Canal du Midi, camí de la tranquil·litat
En vaixell, en bicicleta o a peu, el canal navegable més famós d'Europa ens permet descobrir un territori i un art de viure
-
Portar bicicletes a bord és una bona eina per poder descobrir el territori un cop baixem de l'embarcació. M. J. RODRÍGUEZ. -
Jazz a bord, a Le Somail. M.J.R. -
Una embarcació atracada. -
Sota el pont de Le Somail. M.J.R. -
La catedral de Saint Nazaire. M.J.R. -
L'escultura de Pierre-Paul Riquet M.J.R. -
Les recloses de Fonseranes. M.J.R.
Deixeu anar les amarres i amb aquestes fugirà el ritme accelerat de la vida en terra ferma. Navegar pel Canal du Midi (migdia en francès) ens torna –i semblava impossible– a un món sense rellotge. El dies flueixen tranquils mentre solquem aquest paradís de les vacances fluvials. La via navegable més famosa d'Europa i patrimoni de la humanitat des del 1996, travessa el sud de França per unir el riu Garona, des de Tolosa, amb el Mediterrani.
En vaixell, en bicicleta o a peu, el recorregut ens permet descobrir, no només un territori, sinó tot un art de viure. Per recórrer els 240 quilòmetres a bord d'un vaixell necessitem més d'una setmana, ja que la velocitat màxima permesa al canal és de vuit quilòmetres per hora. Nosaltres hem trigat dos dies a fer un tram de 60 quilòmetres, els que uneixen Homps i Besiers, ciutat natal de Pierre-Paul Riquet, ideòleg del canal. Per fer la ruta no cal tenir embarcació pròpia. Diverses companyies lloguen vaixells a particulars, que poden embarcar-s'hi sense tenir llicència de navegació. També hi ha l'opció de fer el canal amb les péniches maison d'hôtes, uns hotels flotants que ofereixen habitacions. O pujar a una embarcació restaurant i fer un volt pel canal sense haver de passar-se dies sobre l'aigua.
L'opció que ens dóna més llibertat és, però, prendre les regnes d'una embarcació. Això ens permetrà aturar-nos allà on el paisatge ens captivi i descobrir els tresors amagats de la regió: la gastronomia, les ciutats fortificades, les medievals, els petits pobles de pescadors, les muralles de Carcassonne, les platges de Narbonne, el saborós Cassoulet de Castelnaudary...
D'Homps a Besiers
Des del port d'Homps, allà on els tonells de vi de Llenguadoc s'embarcaven cap a Bordeus, naveguem corrent avall, sota l'ombra dels plàtans camí de Le Somail, un lloc ideal per assaborir encara més aquest camí de la tranquil·litat. Al llarg de tot el canal es van plantar al seu dia més de 45.000 arbres. A més de dissenyar un paisatge idíl·lic, els arbres subjectaven les ribes amb les arrels i proporcionaven fusta per construir obres i escalfar les cases de les rescloses. Fins als anys vuitanta, el canal servia per transportar mercaderies i com a via de comunicació entre l'Atlàntic i el Mediterrani.
Abans d'arribar a Le Somail, la vila que guarda una excepcional biblioteca de llibres antics i un curiós museu del barret, el canal ens obliga a salvar quatre rescloses, les primeres del nostre recorregut. L'endemà, a Besiers, el canal salvarà més de vint metres de desnivell gràcies a les nou rescloses successives de Fonseranes, unes veritables escales d'aigua per les quals cada any passen unes 10.000 embarcacions.
El Canal du Midi és un món màgic construït durant catorze anys gràcies a la feina de 12.000 homes i dones, un treball titànic sense parangó que inclou 350 obres d'art (entre aquestes, 64 rescloses, 55 aqüeductes, 126 ponts, 7 ponts sobre canal i 6 presses), el vell somni romà que un habitant de Besiers va aconseguir fer realitat al segle XVII.
La primera vegada que et trobes amb una resclosa et preguntes on t'han amagat el llibre d'instruccions. Un guia ja ens ho va advertir a la sortida: a les recloses hi ha una persona encarregada d'obrir i tancar les comportes però no d'ajudar el navegant. En fi, primer hem de fer entrar el vaixell dins dels murs d'aquesta obra hidràulica que permet vèncer els desnivells pujant o baixant les embarcacions que s'hi troben. Es tanquen les comportes, cal equilibrar els nivells d'agua, primer al tram del canal on ens trobem, després, el nivell cap a on sortirem. A mesura que avança l'embarcació, haurem d'anar amollant i amarrant les cordes als laterals de la resclosa per tal que es mogui el menys possible.
Salvada una, salvades totes. Després, ens fixem, durant el camí ens creuem amb embarcacions on són les criatures, les que participen de tot el procés. Solcar el canal amb la mainada és ben habitual; se'ls veu al timó, a popa, amarrant o recollint la corda. A banda dels treballs pròpiament mariners de la travessia, altres coses a fer durant el viatge són asseure's a proa i observar, respirar la natura, saludar els mariners amb què ens anem creuant, els ciclistes que ens acompanyen pel camí (i ens passen de llarg), estendre la mà a aquells que van a peu, estirar-se al terra i deixar que el sol i el vent ens acaronin. Llegir i conversar. Trieu una bona companyia: segur que el viatge serà un èxit.
Rumb a Besiers
El canal ofereix un meravellós viatge a través del camp gastronòmic del Llenguadoc, una de les més riques regions vitivinícoles franceses. El verd ens omple el cap i la brisa, els pulmons. Arribem a Besiers un divendres, dia de mercats, i ens esperen les flors a la Rambla, al costat del monument a Pierre-Paul Riquet, i els productes d'alimentació més típics: formatges de la regió i vins. El guia turístic ens traça l'essència de la ciutat en quatre símbols: el Canal du Midi, els vins, l'afició als braus i el rugbi.
Després, però, ens porta a visitar l'església de la Magdalena, restaurada –on els càtars foren assassinats al crit de «Mateu-los a tots; Deu ja triarà»–, el teatre, el mercat central, l'ajuntament i la catedral de Saint Nazaire, una autèntica fortalesa de gran majestuositat.