Patrimoni
Preservació del castell de Gavà
Eramprunyà, sentinella del delta del Llobregat
Comencen els treballs d'investigació històrica i arqueològica sobre el castell de Gavà, segona fase del projecte per preservar el monument
L'Ajuntament el va comprar als hereus del polític i banquer Manuel Girona l'any 2007, una reivindicació històrica de la ciutat
Situades en una penya de prop de 500 metres d'alçària, les restes mil·lenàries del castell d'Eramprunyà continuen resistint el pas del temps i, en el dia d'avui, encara acullen les persones que volen gaudir de la seva història. D'aquella fortalesa del segle X –seu de la baronia que senyorejava els territoris de Gavà, Castelldefels, Sant Climent, Viladecans i Begues– ja només queden dempeus alguns panys de paret. Són el record del sentinella que durant anys va defensar la frontera contra els sarraïns des del massís del Garraf, una posició privilegiada que li permetia vigilar el delta del Llobregat i l'antic camí de Barcelona al Penedès, pel coll de Begues.
L'actual propietari del castell és l'Ajuntament de Gavà, que el va adquirir el 2007. Dos anys més tard, va arribar a un acord amb la Diputació de Barcelona per preservar el monument, una reivindicació històrica de la ciutat. L'any passat, el servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació va consolidar les restes del castell i va tancar el recinte –amb un horari limitat de visites– per evitar el vandalisme i garantir la seguretat dels visitants. Ara el projecte de preservació ha entrat en una segona fase, que es materialitzarà gràcies al conveni de col·laboració que van signar dijous passat la diputada d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, Anna Hernández, i l'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera (PSC).
L'acord, vigent fins l'any 2013, permetrà començar els treballs d'investigació històrica i arqueològica del monument i, alhora, consolidar l'espadanya de l'església de Sant Miquel –situada al recinte del castell– per tornar-hi a col·locar la campana. En concret, els treballs consistiran a recollir tot el contingut documental que es coneix fins a aquest moment i cercar, si s'escau, documentació inèdita que hi pugui haver en algun arxiu o fons documental. La recerca arqueològica se centrarà en la neteja de runes –a banda de cales d'exploració puntuals que puguin complementar la informació aportada pel desenrunament i la documentació històrica– i es completarà amb les actuacions de consolidació necessàries per garantir la permanència de les restes posades al descobert. Més endavant es farà un estudi planimètric i topogràfic del castell.
La segona fase del projecte, per tant, permetrà conèixer la realitat física i l'evolució del castell i del seu entorn, i servirà de base per a la posterior redacció del pla director que haurà de marcar els criteris de restauració i utilització del monument. Durant la signatura del conveni, la diputada va lloar la “inquietud del municipi de Gavà per conèixer la seva història, les seves arrels i la seva identitat”, mentre que l'alcalde va destacar que el conveni representa un pas més de l'aposta per restaurar el castell d'Eramprunyà i donar-li un “ús cívic”. Balsera també va puntualitzar que els treballs seran compatibles amb les visites guiades al monument que es fan cada segon diumenge de mes.
Bé d'interès nacional
La fortalesa, situada al Parc Natural del Garraf, apareix documentada per primer cop l'any 957 i, inicialment, va dependre dels comtes de Barcelona. El 1323, el rei Jaume II el va vendre al seu tresorer, Pere March. Va rebre un atac militar el 1469, durant la Guerra Civil catalana, i mai no es va reconstruir del tot. Transformat en masoveria, va ser comprat pel polític i banquer barceloní Manuel Girona l'any 1897. Va ser abandonat a principi del segle XX i, finalment, els hereus de Girona el van vendre a l'Ajuntament fa quatre anys.
El castell està catalogat com a bé cultural d'interès nacional i té dos recintes, el sobirà i el jussà, comunicats per una passarel·la de fusta que substitueix un antic pont de pedra. Al primer hi havia la residència del senyor, i al segon, la capella dedicada a sant Miquel i el seu cementiri, del qual es conserven sis tombes antropomorfes i una de rectangular, datades del segle X.