Una altra hipoteca nuclear
Fukushima obligarà a millorar la seguretat de les centrals existents i dels nous projectes
Les nuclears haurien d'assumir els nous costos
La majoria de noves instal·lacions es construeixen a països com la Xina
L'accident a la central nuclear Fukushima Daiichi obligarà a millorar la seguretat de les centrals nuclears de tot el món, tant de les instal·lacions ja en funcionament com dels reactors en construcció i dels projectes de nova generació. Després de revisar els protocols de seguretat, els tècnics hauran de posar en pràctica modificacions que podrien suposar importants inversions econòmiques i, en alguns casos, obligar a clausurar les centrals que no puguin superar els nous requeriments. La nova hipoteca tecnològica i financera se sumarà a la reacció social generada pel sinistre de la central japonesa, en especial als països europeus i nord-amèrica.
Si els tècnics de tot el món fan cas als experts europeus en seguretat nuclear reunits aquesta setmana a Hèlsinki (Finlàndia), les centrals nuclears hauran d'incrementar la seva resistència davant el risc de terratrèmols i inundacions o tsunamis (actualment, la base de disseny només preveu els moviments i avingudes previstos a les zones on es troba situada la central). També s'haurà de preveure la seguretat en cas de pèrdua perllongada del subministrament elèctric exterior i dels sistemes de refrigeració autònoms. Les recomanacions dels reguladors europeus demanen també millorar la prevenció d'accidents en què es pugui produir fusió del material del nucli del reactor o explosions per acumulació d'hidrogen.
Una altra de les lliçons del sinistre de Fukushima és que existeix un important risc en els residus que es conserven temporalment als magatzems interiors de les centrals (piscines) i potser caldrà plantejar reduir-ne la capacitat i redoblar la protecció d'aquests materials d'alta radioactivitat, que poden provocar greus incidents de contaminació.
Finalment, l'exemple de Fukushima mostra que la seguretat nuclear haurà de preveure a partir d'ara una llarga llista de requeriments externs als de les mateixes centrals; des del reforç de les xarxes elèctriques fins a una millora dels accessos per carretera.
Ara caldrà veure quin és el cost d'aquestes millores, quins països fan obligatòria la seva aplicació i qui paga les factures.
Núvols sobre el futur nuclear
Abans del terratrèmol del Japó, els 29 països amb centrals nuclears sumaven un total de 442 reactors en funcionament; en un rànquing encapçalat pels Estats Units (104), França (58), Japó (54) i Rússia (32), segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). El 2008 va ser el primer any –des del 1955– en què no es va inaugurar cap nou reactor nuclear al món; tot i que aquell any va començar la construcció de 10 nous reactors. Al 2009 es van connectar a la xarxa dos nous reactors nuclears i es va iniciar la construcció de 12 reactors nous, 11 dels quals a països asiàtics. En total, s'estan construint actualment arreu del món 60 nous reactors nuclears.
L'AIEA encara no ha publicat el balanç del 2010, però els experts nuclears consideren que la demanda i la capacitat financera de països com la Xina fan preveure una dècada de moderada però constant expansió per al sector; si més no això es creia fins a l'accident a Fukushima.
L'energia nuclear produeix actualment el 14% de l'energia elèctrica que es consumeix al món.
A Catalunya, els tres reactors d'Ascó i Vandellòs van produir al 2010 l'equivalent al 53,3% de l'electricitat consumida al nostre país (vegeu el reportatge publicat en aquest diari el dia 17). Si es prenen les dades de Catalunya de forma independent de la resta de l'Estat, el nostre país es pot considerar el quart territori més dependent de l'energia nuclear en la producció d'electricitat, només superat per Lituània –que obté de les nuclears el 76% de la seva electricitat–, França (75%) i Eslovàquia (53,5%).
Cal destacar que tot i que Japó és el tercer país del món amb més reactors nuclears del món, només aconsegueix d'aquesta tecnologia el 28,8% de la seva electricitat (la meitat que Catalunya).
