El balneari de Porcar a Remolins

Diuen els periòdics que l'Ajuntament de Tortosa vol enderrocar el que encara resta de l'antic balneari de Porcar per construir-hi pisos i que l'associació Amics dels Castells i l'únic regidor d'ICV s'hi oposen, mentre que la resta de regidors atorguen. És una constant l'obsessió per enderrocar que té l'actual govern local. Sembla lògic que les cases que estan en ruïna es tombin, també que es dissenyi un projecte d'esponjament del nucli antic i que s'habiliten nous passejos, zones verdes i construccions, però d'aquí a demolir el que encara és possible recuperar hi ha un pas. Alerta que l'edifici de l'antic Col·legi dels Josepets també es troba a la llista iconoclasta i després en vindran altres. Vist en perspectiva històrica cal preguntar-se si no s'haguessin pogut salvar les casernes, enderrocades el 1963 per situar-hi dotze anys després un hospital absolutament fora de lloc, o calia actuar amb més intel·ligència, com s'ha fet a Jesús amb l'antic convent i col·legi.

Fa ja cinc anys, des d'aquestes mateixes pàgines tant Gustau Moreno com jo, en escrits distanciats uns dies, ens pronunciàvem a favor del balneari de Porcar tant pel seu valor patrimonial, que és indiscutible, com pel valor paisatgístic en l'entorn del Museu d'Escultures de Santiago de Santiago i pel que representa per a la ciutat. Explicàvem la seva història, els orígens i els moments de grandesa i misèria. Per cert, sabien vostès que al Teatre del Balneari –reformat, amb el consentiment de l'Ajuntament franquista el 1975, per a aparcaments– es va estrenar l'obra Terra baixa el 1897? Per a fer habitatges nous no caldria enderrocar el que queda del balneari de Porcar i especialment pel que fa al conjunt físic de l'espai que ocupa, perfectament destinable a equipaments o a ampliació del malaguanyat parc dels Jardins del Príncep.

Però hi ha una qüestió que sorgeix arran del debat sobre l'assumpte. L'alcalde afirma, segons he pogut veure en una d'aquestes retransmissions repetitives que fa la televisió local, que l'oposició a l'enderroc té una connotació política i justifica la decisió demolidora en el fet que respon a un acord adoptat per la majoria de la corporació. El mateix argument de l'anterior ajuntament per tombar el velòdrom amb l'oposició, manifestant-se pel carrer, dels que ara manen. Greu error de la primera autoritat local aquesta insistència reiterativa a apel·lar al joc de majories i minories. Això no ho justifica tot; la democràcia és un sistema de govern, no pas un codi moral al qual s'hagi de sotmetre el país. Cal recordar solament uns fets no pas anecdòtics: Hitler va arribar al poder per la voluntat democràtica, resultat d'un procés electoral; com ara governa Itàlia el febrós Berlusconi i a Euskadi hi ha un lehendakari que no té el beneplàcit de la majoria dels bascos i ha arribat al poder amb l'aplicació d'una llei perversa resultat també del joc de majories a un parlament aliè. El mateix poder aliè que retallarà l'Estatut de Catalunya aprovat en referèndum, amb el silenci dels mateixos que el van elaborar. Si no, temps al temps. La piconadora per pebrots de la majoria s'ha d'aplicar solament en situacions excepcionals, urgents i de força major, i, sempre que hagi una mínima possibilitat, cal cercar solucions alternatives o deixar que el temps ho maduri.

Tornant al principi; un bon erudit, traspassat fa ja anys, originari de Barcelona i molt de temps resident a Sant Carles de la Ràpita, deia sovint: «Una de les diferències entre Amposta i Tortosa és que els ampostins els pocs vestigis antics i elements monumentals que tenen els tracten amb cura i els enalteixen com si fossen els millors del món; en canvi, els tortosins el molt patrimoni que els ha deixat la història el menyspreen com si no tingués cap valor i no s'esglaien gens quan algú pren la decisió de fondre'l en el no res.» Aguda reflexió.