Infraestructures

Els arguments tècnics per fer passar la MAT sota el Pertús no convencen els veïns del poble

Els impulsors del projecte afirmen que és el millor traçat possible, però la població ho rebutja i reclama que es busquin alternatives

Unes dues-cen­tes per­so­nes van assis­tir aquest dimarts 22 de març a la segona reunió pública con­vo­cada al Pertús per pre­sen­tar el traçat de soter­ra­ment de la MAT al seu pas pel muni­cipi fron­te­rer. Yves Deco­eur, direc­tor de pro­jecte de la soci­e­tat RTE, que impulsa la con­nexió elèctrica trans­fron­te­rera, tenia la difícil missió d'inten­tar convèncer la població que no s'han de pre­o­cu­par pel túnel que pas­sarà just a sota del Pertús. El traçat esco­llit pas­sarà a uns vui­tanta metres a l'est dels dos túnels de la línia de gran velo­ci­tat, i a uns vui­tanta metres de pro­fun­di­tat just a sota del poble. Segons Deco­eur, aquest traçat és el millor pos­si­ble tenint en compte els exhaus­tius estu­dis geològics i hidrològics que s'han dut a terme. El repre­sen­tant de RTE també ha vol­gut tran­quil·lit­zar els veïns escal­dats pel pre­ce­dent dels túnels de tren d'alta velo­ci­tat: “la gale­ria només farà uns 3,5 metres, con­tra els deu metres de la via del tren, l'impacte serà vuit vega­des menor, la velo­ci­tat de per­fo­ració serà vuit vega­des més feble i durarà entre tres i qua­tre set­ma­nes com a màxim”, insis­tia Yves Deco­eur. Però les afir­ma­ci­ons i pro­me­ses de garan­ties del cap de pro­jecte eren sovint inter­rom­pu­des per xiu­lets o per inter­ven­ci­ons espontànies dels veïns, que recor­da­ven esquer­des a les cases degu­des als pre­ce­dents túnels i ensor­ra­ment de ter­renys al muni­cipi veí de les Clu­ses. “No el volem”, insis­tien els veïns.

El traçat de l'auto­pista, des­car­tat

“Ens ador­miu amb dades tècni­ques que no ente­nem, però nosal­tres no volem que passi sota el nos­tre poble”, li retre­ien els assis­tents. Repre­sen­tants de les enti­tats que s'opo­sen al pas de la MAT, i el mateix bat­lle del muni­cipi, Claude Picas, van recla­mar a Yves Deco­eur que recon­si­de­rin els altres traçats, i més con­cre­ta­ment el que havia de seguir el traçat de l'auto­pista. Segons RTE, l'opció de l'auto­pista va ser des­car­tada per les difi­cul­tats tècni­ques que supo­sava (ampli­ació dels via­duc­tes), pel seu cost ele­vat i pel fet que a par­tir de l'entrada en ter­ri­tori de l'Estat espa­nyol, la regla­men­tació en vigor no per­met que la MAT segueixi l'auto­pista. Tots aquests argu­ments eren reba­tuts pels opo­sants al pro­jecte que feien obser­var que els via­duc­tes de l'auto­pista bé s'hau­ran d'ampliar per afe­gir un ter­cer car­ril a l'auto­pista.

La presència del geòleg Henri Sal­vayre, tam­poc va per­me­tre tan­car el debat: si bé va defen­sar els estu­dis pre­sen­tats per RTE, el geòleg també va adme­tre que només havia fet estu­dis allà on RTE li havia dema­nat de fer-ne.

Jean-Jac­ques Pla­nas, en nom del col·lec­tiu No a la MAT - Non à la THT, va adme­tre que tot i els set anys de lluita, la MAT els ha estat impo­sada i va asse­gu­rar que el col·lec­tiu llui­ta­ria ara per defen­sar la població de les molèsties i els per­ju­di­cis que puguin patir.

La DUP als tri­bu­nals?

Entre els opo­sants, però, es podien dis­tin­gir clara­ment dos grups: els que només recla­men que es des­placi el traçat, sense qüesti­o­nar la MAT, i els que s'opo­sen fron­tal­ment al pro­jecte con­si­de­rant que només té moti­va­ci­ons comer­ci­als i cap fona­ment d'interès públic. Entre aquests, Marc Mai­llet, repre­sen­tant de la fede­ració fran­cesa d'asso­ci­a­ci­ons de pro­tecció de la natura i el medi, va ser el més con­tun­dent i va expres­sar la seva volun­tat de denun­ciar la decla­ració d'uti­li­tat pública als tri­bu­nals.

Claude Picas con­si­dera que el temps per opo­sar-se fron­tal­ment a la MAT ja ha pas­sat. El que no vol el muni­cipi és que la gale­ria passi sota el poble. Per això pro­po­sarà aquesta set­mana mateix a la Pre­fec­tura i a RTE que facin estu­dis com­ple­men­ta­ris per des­plaçar el traçat més a l'est. “Més enllà de la falla de Sant Cli­ment, i al nord del poble, hi ha zones de gra­nit que han de per­me­tre fer aquesta obra sense per­ju­di­car la població, i llui­ta­rem per acon­se­guir-ho”, diu el bat­lle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.