De vocació, observador extern

Són estran­gers però no són a Bar­ce­lona de vacan­ces. Ni per veure el par­tit de rugbi entre la USAP i el Toló. Avui tre­ba­llen. Alguns ja han vis­cut experiències simi­lars però per a d'altres aquesta és la pri­mera vegada.

Una cin­quan­tena de dipu­tats i par­la­men­ta­ris, catedràtics i peri­o­dis­tes, advo­cats, direc­tors de tea­tre i alcal­des par­ti­ci­pa­ran avui de forma activa en la con­sulta sobre la inde­pendència com a obser­va­dors inter­na­ci­o­nals. Hi ha dele­ga­ci­ons nom­bro­ses, com ara la de Flan­des, amb tretze mem­bres, dels quals deu són mem­bres del Par­la­ment belga. Però també hi ha repre­sen­tants d'Escòcia, Puerto Rico, Tur­quia, Armènia, Uganda, Dina­marca, Angla­terra, Ale­ma­nya, Finlàndia, Espa­nya, el País Basc i Galícia, Còrsega, Sar­de­nya, el sud del Tirol, i de Jura.

Entre el grup d'obser­va­dors hi ha l'alcal­dessa de Ber­gara, Agurne Bar­ruso (ANB); la por­ta­veu de l'esquerra abert­zale, Miren Legor­buru; el peri­o­dista anglès Stu­art Lynch; la direc­tora de cinema ugan­desa Nadia Lubov Nab­banja, i la diri­gent del par­tit verd fin­landès Katri Latt. Avui esta­ran repar­tits en onze grups que con­tro­la­ran tots els dis­tric­tes de la ciu­tat i que vet­lla­ran pel cor­recte com­pli­ment de les nor­mes i del pro­ce­di­ment de reco­llida i escru­tini del vot.

El fla­menc Jan Jam­bon, número dos del par­tit que va gua­nyar les elec­ci­ons a Bèlgica, Nova Aliança Fla­menca (NV-A), i que ahir feia les fun­ci­ons de por­ta­veu de la dele­gació, des­ta­cava la seva experiència en el procés de con­sul­tes que ja dura un any i mig. “Aquesta és la ter­cera vegada que par­ti­cipo com a obser­va­dor inter­na­ci­o­nal en una de les vos­tres con­sul­tes, vaig ser al 13-D i al 25-A i estic real­ment molt impres­si­o­nat per la manera com es fa el referèndum i pel nivell i la pro­fes­si­o­na­li­tat de l'orga­nit­zació”, expli­cava. El pre­si­dent del seu par­tit, Bart de Weber, absent de la tro­bada a l'últim moment, envi­ava el seu suport al procés a través d'una gra­vació feta en català. “El que passa a Cata­lu­nya no és aïllat”, deia, “també passa a Escòcia i a Flan­des”, i espe­ro­nava a tre­ba­llar junts en la “lluita pel dret a l'auto­de­ter­mi­nació”.

Juan Car­los Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística gene­ral a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Madrid, recor­dava que hi havia qui tro­bava “impos­si­ble” o símptoma d'una “rup­tura cap a una nova guerra civil” el que “ara s'està demos­trant que es pot fer de manera cívica i pacífica”. Per Moreno, que va qua­li­fi­car les con­sul­tes de “modèliques i ins­pi­ra­do­res”, “el gran tri­omf que s'ha produït és que es pot rei­vin­di­car un dret de manera pacífica”.

L'ale­many Till Steg­mann, catedràtic de filo­lo­gia romànica a la Uni­ver­si­tat de Frank­furt i fun­da­dor de la Bibli­o­teca Cata­lana a la mateixa uni­ver­si­tat, con­fes­sava en un acu­rat català que se sen­tia “impres­si­o­nat” per les dimen­si­ons i l'abast de la con­sulta, que dis­posa de més de 10.000 volun­ta­ris, i asse­gu­rava que la seva par­ti­ci­pació l'havia fet “encara més democràtic del que ja era”. Amb aquesta dar­rera comi­tiva, seran en total més de 150 els obser­va­dors inter­na­ci­o­nals que hau­ran pres part en les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes com a con­tro­la­dors de la lega­li­tat d'un procés del qual des­ta­quen el rigor i la pro­fes­si­o­na­li­tat, com recull el lli­bre Cata­lu­nya Deci­deix i la seva pro­jecció inter­na­ci­o­nal, de Publi­ca­ci­ons de la Medi­terrània.