Societat

Combatre les radiacions amb píndoles de iode i l'evacuació

Els veïns d'una nuclear sinistrada com la de Fukushima poden haver d'enfrontar-se al risc d'aparició de càncers com els de tiroide

Més enllà d'un radi de 30 quilòmetres la població pot estar relativament segura

La crisi del Japó està posant a prova uns plans de protecció radiològica que tot els països amb centrals nuclears han elaborat però que en molt poques ocasions s'ha posat en pràctica en tota la seva extensió. Després de reconèixer l'alliberament de quantitats importants de radioactivitat des dels reactors afectats, les autoritats japoneses han aplicat tres de les mesures urgents del pla de protecció: distribuir píndoles de iode entre la població en risc, ordenar l'evacuació en un radi de seguretat de 20 quilòmetres de la central de Fukushima i recomanar el confinament en els seus habitatges dels ciutadans que viuen en un radi de fins a 30 quilòmetres. Més enllà d'aquesta distància, l'increment de la radioactivitat de moment no arriba als nivells que internacionalment es consideren perillosos a curt termini.

En un accident nuclear de grans proporcions, els materials radioactius més perillosos que poden sortir d'una nuclear són son el iode 131 i els isòtops de cesi 137 i 134. Per evitar que el iode radioactiu afecti la glàndula tiroide i acabi provocant càncer, els experts aconsellen subministrar a tota la població potencialment afectada (sobretot als nens) pastilles de iode estable, que bloqueja l'entrada del radioactiu. Els plans de protecció de tot el món –també a Catalunya– tenen en compte aquesta possibilitat i obliguen a disposar de píndoles suficients per a un ampli radi d'afectació. Al Japó encara no s'ha detectat emissions de iode o cesi però l'evolució de les últimes hores no permet descartar aquest risc.

La Societat Espanyola de Protecció Radiològica (SEPR) va valorar ahir de forma positiva la reacció davant la catàstrofe i va afirmar que “les mesures adoptades por les autoritat de Japó son les recomanades internacionalment i les previstes en els plans d'emergència nuclear de tots els països”. “Aquestes mesures han de contribuir a evitar l'aparició de danys en les persones a causa de les radiacions”, afirmen els experts de la SEPR.

Les claus

Massa preguntes obertes per conèixer el risc real per a la salut

J.Elcacho

Els experts reconeixen que quan es parla de radioactivitat no hi ha cap nivell que sigui totalment innocu per a la salut, tot i que no es el mateix fer-se una radiografia dental que entrar en una central nuclear sinistrada. Al costat del reactor 4 de Fukushima Daiichi es va detectar ahir un nivell de radioactivitat de 400 mil·lisieverts/h. Si alguna persona treballa en aquesta zona més de 7 minuts rebrà una dosi de radioactivitat que supera el màxima que s'autoritza als treballadors nuclears –en condicions normals– en tot un any, i si passa més de 75 minuts a la zona sumarà una radiació que es considera causa de càncer.

En un radi de 20 quilòmetres la radiació supera àmpliament els nivells màxims legislats per a la població general però a Tòquio els nivells eren ahir relativament segurs. No obstant això, encara hi ha massa incògnites sobre l'accident i la radiació emesa. Caldrà saber si el vas del reactor s'ha foradat i si han sortit a l'exterior quantitats importants de material radioactiu (que pot continuar emeten radiacions durant anys).

També caldrà estudiar la contaminació de l'aigua que, després d'ajudar a refrigerar el reactor, s'ha abocat al mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.