Societat

Comencen les protestes

Les mobilitzacions de professionals i usuaris s'han convertit en una constant als hospitals

Les entitats socials també es concentraran cada dimecres

La UAB rep, avui, un acte contra les retallades

L'alcaldable per CiU a Mataró qüestiona la tisorada en salut

Les mobi­lit­za­ci­ons con­tra les reta­lla­des en els ser­veis públics aga­fen embran­zida i escal­fen motors abans de la cita del 14 d'abril, en què sin­di­cats de classe i sec­to­ri­als han con­vo­cat una con­cen­tració a la plaça de Sant Jaume de Bar­ce­lona que es pretén que sigui mas­siva. Ara per ara, el sec­tor sani­tari repre­senta la cara més visi­ble de les pro­tes­tes. Tre­ba­lla­dors de diver­sos hos­pi­tals van sor­tir ahir al car­rer, però no van ser els únics. També les enti­tats soci­als es van mani­fes­tar a Bar­ce­lona pel temor dels efec­tes que la reta­llada –pen­dent de con­cre­tar en aquest àmbit– tindrà en els ser­veis soci­als. A l'hos­pi­tal de Bell­vitge, uns dos-cents tre­ba­lla­dors es van con­cen­trar ahir a la porta del cen­tre i un grup va tallar el trànsit a la C-31 durant mitja hora. També van inter­rom­pre la cir­cu­lació el per­so­nal dels hos­pi­tals Clínic de Bar­ce­lona i del Joan XXIII de Tar­ra­gona, men­tre que, a Tor­tosa, unes 300 per­so­nes, entre tre­ba­lla­dors del Verge de la Cinta i usu­a­ris, es van con­cen­trar davant l'hos­pi­tal. Els tre­ba­lla­dors dels cen­tres sani­ta­ris fan cada cop més cri­des a la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana. A Vic, per exem­ple, el per­so­nal de l'hos­pi­tal ha con­vo­cat una mani­fes­tació per dis­sabte en què volen mobi­lit­zar la població. En altres cen­tres, com ara la Vall d'Hebron, l'Arnau de Vila­nova de Lleida i el Ger­mans Trias i Pujol de Bada­lona, hi va haver con­cen­tra­ci­ons de queixa.

Ruiz demana calma

Les pro­tes­tes al car­rer tenien lloc men­tre el con­se­ller de Salut, Boi Ruiz, es reu­nia, per segon cop des de l'anunci de les mesu­res d'ajust en la sani­tat, amb els repre­sen­tants del col·lec­tiu mèdic. L'endemà de la plan­tada en què el sin­di­cat Met­ges de Cata­lu­nya (MC) i els qua­tre col·legis de met­ges van dema­nar al con­se­ller l'atu­rada del pla de xoc, Ruiz va insis­tir que “la qua­li­tat assis­ten­cial i el cri­teri clínic” con­ti­nuen sent “ele­ments deter­mi­nants” per defi­nir les mesu­res d'aus­te­ri­tat. Després de les duríssi­mes crítiques dels col·lec­tius mèdics, el con­se­ller va con­vi­dar a “girar full i cami­nar de manera ferma cap a les refor­mes estruc­tu­rals amb res­pon­sa­bi­li­tat i sense alar­mis­mes”.

Ruiz va emplaçar els met­ges a una reunió del Con­sell de la Pro­fessió Mèdica el 14 d'abril –dia de la pro­testa–. El secre­tari gene­ral de MC, Antoni Gallego, va avançar que no hi assis­tirà, perquè ho veu “un exer­cici de dis­tracció i dilació” i implica dur un “debat urgent” a un òrgan “ine­ficaç” que no té cap poder deci­sori. Veus dis­cor­dants sur­ten ja de files con­ver­gents: el pre­si­dent de CiU a Mataró i alcal­da­ble, Joan Mora, es va mos­trar con­trari a les reta­lla­des als hos­pi­tals i demana a l'exe­cu­tiu “res­pon­sa­bi­li­tat” a l'hora d'apli­car-les.

ONG i uni­ver­si­tats

El lema Ni un pas enrere va pre­si­dir la con­cen­tració d'una sei­xan­tena de per­so­nes repre­sen­tants d'enti­tats soci­als a la plaça del Pi de Bar­ce­lona. El pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana d'ONG per al Desen­vo­lu­pa­ment, Fran­cesc Mateu, va recor­dar que la pro­testa es repe­tirà cada dime­cres a les set de la tarda per adver­tir el govern que “els ciu­ta­dans no volen reta­lla­des soci­als, sinó pre­ci­sa­ment un món amb menys desi­gual­tats”.

Les pro­tes­tes s'este­nen avui a l'àmbit uni­ver­si­tari. El rec­to­rat de la Uni­ver­si­tat Autònoma serà esce­nari de la con­cen­tració con­vo­cada per CCOO.

Si s'ha de retallar als hospitals, s'ha de començar a reduir l'estructura directiva
Joan Mora
President de CiU i alcaldable a Mataró

Estalvi en serveis informàtics

Paral·lelament a l'anunci de retallades, el govern va fer públic ahir l'acord amb l'empresa Microsoft per traslladar el servei de correu electrònic que utilitzen 105.000 funcionaris al núvol d'internet –gràcies a la tecnologia coneguda amb el nom de cloud computing– i que suposarà un estalvi d'entre un 20% i un 83%, depenent de si els usuaris utilitzaven versions anteriors del correu electrònic Exchange de Microsoft o si el servei el proporcionaven altres companyies. A més de l'estalvi de diners, la importància és que el nou servei també suposarà una retallada de consum energètic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.