Escapades

Els escenaris de la Guerra Civil

Les Rutes de Salamina recorren les principals escenes del conflicte bèl·lic, entre el Collell i Palol de Revardit, al Pla de l'Estany

La Guerra Civil espa­nyola està tocant a la seva fi, i el perill de les tro­pes naci­o­nals plana sobre Cata­lu­nya. Les tro­pes repu­bli­ca­nes es reti­ren cap a la fron­tera fran­cesa, camí de l'exili, i per res­guar­dar la seva fugida arra­sen ponts i vies de comu­ni­cació. Sánchez Mazas, prin­ci­pal fun­da­dor i ideòleg de la Falange, pot­ser un dels res­pon­sa­bles direc­tes del con­flicte fra­tri­cida, està pres al san­tu­ari del Collell, i acon­se­gueix esca­par d'un afu­se­lla­ment col·lec­tiu.

Quan sur­ten a cap­tu­rar-lo, un milicià anònim el troba, l'enca­nona i li per­dona la vida. La sort per­met a Sànchez Mazas viure ama­gat entre els bos­cos de Cor­nellà del Terri i Palol de Revar­dit, pro­te­git per un grup de page­sos de la regió, a qui aju­darà un cop aca­bada la guerra.

Aquest és el con­text i el nucli cen­tral de la novel·la de Javier Cer­cas Sol­da­dos de Sala­mina, que va donar lloc poste­ri­or­ment a la pel·lícula amb el mateix títol diri­gida per David Tru­eba i ins­pi­ra­dora de les rutes cre­a­des pel Con­sell Comar­cal del Pla de l'Estany que recor­ren els prin­ci­pals esce­na­ris de la rere­guarda de la Guerra Civil entre el san­tu­ari del Collell i Palol de Revar­dit, a la comarca del Pla de l'Estany.

Les Rutes de Sala­mina, per tant, pre­te­nen fer una reflexió sobre la Guerra Civil espa­nyola i res­se­guir els fets històrics de la novel·la de Javier Cer­cas, a més de des­co­brir el patri­moni natu­ral i cul­tu­ral de la comarca del Pla de l'Estany.

Apro­xi­mació a l'inici de la ruta

Per acos­tar-nos, en cotxe, a l'inici de la ruta que ens per­metrà des­co­brir un impor­tant refugi d'ama­gats durant la Guerra Civil cal aga­far la car­re­tera GI-524 en direcció a Sant Miquel de Camp­ma­jor i Santa Pau. En arri­bar a Sant Martí de Camp­ma­jor, a l'encre­ua­ment que ens porta a la dreta cap a Sant Miquel, cal girar a l'esquerra i con­ti­nuar en direcció a Fal­gons per la GIV-5246. Abans d'arri­bar a Fal­gons tro­ba­rem una pista fores­tal a l'esquerra que indica can Gifre: davant de la finca es pot apar­car el cotxe. La ruta comença davant mateix de can Gifre, on hi ha la senya­lit­zació que cal seguir.

El refugi dels embos­cats

A can Gifre comença la ruta a peu, que s'enfila cap a la roca dels Cape­llans res­se­guint la zona ombrívola i bos­cosa del bac de Golany, que té en el puig Sesar­ques, de 878 metres d'alti­tud, la zona més alta, fins al Prat de Sant Nico­lau.

La roca dels Cape­llans és el recurs que dóna sen­tit a la rea­lit­zació d'aquest recor­re­gut; es tracta d'una balma amb una gran pedra que ser­veix d'abric situ­ada en l'espes­sor del bosc, sota dels bar­rancs de Golany. Va ser­vir d'ama­ga­tall per a deser­tors d'ambdós bàndols, jun­ta­ment amb la cabana de car­bo­ners que van situar just davant de la cova per donar aixo­pluc a tots els refu­gi­ats que ho neces­si­ta­ven.

En les dife­rents eta­pes, entre el 1936 i 1939, van arri­bar-hi a con­viure 21 per­so­nes, entre cape­llans i civils, que, per diver­sos motius, fugien de les per­se­cu­ci­ons del con­flicte bèl·lic. Famílies de Sant Miquel i Fal­gons van ser les que van pro­por­ci­o­nar ali­ments als fugi­tius.

Pas­sada la roca de la balma o la roca dels Cape­llans, en un iti­ne­rari de relleu abrupte i recòndit i de difícil accés, la ruta arriba al pla de Sant Nico­lau, on l'iti­ne­rari es torna més sen­zill, i volta part de la vall de Camp­ma­jor fins a tor­nar al punt de sor­tida, entre bonics pai­sat­ges i camins.

Les altres Rutes de Sala­mina

A banda d'El refugi dels embos­cats, actu­al­ment de Rutes de Sala­mina n'hi ha dues més: Els amics del bosc, un iti­ne­rari fami­liar que per­met des­co­brir els esce­na­ris per on va discórrer la fugida de Sánchez Mazas i on es va rodar part de la pel·lícula diri­gida per David Tru­eba, i El san­tu­ari del Collell, presó de guerra, un iti­ne­rari cir­cu­lar que res­se­gueix el curs del riu Ser i per­met des­co­brir el que va ser una impor­tant presó repu­bli­cana.

Dins les ins­tal·laci­ons del semi­nari del Collell hi van estar reclo­sos des­ta­cats per­so­nat­ges de la dreta i la Falange, entre els quals hi havia Rafael Sánchez Mazas que, quan anava a ser afu­se­llat, va fugir entre els bos­cos d'alzi­nes que envol­ten el recinte.

PER ARRIBAR-HI

Lloc de sortida: Can Gifre, a Sant Miquel de Campmajor
Dificultat: Mitjana-alta
Distància: 10.000 metres
Durada: 3,30 hores aprox.
Tipus de ruta: Circular
Desnivell: 365 metres
Senyalització: Pals de senyalització i plaques verdes específiques.
Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Catalunya, 48. Can Puig de la Bellacasa. Banyoles. Tel. 972 57 35 50 turisme@plaestany.cat www.plaestany.cat
Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor. Escoles, s/n Tel. 972 57 46 26 www.santmiqueldecampmajor.cat
Masia-Museu del Mas Borrell. Afores, s/n. Palol de Revardit. Tel. 972 59 44 48 (Ajuntament) Horari: dissabtes, de 10.00 h a 12.00 h i de 16.00 h a 19.00 h. Diumenges, des de les 10.00 fins a les 13.00 h.

El Mas Borrell

ARIADNA VENTURA

Quan Sánchez Mazas va arribar cansat i famolenc a la zona de Palol de Revardit, en la seva fugida, va anar a parar al mas Borrell, on la família de Maria Ferré li va donar menjar i li va suggerir un amagatall. Ara al mas Borrell s'ha recreat l'estil d'una masia catalana de l'època i hi ha una interessant mostra de fotos dels episodis bèl·lics i del rodatge del film.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.