Ferrmed apressa Foment a fer l'eix mediterrani

L'opti­misme sobre la cons­trucció del cor­re­dor medi­ter­rani, des­fer­mat en la pre­sen­tació del pro­jecte a so de bombo i pla­te­rets que va fer el minis­tre de Foment, José Blanco, s'ha fet fonedís en poc més de dos mesos. Durant aquest temps, el govern ha hagut d'anar recor­dant al minis­tre que si vol tenir enlles­tit l'eix el 2020, pot­ser que s'hi posi de seguida. També s'ha unit a aquest clam Ferr­med, el lobby euro­peu que vet­lla pel cor­re­dor i que el 18 d'abril ja va pre­sen­tar un docu­ment a Foment en què recla­mava més con­creció i cele­ri­tat en la cons­trucció.

Ferr­med recorda al govern espa­nyol que el cor­re­dor ja té un endar­re­ri­ment de vint anys i que si s'hagues­sin fet les “inver­si­ons en el seu moment, la crisi actual hau­ria estat molt més lleu­gera i el país pot­ser ja se n'hau­ria recu­pe­rat”. Els llocs per on ha de pas­sar l'eix tenen el trànsit més gran de mer­ca­de­ries de la Península, és el traçat que té “més poten­cial de crei­xe­ment” de l'Estat i el que pot unir amb més rapi­desa “els dos fronts por­tu­a­ris més impor­tants d'Europa (el mar del Nord i el Medi­ter­rani occi­den­tal)”, fet que li dóna “un gran valor estratègic per a la UE”.

Vist amb dete­ni­ment, però, el pro­jecte de Foment que, segons Blanco, havia de posar fi a “l'Espa­nya radial”, repro­du­eix els tics cen­tra­lis­tes de tota la vida. Segons l'anàlisi que Ferr­med ha fet de l'estudi, només 20.000 dels 51.300 mili­ons d'inversió pre­vis­tos cor­res­po­nen a infra­es­truc­tu­res no radi­als del cor­re­dor, men­tre que les con­ne­xi­ons fer­roviàries amb el port de Bar­ce­lona, per exem­ple, no tenen assig­nada ni data d'inici.

“Foment no està per la feina al 100%” –denun­cia Joan Amorós, secre­tari gene­ral de Ferr­med–, no vol que la con­nexió amb Àfrica passi per la costa medi­terrània, que seria el més lògic”. “Con­nec­tar la fron­tera amb Alge­si­res a través de Madrid, suposa fer una volta de 300 quilòmetres”, afe­geix. Per acce­le­rar la cons­trucció de l'eix, Amorós, que tem que la UE només el declari pri­o­ri­tari fins a Alme­ria, ha pro­po­sat un seguit d'obres a curt –el ter­cer rail entre Port­bou i Car­ta­gena, o la con­nexió als ports i aero­ports– i mitjà ter­mini –la cir­cum­val·lació de Girona, la línia de mer­ca­de­ries entre Sant Celoni i Cas­tell­bis­bal, i entre Mar­to­rell i Tar­ra­gona, o el TAV d'aquí a Cas­telló– per un import total esti­mat de 11.350 mili­ons. I
és que “política­ment hem d'anar port a port perquè Madrid mai com­prarà
un pro­jecte glo­bal que
des­man­te­lla una visió radial de segles”, clou l'euro­di­pu­tat Tre­mosa.