Entre processons

Entre 1.300 i 1.500 persones participaran en la multitudinària processó del Sant Enterrament del Divendres Sant a Girona, que manté el mateix recorregut que en les anteriors edicions. Al toc de les campanes, els primers manaies sortiran per la portalada principal de la catedral a marxa lenta i picant les llances a terra, i les confraries i els passos que representen la Passió i la Mort de Jesucrist tornaran a recórrer el Barri Vell sota la llum dels ciris i al so de timbals, bombos i pifres de la banda, que no deixaran de sonar. Milers d'espectadors, entre creients i curiosos, esperaran expectants com cada any el pas solemne de les 12 confraries i les tres bandes musicals que acompanyen la processó. Després d'un recorregut de poc més de dues hores, a les 12 de la nit aproximadament, la processó arribarà a la catedral, on es farà el rendiment d'honors a la Santa Creu, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo, pronunciarà unes paraules. Tot seguit, cant del Crec en un Déu i benedicció final.

La Solemníssima Processó del Sant Enterrament i la Soledat de Maria, documentada des del 1579, és la més important de Sineu i una de les més multitudinàries de Mallorca. Organitzada pel Patronat de Confraries del poble, hi participen divuit confraries que avancen amb els seus passos enmig d'un rigorós silenci trencat només per les cinc bandes de música que els acompanyen. La processó comença a quarts d'onze de la nit i un cop acabada, cap a la mitjanit, la gent acostuma a anar a sopar frit i porcella als cellers del poble, atès que ja s'ha acabat la Quaresma. Els sineuers senten una especial devoció per la imatge del Sant Crist de la Sang, de l'any 1574, realitzada per l'escultor local Gaspar Janer.

Les dotze associacions de Setmana Santa i els Armats de la Sang participen en la processó del Sant Enterrament, l'acte més espectacular del centenar que se celebren a la ciutat durant la Quaresma i la Pasqua. I és que aquesta processó dóna l'oportunitat d'admirar els vint passos que descriuen la passió i la mort de Crist, en un recorregut que destaca per la bellesa dels carrers de la Part Alta. D'altra banda, cal recordar que el Divendres Sant tenen lloc altres actes tradicionals, com el sermó de la Passió, conegut com de la bufetada, a les sis de la matinada a la catedral, o el sermó de les Set Paraules, al migdia, a l'ermita de Sant Magí.

La Comissió de Setmana Santa, que enguany celebra el 25è aniversari de la restitució de les processons a Mataró, seu del cinquè Congrés Català de Confraries, ha modificat el recorregut i l'horari de la Processó General de Divendres Sant per tal que l'endemà la plaça de Santa Anna i la Riera puguin celebrar tots els actes de Sant Jordi.

Fundada al 1416, la confraria de la Sanch, a més de l'aspecte espiritual i la commemoració de la Passió amb les processons, assistia als presoners i condemnats a mort. Al segle XVIII es van prohibir les processons, per massa barroques i espanyoles, i va sobreviure intramurs a l'església fins al 1950, data a partir de la qual es va recuperar la processó pel Divendres Sant al centre de la ciutat. És des de llavors, sota la impulsió de Josep Deloncle, el fundador de la Casa Pairal, que les processons, amb la desfilada dels misteris que vénen dels pobles, tornen a recórrer el seu itinerari al voltant del centre ciutat de Perpinyà. És fa ara cada Divendres sant. I, cada any, el públic hi és present. Més agnòstics i curiosos que implicats de debò com els fidels d'antany, els nombrosos espectadors poden sentir, malgrat tot, la fervor càlida d'aquesta manifestació popular de fe a Catalunya.

La processó del Sant Enterrament de Divendres Sant comença amb la parada dels armats a l'avinguda Catalunya i aquest any varia el recorregut en la part final. Encapçalada pels Armats de la Sang, treu al carrer diversos passos entre els quals destaquen una impressionant representació plàstica de la Passió i Mort de Crist, i l'artístic tabernacle de la Mare de Déu de la Soledat, precedida pel Crist Jacent.

La processó dels Sants Misteris amb passos vivents de Campdevànol commemora el cinquè aniversari amb una cloenda de processó a les escales de l'església. Així mateix, creix el nombre de participació amb cap a 250 persones, i s'incorporen quinze nens i nenes de manaies. Es tracta d'una processó única, ja que no n'existeix cap més en què les figures són persones.

“¡Adiós, galanes del mundo, que me voy con mi señor”, diu la samaritana, i tot seguit trenca el càntir que ha portat tota l'estona sota el braç. Es tracta d'un dels actes culminants de la processó de l'Encontre de Flix. Ramon Visa, que amb els armats va recuperar les Desmes, el poema que recita el personatge, diu: “No sabem quan ni per quin motiu s'incorpora aquesta figura a la nostra processó”, i hi afegeix: “Tot i que la recorda, no és una translació directa del personatge bíblic”.

Els fidels es reuneixen a l'església, d'on surten dues processons, una d'homes, que porten el Sant Crist, i una altra de dones, amb la imatge de la Verge. Totes dues conflueixen a la plaça Pedreny, on es canten unes cançons tradicionals. Tot seguit, es canvia el mantell negre de la Mare de Déu per un altre de blanc, símbol que ha acabat el dol. Finalment s'oficia la missa major.

Cada any, la setmana santa torrentina es remata amb la representació de la virreina Germana de Foix, que va estar present en aquella època per aquestes contrades. Una jove torrentina la representa sota el títol d'àngel de la resurrecció i tanca la processó de diumenge de Pasqua, portant un vestit de gran valor i amb una cua de vellut de més de 12 metres.