El vol dels afònics

Una ban­dera amb els colors del campió d'Europa, pen­jada en un edi­fici en obres del davant de les ter­mi­nals, donava ahir la ben­vin­guda als afi­ci­o­nats bar­ce­lo­nis­tes que ater­ra­ven a l'aero­port Girona-Costa Brava. Bufan­des, senye­res, gor­res i cami­se­tes amb els colors del Barça embol­ca­lla­ven els cos­sos can­sats i les cares de son que apa­rei­xien del dar­rere de les por­tes automàtiques. No obs­tant això, una bona part de la qua­ran­tena d'expe­di­ci­o­na­ris que havien tor­nat de Roma en el vol 3106 encara tenien esma per can­tar. El Cam­pe­o­nes, cam­pe­o­nes, l'himne del Barça i el Copa, lliga i Cham­pi­ons man­lle­vat dels Queen –qui havia de dir al grup britànic que aquell tema havia de que­dar lli­gat per sem­pre més a una der­rota històrica del Manc­hes­ter?– ser­vien per enco­ma­nar una mica la festa dels culers a altres viat­gers de l'aero­port que es van afe­gir als cants.

L'afo­nia gene­ral dels expe­di­ci­o­na­ris dela­tava una nit d'eufòria pels car­rers de la capi­tal ita­li­ana. En Jose, de Figue­res, armat amb una bufanda com­me­mo­ra­tiva del recent 2-6 del Ber­nabéu (Vaya chor­reo!), s'havia d'esforçar molt per fer-se enten­dre: «Ens hem estat a la Fon­tana di Trevi», resu­mia, sense deta­llar. Al seu cos­tat, els com­panys amb qui en Jose va com­par­tir el gol sud de l'estadi hi afe­gien que durant el vol no van parar de can­tar. Rere de l'empor­danès va aparèixer una colla de la Pobla de Segur –el poble del capità Puyol– que no acon­se­guien expli­car els llocs on havien pas­sat la nit. «No ho sé, per bars», és el màxim que arri­ba­ven a con­cre­tar entre ria­lles i amb un fil de veu. Visi­ble­ment esgo­tats, con­fes­sa­ven que al prin­cipi del viatge sí que havien can­tat, però que al cap d'una estona els havia vençut la son. I encara els que­dava fer el camí fins al Pallars!

A en Toni i en Roger, de Bar­ce­lona, se'ls notava més sen­cers. Pot­ser perquè –segons van afir­mar– a les dues ja eren al llit, després de la festa de rigor a la Fon­tana di Trevi. Expli­ca­ven que, mal­grat la gen­tada que hi havia, tot­hom es va com­por­tar civi­lit­za­da­ment. «Ha estat un esde­ve­ni­ment històric –refle­xi­o­nava en Toni–, una cosa que d'aquí a trenta anys encara es recor­darà, com fem ara amb aquell 0-5 del Barça de Cruyff al Ber­nabéu.» I ho va dei­xar aquí perquè tenia pressa per aga­far el cotxe i arri­bar a temps a Bar­ce­lona per seguir la rua.