més qualitat s'ha destinat a calderes locals de biomassa i, de fet, aquesta és una de les línies que el consorci vol desenvolupar més: “Volem fer de la necessitat virtut; amb la nevada, ara tenim oportunitats i hem aprofitat per obrir una línia de negoci que fomenti aquestes calderes”, ha dit Rovira.
Un altre problema que es mantindrà és el risc d'incendis, que aquest estiu es preveu que tornarà a ser molt alt. Melcior Soler, propietari forestal i president de la federació d'ADF de les Gavarres, reconeix que “ha quedat molta fusta al bosc, i el risc pot ser fins i tot més alt que l'any passat perquè la fusta serà més seca i les previsions de pluja fins a l'estiu no són gaire altes”. Soler també considera que a partir d'ara els ajuts econòmics s'haurien de destinar a potenciar la gestió forestal, pel fet que s'evitaria la deixadesa que, en cas que hi hagués cap desastre natural, es multipliquessin els efectes catastròfics.
Però no tots els efectes de la nevada van ser negatius. Per a Espadalé, la resposta popular organitzada amb brigades executant tasques de neteja dels camins va ser exemplar: “Es va demostrar la vinculació de la gent amb les Gavarres, i molts van ajudar en el que van poder”. De fet, una conclusió general és aquesta: es fan tots els possibles per recuperar l'estat dels boscos, però la destrossa va ser tan gran que per ara només es pot esperar que el mateix bosc es regeneri.
LES FRASES
La neteja dels rius, prioritària
Una prioritat de després del temporal va ser la neteja de rius i de rieres, per tal de treure'n les restes d'arbres i de tota mena de vegetació que hi va anar a parar acabada la nevada. El risc era que tota aquesta biomassa obstaculitzés el pas de l'aigua en el cas que hi hagués pluges fortes i que, per tant, això ajudés a provocar inundacions. El Departament de Medi Ambient, a través de l'ACA, va destinar mig milió d'euros només a netejar lleres de cursos fluvials, bàsicament de les Gavarres i Cadiretes. Es tracta de torrents i de rierols que precisament van secs bona part de l'any i que tenen un caràcter torrencial. Les brigades contractades per a aquesta feina van treballar ràpidament i moltes van acabar a mitjan abril. En total, hi van participar 24 brigades, que van actuar en pobles com Palamós, Begur, Calonge, Lloret, Girona i Quart.
El sostre nou del pavelló de Quart ja s'està fent
Les infraestructures no van tenir danys especials a causa de la nevada. Un cop les màquines van haver pogut retirar la neu i aquesta es va anar fonent, el 9 de març, carreteres i trens van tornar a ser operatius. En algunes carreteres menys transitades es va trigar uns dies més, però no s'hi van haver de fer grans reparacions. On sí que hi va haver grans desperfectes va ser al pavelló de Quart, ja que el pes de la neu que s'hi va acumular a la teulada en va fer cedir l'estructura. Es va esfondrar completament i, per sort, no hi va haver danys personals perquè quan l'accident es va produir no hi havia ningú a dins. Ara per ara ja tornen a construir-ne la coberta, completament diferent de la que hi havia, i es calcula que es podria començar a muntar abans de l'estiu. Mentrestant, i com a alternativa, s'ha cobert una pista del costat perquè els equips locals la puguin utilitzar.
