Salut

l'entrevista

EXPERTA EN NUTRICIÓ ENERGÈTICA I NATURAL

“Cada aliment té una vibració i un efecte”

Què és la cuina energètica?

És un estudi de l'ener­gia dels ali­ments, però va una mica més enllà. Miro sem­pre la cuina: pri­mer, natu­ral, després sos­te­ni­ble, energètica i cons­ci­ent. Natu­ral perquè fem ser­vir coses de la mare Terra, cosa que lliga amb la part de sos­te­ni­bi­li­tat. És molt impor­tant començar a men­jar els ali­ments pro­ce­dents del pla­neta Terra d'ori­gen vege­tal. Men­jar carn no és sos­te­ni­ble en abso­lut. Perquè un 20% de les per­so­nes del pla­neta puguin men­jar carn i per­nil, n'hi ha un 80% que no poden men­jar res. Per fer un quilo de carn neces­si­tem 15.000 litres d'aigua, això és increïble. Tot ser humà té el dret a men­jar.Tal com ja deia Hipòcra­tes, l'ali­ment és la medi­cina, i la medi­cina, l'ali­ment. Però la gent mira només el que l'interessa, si no, per què fa ser­vir alco­hol quan va a un botellón i no un suc de préssec? Doncs perquè en aquell moment volem una cosa que ens esti­muli el sis­tema nerviós. Des del par­vu­lari es podria començar a apren­dre que cada ele­ment vibra, té una freqüència. Podem accep­tar el valor de la fito­teràpia; una til·la, una menta, etc. Però no tenim ni idea de quin valor té una pas­ta­naga, o un tros de carn, o un sucre. Cada ele­ment té una vibració i un efecte: ens pot rela­xar, ens pot acti­var, ens pot donar més pesa­desa, revi­ta­lit­zar o depu­rar... Enten­dre la vibració de cada ali­ment, i després com cui­nar-lo, això, jun­ta­ment amb la vibració de la per­sona que tenim al davant, fa una ali­men­tació cons­ci­ent.

Com es clas­si­fi­quen els ali­ments?
Es clas­si­fi­quen segons l'ener­gia. Per exem­ple, l'alco­hol no va al dit gros del peu, va al cap, i em des­cen­tra en tots els nivells. Física­ment, men­tal­ment i emo­ci­o­nal­ment. La carn, per exem­ple, ens pro­du­eix molta agres­si­vi­tat perquè té greix satu­rat, blo­queja el fetge i la vesícula biliar. I això ja ho sabem de la medi­cina xinesa, una ciència mil·lenària. Cada òrgan també té una emoció: el fetge, per exem­ple, si no fun­ci­ona bé, com­porta més ira, agres­si­vi­tat, còlera, impaciència...

Quins ali­ments no són reco­ma­na­bles?

No pro­hi­beixo res, però í que dic això és l'ener­gia i, si hi ha consciència, hi ha lli­ber­tat per esco­llir. Hi ha tres grups, un d'ali­ments d'ener­gia acu­mu­la­tiva, un d'ener­gia que s'expan­deix i un dels ali­ments mode­rats. En el pri­mer cas, tensa, con­trau i acu­mula molt pel que fa al greix, i calor dins el cos. Ali­ments que blo­que­gen alguns òrgans den­sos com ara el fetge, el cor i els pul­mons són els grei­xos satu­rats. Els ous, els embo­tits, les carns blan­ques i ver­me­lles i els for­mat­ges secs. També la sal, que escalfa molt –recor­dem que es posa sal al car­rer quan neva–. Està molt bé una miqueta de sal quan cui­nem, però no de manera exces­siva i sense que sigui crua, que és molt nociva i blo­que­jarà els ronyons i pro­vo­carà retenció de líquids els snacks, com ara les pata­tes fre­gi­des i els for­ne­jats de farina. El segon grup és el dels que creen ener­gia que s'expan­deix i esti­mula extre­ma­da­ment el sis­tema nerviós. És el que fa tot­hom a la tarda quan es pren un cafè. És una ener­gia que des­mi­ne­ra­litza, que refreda, que inflama i infla. Hi ha l'alco­hol i els vina­gres; els làctics tous, les algues de llac, els sucres refi­nats, la mel d'abe­lles, la pas­tis­se­ria, la xoco­lata, els gelats; també les frui­tes tro­pi­cals i les pata­tes, tomàquets, pebrots ver­mells i albergínies. Són ali­ments d'acció ràpida que pro­vo­quen un pH àcid a la sang i que fan que el cos hagi de bus­car mine­rals on sigui per equi­li­brar-se: dels ossos, de les dents, del sis­tema nerviós, etc. I al mig hi ha el grup dels ali­ments mode­rats per a ús diari, que són els que reco­mano: cere­als inte­grals de grana entera, lle­gums, peix, alguna proteïna vege­tal com el tofu, vari­e­tat de ver­du­res de terra i del mar, fruits secs i frui­tes locals i esta­ci­o­nals, i algu­nes her­bes aromàtiques.

