“Cada aliment té una vibració i un efecte”

És un estudi de l'ener­gia dels ali­ments, però va una mica més enllà. Miro sem­pre la cuina: pri­mer, natu­ral, després sos­te­ni­ble, energètica i cons­ci­ent. Natu­ral perquè fem ser­vir coses de la mare Terra, cosa que lliga amb la part de sos­te­ni­bi­li­tat. És molt impor­tant començar a men­jar els ali­ments pro­ce­dents del pla­neta Terra d'ori­gen vege­tal. Men­jar carn no és sos­te­ni­ble en abso­lut. Perquè un 20% de les per­so­nes del pla­neta puguin men­jar carn i per­nil, n'hi ha un 80% que no poden men­jar res. Per fer un quilo de carn neces­si­tem 15.000 litres d'aigua, això és increïble. Tot ser humà té el dret a men­jar.Tal com ja deia Hipòcra­tes, l'ali­ment és la medi­cina, i la medi­cina, l'ali­ment. Però la gent mira només el que l'interessa, si no, per què fa ser­vir alco­hol quan va a un botellón i no un suc de préssec? Doncs perquè en aquell moment volem una cosa que ens esti­muli el sis­tema nerviós. Des del par­vu­lari es podria començar a apren­dre que cada ele­ment vibra, té una freqüència. Podem accep­tar el valor de la fito­teràpia; una til·la, una menta, etc. Però no tenim ni idea de quin valor té una pas­ta­naga, o un tros de carn, o un sucre. Cada ele­ment té una vibració i un efecte: ens pot rela­xar, ens pot acti­var, ens pot donar més pesa­desa, revi­ta­lit­zar o depu­rar... Enten­dre la vibració de cada ali­ment, i després com cui­nar-lo, això, jun­ta­ment amb la vibració de la per­sona que tenim al davant, fa una ali­men­tació cons­ci­ent.

No pro­hi­beixo res, però í que dic això és l'ener­gia i, si hi ha consciència, hi ha lli­ber­tat per esco­llir. Hi ha tres grups, un d'ali­ments d'ener­gia acu­mu­la­tiva, un d'ener­gia que s'expan­deix i un dels ali­ments mode­rats. En el pri­mer cas, tensa, con­trau i acu­mula molt pel que fa al greix, i calor dins el cos. Ali­ments que blo­que­gen alguns òrgans den­sos com ara el fetge, el cor i els pul­mons són els grei­xos satu­rats. Els ous, els embo­tits, les carns blan­ques i ver­me­lles i els for­mat­ges secs. També la sal, que escalfa molt –recor­dem que es posa sal al car­rer quan neva–. Està molt bé una miqueta de sal quan cui­nem, però no de manera exces­siva i sense que sigui crua, que és molt nociva i blo­que­jarà els ronyons i pro­vo­carà retenció de líquids els snacks, com ara les pata­tes fre­gi­des i els for­ne­jats de farina. El segon grup és el dels que creen ener­gia que s'expan­deix i esti­mula extre­ma­da­ment el sis­tema nerviós. És el que fa tot­hom a la tarda quan es pren un cafè. És una ener­gia que des­mi­ne­ra­litza, que refreda, que inflama i infla. Hi ha l'alco­hol i els vina­gres; els làctics tous, les algues de llac, els sucres refi­nats, la mel d'abe­lles, la pas­tis­se­ria, la xoco­lata, els gelats; també les frui­tes tro­pi­cals i les pata­tes, tomàquets, pebrots ver­mells i albergínies. Són ali­ments d'acció ràpida que pro­vo­quen un pH àcid a la sang i que fan que el cos hagi de bus­car mine­rals on sigui per equi­li­brar-se: dels ossos, de les dents, del sis­tema nerviós, etc. I al mig hi ha el grup dels ali­ments mode­rats per a ús diari, que són els que reco­mano: cere­als inte­grals de grana entera, lle­gums, peix, alguna proteïna vege­tal com el tofu, vari­e­tat de ver­du­res de terra i del mar, fruits secs i frui­tes locals i esta­ci­o­nals, i algu­nes her­bes aromàtiques.

El propòsit de l'esmor­zar és obte­nir con­cen­tració i ener­gia vital. Si men­gem coses refi­na­des no tenim aquesta ener­gia. Jo pren­dria un cereal inte­gral de gra enter com ara l'arròs, l'avena i la civada, i el cui­na­ria amb canye­lla i qua­tre pan­ses, com un arròs amb llet. No pas musli, que és un cereal ja pro­ces­sat. És molt bo i dóna ener­gia. Es pot acom­pa­nyar amb una infusió i, depe­nent de si fa fred o calor, d'un tipus o d'un altre. La gent, si s'hi acos­tuma, veurà que els can­via la vida.

Sem­pre dic que al matí hem de men­jar com prínceps, al mig­dia com reis i a la nit com pido­lai­res. A la nit arri­bem ten­sos a casa, can­sats, ens sen­tim dèbils, comen­cem a picar a la cuina, con­ti­nuem a la cuina i ho rema­tem al sofà. És el moment del dia que el cos comença a tenir el meta­bo­lisme molt més lent i el procés de dor­mir con­sis­teix a repa­rar el sis­tema nerviós. Si estem dige­rint tota la nit, l'endemà esta­rem més bai­xos d'ener­gia. No hem de fer mai un sopar de proteïna ani­mal, que dóna ener­gia. A aque­lles hores no cal. Una infusió amb una mel d'arròs, una crema de ver­du­res, una mica de pasta amb ver­du­res, una cosa sen­zi­lla.