Escapades

La Menorca més rural

A banda d'impressionants platges, Maó té una excel·lent xarxa de camins rurals per recórrer a peu o en bicicleta

Les plat­ges són pot­ser la part més cone­guda de Menorca i la seva capi­tal, Maó. Però la ciu­tat ofe­reix molt més. Té una llarga tra­dició històrica, sem­brada de poblats pre­històrics, i d'un pai­satge verd per des­co­brir a través d'una xarxa de camins rurals, ide­als per recórrer a peu o en bici­cleta. Un d'aquests camins uneix història i sen­de­risme, ja que comença a Tre­pucó i acaba a Calas­co­ves, dos impor­tants jaci­ments arqueològics.

Ini­ciem el recor­re­gut a Tre­pucó, un dels jaci­ments arqueològics més impor­tants de la zona ori­en­tal de Menorca per les seves dimen­si­ons. Cal seguir el camí de Tre­pucó fins arri­bar a la des­vi­ació del Llerg; però si con­ti­nuem per aquest camí cap al sud tro­ba­rem l'única creu de terme que es con­serva a Maó, que marca la con­fluència amb els ter­mes de Sant Lluís i es Cas­tell. Si seguim el camí del sen­der pel camí Llerg, arri­ba­rem fins a la car­re­tera de Sant Lluís, que cal cre­uar fins arri­bar al camí de Malbúger, que passa pel cos­tat de la capçalera nord de la pista de l'aero­club. Tota aquesta zona rural es carac­te­ritza per l'abundància de cases d'anti­gues vinyes, edi­fi­ca­ci­ons rurals més moder­nes, i també hi ha bons exem­ples de cons­truc­ci­ons tra­di­ci­o­nals agrícoles menor­qui­nes fetes de pedra, com ara parets, ponts de bes­tiar i bar­ra­ques.

El sen­der con­ti­nua pel camí de dar­rere de Malbúger Vell, una des­vi­ació cap al nord del camí de Malbúger, fins arri­bar a l'encre­ua­ment del camí Baix, la moderna i prin­ci­pal via per acce­dir al poble de Llucmaçanes des de Maó. Con­ti­nu­ant cap a l'oest, seguim pel camí d'en Clau­dis, que passa per dar­rere les cases de sa Cudia Cre­mada, una obra de prin­ci­pis de segle XX del cone­gut arqui­tecte Fran­cesc Femenías. Més enda­vant caldrà aga­far el camí des Corb, que dis­corre al cos­tat del parc de bom­bers. Amb cura s'ha de tra­ves­sar la car­re­tera de Sant Cli­ment i seguir pel camí de Cur­nia, que acaba al camí Vell de Sant Cli­ment, antiga via d'accés des de Maó al poble veí. Si s'agafa aquest tram cap a l'est, tro­ba­rem el tala­iot de Cur­nia Vell, situat sobre un mon­ti­cle amb bones vis­tes sobre el camp menorquí.

El recor­re­gut segueix cap a l'oest pel camí Vell de Sant Cli­ment, que tra­vessa la car­re­tera de l'aero­port i segueix fins a tro­bar la bifur­cació del camí de Torelló. Aquí cal atu­rar-se, ja que a més de ser el camí que uneix els dos sen­ders homo­lo­gats del muni­cipi, també hi ha una zona molt rica en jaci­ments pre­històrics. Es pot admi­rar el jaci­ment de Tore­llo­net Vell, amb un tala­iot de grans dimen­si­ons amb fines­tral, i la basílica pale­o­cris­ti­ana des Fornàs de Torelló, que con­serva el mosaic del pavi­ment ori­gi­nal, amb velles repre­sen­ta­ci­ons d'ani­mals i vege­tació. Quan es repren­gui la marxa, es pas­sarà per un tram no asfal­tat fins a tro­bar la població de Sant Cli­ment –no es pot per­dre el molí, una bona mos­tra de l'arqui­tec­tura tra­di­ci­o­nal menor­quina.

Segui­da­ment hau­rem de tra­ves­sar la car­re­tera Maó-Sant Cli­ment i con­ti­nuar pel camí des Pou des Cards fins a l'inici de la car­re­tera de Bini­dalí, on hi ha l'antic cós de Sant Cli­ment, cons­truït a mit­jan segle XIX per aco­llir les cur­ses de cavalls. Després tra­ves­sa­rem el poble per la car­re­tera de Sant Miquel, i a l'extrem del qual comença el llarg camí que comu­ni­cava aquesta vila amb Calas­co­ves, ple d'horts i fin­ques rurals. El camí con­ti­nua i tra­vessa el bar­ranc que acaba a la cala des Canu­tells. Després entra a la urba­nit­zació de Binixíquer, on es trans­forma en un vial urbà vore­jat de noves cases uni­fa­mi­li­ars. El nucli cen­tral de la urba­nit­zació és una antiga torre de defensa, amb mata­cans, que es veu des del camí.

Pas­sat el barri, el camí pren el nom de camí de Bini­ca­laf i està envol­tat de cases rurals, al mig de les quals tro­bem les res­tes pre­històriques, molt ben con­ser­va­des, del tala­iot de Bini­ca­laf, una edi­fi­cació datada a l'edat del bronze. Més enllà del jaci­ment, el sen­der con­ti­nua en un tram no asfal­tat fins arri­bar al terme d'Ala­ior. Aquí cal aga­far un camí que con­ti­nua fins a l'entrada de la urba­nit­zació de Son Vita­mina, i que porta al jaci­ment arqueològic de Calas­co­ves.

EL RECORREGUT

La ruta comença al jaciment arqueològic de Trepucó –hi ha aparcament públic–, a uns dos quilòmetres de Maó en direcció a Sant Lluís. Acaba al jaciment arqueològic de Calascoves.
Longitud del recorregut: 10,50 km, aproximadament.
Més informació, a www.ajmao.org.

Cementiri històric entre barrancs

J.P.

L'altre jaciment arquitectònic que es descobreix en aquest recorregut és el de Calascoves, un dels més destacats de l'illa, tant per la seva extensió com per la monumentalitat històrica. La cala està formada per la sortida al mar de dos barrancs: Sant Domingo i Biniadrís; la unió de tots dos forma una cala en forma d'Y oberta al sud. Les parets verticals dels barrancs van ser escollides per les comunitats prehistòriques per posar-hi les restes dels seus difunts al llarg de més de mil cinc-cents anys, des del segle XV aC fins entrada la romanització.

Descobrir Trepucó

J.P.

Trepucó és un poblat talaiòtic (abans del 1400 aC) d'uns 5.000 m² que originalment estava emmurallat. Ara només es conserva una petita part de l'assentament: alguns fragments dels panys de muralla, dues torres quadrades al mur oest, dos talaiots –grans apilaments de pedres–, el recinte de taula (santuari) i algunes restes d'habitatges. Aquestes es poden veure a la part oest. Són cases polilobulars amb pati central i diverses habitacions perifèriques. Més informació, a www.menorcamonumental.org.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.