Una cursa, tres corredors

Si bé és cert que el minis­tre Blanco ha fet pas­sos des que va relle­var Mag­da­lena Álva­rez per recu­pe­rar un pro­jecte fins lla­vors mar­gi­nat com era el cor­re­dor del Medi­ter­rani, també ho és que aquest com­pe­teix amb dos eixos esta­tals més per obte­nir els fons euro­peus (l'eix atlàntic i la tra­ves­sia cen­tral piri­nenca), i que Foment es nega a mullar-se per cap dels tres, i asse­gura que els troba igual de pri­o­ri­ta­ris. L'eix trans­pi­ri­nenc, que el govern d'Aznar va incloure el 2003 en la xarxa transeu­ro­pea en detri­ment del medi­ter­rani, par­ti­ria d'Alge­si­res, pas­sa­ria per Madrid i Sara­gossa, tra­ves­sa­ria la fron­tera per un nou túnel de 40 quilòmetres i con­nec­ta­ria amb Tolosa i el cen­tre de França.

La UE estima un cost d'uns 8.700 mili­ons per al tram cen­tral, tot i que la guerra de xifres està oberta, ja que el lobby Ferr­med asse­gura que en el seu con­junt la tra­ves­sia “repre­sen­ta­ria un cost addi­ci­o­nal d'uns 13.000 mili­ons sobre les inver­si­ons del cor­re­dor medi­ter­rani”. En tot cas, un dels seus grans defen­sors, el pre­si­dent ara­gonès Mar­cel·lí Igle­sias, no es cansa de repe­tir que el seu eix “no com­pe­teix ni és alter­na­tiva de ningú, sinó que és com­ple­men­tari”, en referència al del Medi­ter­rani, que “és clar que s'ha de fer”, i l'atlàntic. El defensa, això sí, perquè s'espe­ci­a­lit­za­ria en mer­ca­de­ries i perquè “en 500 quilòmetres de Piri­neus fa falta un ter­cer cor­re­dor”, ja que els Alps són tra­ves­sats per fins a nou cor­re­dors. També asse­gura Igle­sias que els altres dos eixos “estan a punt del col·lapse”, fet que Ferr­med nega rotun­da­ment: “Ara com ara el tràfic trans­fron­te­rer tant per Port­bou com per Irun és molt escàs, una vin­tena de trens dia­ris”, indica. Sigui com sigui, per desen­vo­lu­par l'eix piri­nenc, que té el suport de Por­tu­gal, el Mar­roc i fins i tot de la Junta d'Anda­lu­sia, el 2009 es va cons­ti­tuir una agru­pació d'interès econòmic entre els estats espa­nyol i francès, que aquest febrer va cele­brar la segona reunió a París, pocs dies després d'un acte de suport a Brus­sel·les. S'hi va deci­dir lici­tar dos estu­dis, sobre els flu­xos que es podrien espe­rar a l'eix i el marc físic per a la cons­trucció de les vies. Els ara­go­ne­sos, que fins i tot van ofe­rir als veïns que tri­es­sin per quina vall vol­drien la línia, esta­ven satis­fets per l'acti­tud “molt favo­ra­ble” de França, si bé adme­tien que “l'interès és més gran a Espa­nya”. També recor­da­ven que París té inclòs l'eix en la seva pla­ni­fi­cació... a llarg ter­mini. “Està avançant bé, si bé ens agra­da­ria que anés a més velo­ci­tat”, adme­tia Igle­sias. I és que és cert que França veu bé l'eix, però no el troba tan pri­o­ri­tari com per fer-lo ara, en un ter­mini de deu anys com apun­ten els ara­go­ne­sos i els vigents plans euro­peus. I fins i tot el pre­si­dent de la regió de Mig­dia-Piri­neus, aliat d'Igle­sias, recor­dava al febrer que el seu horitzó és que la línia esti­gui en ser­vei “d'aquí a uns trenta anys”.

El cor­re­dor que s'ha des­per­tat més tard –qui sap si massa– és l'atlàntic, també entre Madrid i París, però pas­sant per la línia actual Bur­gos-Irun. Tot just el mes pas­sat, quan va assu­mir la pre­sidència de l'asso­ci­ació logística que com­par­teix amb Aquitània, el govern basc enge­gava una cam­pa­nya per incloure l'eix entre les pri­o­ri­tats euro­pees –ja hi ha pre­sen­tat al·lega­ci­ons–, men­tre asse­gu­rava que el veu fac­ti­ble d'aquí a vuit anys, inclo­ent-hi el pas a ample euro­peu de la via ibèrica. El nou lobby atlàntic, que admet que s'emmi­ra­lla en l'estruc­tura jurídica de Ferr­med, ha encar­re­gat també estu­dis pro­pis, i asse­gura que té el suport també de Por­tu­gal i França, i “l'interès” d'Ale­ma­nya... La cursa està ser­vida. Han començat els cops de colze.