Quin seria l'esmor­zar ideal?

El propòsit de l'esmor­zar és obte­nir con­cen­tració i ener­gia vital. Si men­gem coses refi­na­des no tenim aquesta ener­gia. Jo pren­dria un cereal inte­gral de gra enter com ara l'arròs, l'avena i la civada, i el cui­na­ria amb canye­lla i qua­tre pan­ses, com un arròs amb llet. No pas musli, que és un cereal ja pro­ces­sat. És molt bo i dóna ener­gia. Es pot acom­pa­nyar amb una infusió i, depe­nent de si fa fred o calor, d'un tipus o d'un altre. La gent, si s'hi acos­tuma, veurà que els can­via la vida.

Del cafè, ni par­lar-ne?
Una cosa en excés és maligna. Una cosa amb mode­ració, i en un moment donat, no com­porta cap pro­blema. L'impor­tant és la quan­ti­tat, i també hi afe­gi­ria que, si es vol pren­dre, que sigui ecològic i de bona qua­li­tat a casa. També cal saber que el cafè és un esti­mu­lant del sis­tema nerviós i que no cal­dria pren­dre'l quan no ens tro­bem bé. Avui dia hi ha malal­ties, com ara la fibromiàlgia i altres, de gent que ha fet molt més del que podia fer i que ha esti­mu­lat el seu sis­tema nerviós d'una manera que no era la bona.La fruita?
És reco­ma­na­ble, sí, però sem­pre mirant la seva ener­gia. La fruita refreda. Per tant, quan men­ja­rem més fruita?A l'estiu. També cal mirar la per­sona. Jo, a Sancho Panza, li dona­ria molta fruita, però al Qui­xot no, perquè té molt de fred. S'ha de mirar el clima inte­rior de la per­sona. Una per­sona prima, freda, a qui falti ener­gia o mus­cu­la­tura, per què la vols refre­dar més? No té sen­tit. És impor­tant també la fruita local. Tenim una riquesa increïble de fruita: a l'hivern menys fruita, però, si en volem men­jar, que sigui cui­nada. També la men­ja­rem cui­nada quan ens volem rela­xar.A la nit, una com­pota o una poma al forn, ja ens pre­dis­po­sen a anar a dor­mir.

I abans d'anar a dor­mir?

Sem­pre dic que al matí hem de men­jar com prínceps, al mig­dia com reis i a la nit com pido­lai­res. A la nit arri­bem ten­sos a casa, can­sats, ens sen­tim dèbils, comen­cem a picar a la cuina, con­ti­nuem a la cuina i ho rema­tem al sofà. És el moment del dia que el cos comença a tenir el meta­bo­lisme molt més lent i el procés de dor­mir con­sis­teix a repa­rar el sis­tema nerviós. Si estem dige­rint tota la nit, l'endemà esta­rem més bai­xos d'ener­gia. No hem de fer mai un sopar de proteïna ani­mal, que dóna ener­gia. A aque­lles hores no cal. Una infusió amb una mel d'arròs, una crema de ver­du­res, una mica de pasta amb ver­du­res, una cosa sen­zi­lla.

La gent és cada cop més cons­ci­ent sobre la importància de l'ali­men­tació?

Sí, però li costa. Hi ha set nivells a l'ali­men­tació. El pri­mer nivell és pri­mari: tinc gana, vaig a men­jar. El segon és el nivell sen­so­rial: això m'agrada o no, però és molt pobre que­dar-se només en això. El ter­cer, l'emo­ci­o­nal: la gent només menja en funció del que la mare cuina. Aquí també farem unes man­don­gui­lles, però pot­ser a base de cigrons. Si cui­nem només en aquest nivell, pot­ser aca­ba­rem veient que tota la família té el mateix pro­blema, estan alts de coles­te­rol, etc. El quart nivell és l'intel·lec­tual: hi ha molta gent que es queda amb la història de les calo­ries, els car­bo­hi­drats, etc. Està bé, però hi ha més que això. El cinquè nivell és el social: ali­men­tació sos­te­ni­ble; ali­ments ecològics, natu­rals, i reci­clatge. El sisè nivell és l'ideològic: gent que segueix amb molta fe unes ide­o­lo­gies. I el setè nivell és l'energètic: a una per­sona li pre­gun­ten si vol una fruita, i abans es plan­teja si té calor o més aviat té fred, i lla­vors demana un plat de llen­ties. És impor­tant saber com estem nosal­tres i què neces­si­tem
k
L'entre­vista sen­cera a www.​elpunt.​cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.